dedicatessen ;-P

Tot sovint els que vivim a les grans ciutats o les seves rodalíes parlem dels ingredients 'delicatessen' o 'gourmet' amb aquella alegria del que sap que la única distància que ens assepara de la llauna de tonyina d'alta qualitat està mesurada en euros.

Qui més qui menys, tots tenim una tenda on proveir-nos d'aquests ingredients 'especials' que ens queda a menys de quinze minuts de casa.
Això d'alguna forma ha modificat la nostra estructura mental a l'hora d'enfrontar-nos a la cuina sofisticada. Allunyant i enterrant la preocupació d'on aconseguir els ingredients i apropant i destacant la part que potser ens sigui més divertida: les el.laboracions i tècniques.

Durant aquestes vacances vem tenir el privilegi de compartir temps amb la nostra cosina Iria, el seu company Diego i el seu fill Nuno (ja vaig posar la peli de com la criatura començava a aixecar-se i ahir em van confirmar que ja camina. El futur de la familia ja camina!!).

Perdó, torno al tema.

Ells viuen a Vejer, poble andalús allunyat de les grans capitals. La meva cosina s'ha decidit a iniciar una aventura obrint una tenda de productes de qualitat i artesans a Vejer.


Hi ha mercat? Està clar que persones interessades en el producte de qualitat hi ha a tot arreu... però està la estructura mental prou adaptada per a que una tenda com aquesta sigui viable en un poble 'petit'? Hi ha prou clients potencials?


La meva cosina creu que sí i llógicament des de aquí ho creiem i dessitjem també fermament!

Per això aquesta entrada no és pas un post de 'promoció' de la seva tenda Garum-Vejer. Es molt dificil que cap dels lectors de decuina.net agafi el cotxe per fer-se tants quilómetres i comprar tonyina o formatge payoyo.
Aquest post és un homenatge a qui amb il.lusió i empenta, s'atreveix a emprendre el seu propi camí en uns temps on sembla que quedar-se quiet i plorar sigui la tàctica majoritariament acceptada com a bona.

No us dono més la pallissa, aquesta es la tenda Garum-Vejer:
Qualitat, il.lusió, producte i amor a parts iguals. I a sobre, preus molt assequibles tenint en compte que són productes artesans.

Declaració d'intencions, un gran mural presideix la paret principal amb l'explicació pertinent de qué és el Garum. Potser no sigui la salsa més fina i delicada del món antic, però és la més carismàtica!!

La tonyina és un dels productes estrella de la zona. Barbate, seu de la pesca amb almadraba està a una desena de quilòmetres. Suposo que per això, sobre la porta d'entrada hi ha aquest cuadre amb el 'ronqueo' de la tonyina. El millor és quan vas als bars de la zona i el cambrer et va oferint el 'mormo', la 'parpatana' i la 'ventresca' en les diferents preparacions. Un quadre preciós.

I els productes exposats. Tot artesà i de qualitat, com ha de ser. A la nevera hi ha formatge payoyo del que tenim pendent encara menjar-ne una cunya guardadeta a casa, un tresoret. També hi trovem mojama de tonyina i una preparació que ara no recordo quin nom tenía però venia a ser com el bacallà salat però fet amb tonyina.

En resum, un OLÉ! ben gran per les persones que s'arrisquen i també per totes aquelles tendes que en llocs aparentment por propicis per a difondre els bons productes i la qualitat artesana hi lluiten cada dia. Tots en sortirem guanyant si ells tiren endavant.

ÀNIMOS PRIIIIIIIIIMA!!!!!!