dilluns, 20 de setembre del 2010

desde la simplicitat a la màgia.

Si algú cerca la màgia,
si algú la busca desde la simplicitat més insultant.

Si algú vol devorar la terra a queixalades,
ho pot fer amb uns simples, potents i meravellosos pebrots escalivats.

Màgia simple, màgia de la bona.



Escalivada:


Ingredients:


Uns pebrots vermells de temporada
Un parell d'alberginies
Una ceba dolça i fina
Una cabeça d'alls de qualitat.
Sal, oli i pebre.


Procediment:

Ho rentes, ho poses a una safata de forn. Els embadurnes d'oli d'oliva verge i sal.
Al forn a 150 graus fins que la pell estigui separada de la carn i aleshores els deixes refredar.
Pelar, salpebrar i amanir amb oli.
a

6 comentaris:

  1. Teresa20 de setembre del 2010, a les 9:24

    Què bona l'escalivada, té una pinta...! i com dius ben sencill de fer! Jo quan ho faig al forn només poso el gratinador, el suco d'oli però tampoc i poso sal. Ara que, com fets a la brasa del foc no hi ha res!
    bona setmana!

    ResponElimina
  2. Gemma20 de setembre del 2010, a les 11:01

    Sovint les coses més simples són les més bones... Bons productes i res més, ja veus si és fàcil gaudir d'un bon plat. És màgia de veritat!
    I jo encara hi poso carbassó, tomàquets, porros i pomes. Queda una plata d'escalivada que fa goig de veure!

    ResponElimina
  3. Xesco20 de setembre del 2010, a les 12:55

    Particularment no m'agrada que aixó li digueu escalivada, per mi son verdures al forn.
    Entenc per escalivar coure a la flama, de foc a terra o sobre una parrilla de peu, però mai al forn.
    Fins i tot el socarrat provocat per la flama del gas ma sembla més adient que una cocció al forn.

    Flamejar, cremar o torrar, envolicar i deixar reposar, pelar i ... endavant

    ResponElimina
  4. maragda20 de setembre del 2010, a les 13:35

    De bó i de veres que porto un bon pa i un bon vi per acompanyar aquesta meravellosa escalivada!
    Petons!

    ResponElimina
  5. starbase20 de setembre del 2010, a les 15:08

    Teresa, jo el gratinador el poso només una estona al final per a cremar una mica la pell.

    Gemma, simplicitat = bellesa... això em sembla que és un principi matemàtic oi? :P

    Xesco, ZASCA! XDD. Ok, la he pillao i tens tota la raó del món. :)

    Maragda, aixxxx com t'ho dirè....es que....es que... ja no en queda!! :DDD

    ResponElimina
  6. Visc a la Cuina21 de setembre del 2010, a les 23:21

    M'apunto a menjar escalivada, tan senzilla com saborosa!

    ResponElimina