Talls nets d'arrel.
Ja fa uns dies que aquesta joia sonora em volta per el cap.
A la vida ens trobem sovint amb talls i punts de no retorn, de vegades en l'aspecte personal i de vegades en l'aspecte professional.
Ara bé, si aquests punts de tall seràn nets, es a dir talls d'arrel o si seràn ferides que ens couran durant molt de temps sovint depen de com ens hi enfrontem nosaltres mateixos, a la vida.
Per això, quan ahir conversàvem amb en Dani a la terrassa del seu local (Xiringuito) situat a la fira Mercantic de Sant Cugat del Vallès, vaig recordar aquesta cançò. En Dani és un cuiner al que trobareu somrient el 95% del temps, tremenda actitud per a uns temps de crisi que estan resultant (massa) durs i llargs. Ah! i també és co-autor del blogazo gastromimix.
Com tants d'altres cuiners joves i de talent, la crisi els va tallar un somni i una aventura professional. Però estic segur que la seva bonhomia i actitud vital el va permetre recuperar ràpidament el somriure i fer que el tall, fós net d'arrel.
Ara el podeu trobar de nou al peu del canò al Xiringuito, on fan menú de migdia de dimarts a divendres juntament amb el seu soci Edgar i un encarregat de taules que es diu Alex i és la mar de salat. Els caps de setmana, obren la parrilla i reben reforços de personal -entre els quals la seva parella que també és una gran cuinera-. El éxito es lo que tiene : necessiten més gent per que s'omple el xiringuito.
El cap de setmana en Dani es posa al costat de la parrilla. Com ell mateix ens deia, ja tornaràn els dies en que feien un micuit que quitaba el sentío.
Ara el seu somriure ha sabut canviar el xip i gaudir d'un tipus de negoci on l'important és la proximitat del client, la qualitat de les carns i... el puntent de cocció a la parrilla, es clar!!
A part de les carns parrillades, tenen altres plats que estàn en la linia d'un xiringuito amb personalitat: provolone deliciós i unes croquetes cruixents per fora i tendres per dintre que són tremendes. Atenció al nou model que estrenàven ahir de croqueta de bacallà, dins d'un gran àpat on vem gaudir d'allò més... el claro triufador de la jornada per al meu paladar.
I sincerament, tot a un preu molt i molt raonable.
Crec que la millor manera de que capteu l'ambient, la bonhomía, la tranquilitat de la terrassa i l'amabilitat d'en Dani són aquest minut i mig que vaig capturar des de la taula millor col.locada del local: la reina del meu cor devant i el mestre cuiner treballant ben aprop.
Tan a prop que diverses vegades es va acostar a donar-nos explicacions i detalls sobre el pa, els talls, la cocció,... impagable.
Ja fa uns dies que aquesta joia sonora em volta per el cap.
A la vida ens trobem sovint amb talls i punts de no retorn, de vegades en l'aspecte personal i de vegades en l'aspecte professional.
Ara bé, si aquests punts de tall seràn nets, es a dir talls d'arrel o si seràn ferides que ens couran durant molt de temps sovint depen de com ens hi enfrontem nosaltres mateixos, a la vida.
Per això, quan ahir conversàvem amb en Dani a la terrassa del seu local (Xiringuito) situat a la fira Mercantic de Sant Cugat del Vallès, vaig recordar aquesta cançò. En Dani és un cuiner al que trobareu somrient el 95% del temps, tremenda actitud per a uns temps de crisi que estan resultant (massa) durs i llargs. Ah! i també és co-autor del blogazo gastromimix.
Com tants d'altres cuiners joves i de talent, la crisi els va tallar un somni i una aventura professional. Però estic segur que la seva bonhomia i actitud vital el va permetre recuperar ràpidament el somriure i fer que el tall, fós net d'arrel.
Ara el podeu trobar de nou al peu del canò al Xiringuito, on fan menú de migdia de dimarts a divendres juntament amb el seu soci Edgar i un encarregat de taules que es diu Alex i és la mar de salat. Els caps de setmana, obren la parrilla i reben reforços de personal -entre els quals la seva parella que també és una gran cuinera-. El éxito es lo que tiene : necessiten més gent per que s'omple el xiringuito.
El cap de setmana en Dani es posa al costat de la parrilla. Com ell mateix ens deia, ja tornaràn els dies en que feien un micuit que quitaba el sentío.
Ara el seu somriure ha sabut canviar el xip i gaudir d'un tipus de negoci on l'important és la proximitat del client, la qualitat de les carns i... el puntent de cocció a la parrilla, es clar!!
A part de les carns parrillades, tenen altres plats que estàn en la linia d'un xiringuito amb personalitat: provolone deliciós i unes croquetes cruixents per fora i tendres per dintre que són tremendes. Atenció al nou model que estrenàven ahir de croqueta de bacallà, dins d'un gran àpat on vem gaudir d'allò més... el claro triufador de la jornada per al meu paladar.
I sincerament, tot a un preu molt i molt raonable.
Crec que la millor manera de que capteu l'ambient, la bonhomía, la tranquilitat de la terrassa i l'amabilitat d'en Dani són aquest minut i mig que vaig capturar des de la taula millor col.locada del local: la reina del meu cor devant i el mestre cuiner treballant ben aprop.
Tan a prop que diverses vegades es va acostar a donar-nos explicacions i detalls sobre el pa, els talls, la cocció,... impagable.
El més gratificant de tot, va ser la xerrada amb aquest cuiner positivista, que creu en la feina i que transmet l'il.lusió dels que saben construir graons amb les branques escapçades.
Per cert, reservant-ho també et poden obrir el xiringuito per les nits i muntar un sarao amb decoració d'espelmes d'allò més espectacular.
Si us agrada el menjar desenfadat fet amb ganes i carinyo, si no us importa embrutar-vos una mica les mans amb salses i pans amb tomàquet al Mercantic teniu una opció molt bona.
A la propera visita dels pares hi penso portar al meu, que és carnivor declarat i acabarà aplaudint amb les orelles.
Això si, no li pregunteu la recepta del mojo criollo a l'Alex per que no us la dirà...hehehe.
Per cert, reservant-ho també et poden obrir el xiringuito per les nits i muntar un sarao amb decoració d'espelmes d'allò més espectacular.
Si us agrada el menjar desenfadat fet amb ganes i carinyo, si no us importa embrutar-vos una mica les mans amb salses i pans amb tomàquet al Mercantic teniu una opció molt bona.
A la propera visita dels pares hi penso portar al meu, que és carnivor declarat i acabarà aplaudint amb les orelles.
Això si, no li pregunteu la recepta del mojo criollo a l'Alex per que no us la dirà...hehehe.
13 comentaris:
Realment la Cris sembla passar-ho malament... Quines coses que li fas fer!!!
Home... Pot ser un possible lloc per un sopar gastroblocaire??
El vídeo és fantàstic, i la música i enganxa molt bé. Fantàstic aquest lloc, Òscar, i ben a prop de casa!!! Repetimos??
A los demás tambien nos sirve el ver que hay gente que resiste los embates con una sonrisa, aunque este no sea mi caso (cada vez tengo peor leche). En cuanto al video, mu bonita la canción e unha pinta de carallo a comida. Mágoa de escarallar as croquetas (supoño que xa sabes por qué :-))
Edgar: Rectificar es de sabios. Y En esto andaba yo confundio pensando en quién era ese nuevo socio... mmmm :-)
El drap al darrere d'en Daniel te copyright con val copiar.
M'encanta com ens explica les carn en Pantxeta, ara ho entenc millor aixó de l'alies.
Sara Maria: tens raó, proxima gastrotrobada al Xiringuito, ens sembla ideal.
eSe, es de cojones ese refrán de al mal tiempo buena cara, no veas cómo lo lleva aplicando Daniel cada día, tendremos que aprender de él, no queda otra. Con o sin mala leche.
Gracias Oscar, qué grande eres chico
No el tenia pas controlat aquest ... i això que Sant Cugat es zona d'influència... Salut!!.
Les verdures a la brasa (amb brasa de veritat!) són un dels meus menjars preferits, segurament perquè tenim poques ocasions per gaudir-ne...
M'apunto la recomanció, sobretot això de reservar el xiringuito per un dia a la nit ;)
Això de tenir el cuiner al costat, veure com treballa i et comenta els plats, i a sobre gens encarcarat, amb una samarreta i un somriure als llavis diu MOLT per no dir TOT del que a mi m'agrada trobar en un restaurant. Ho expliques amb una complicitat que enamora!Una abraçada!
Molt bé!, aquesta gent com molt bé dius s'han adaptat a la situació actual i son capaços de donar bon menjar a un preu raonable.
Les carns de la parrilla tenien molt bona pinta..!!
ja vindran temps millors en els que podrem fer el que realment ens agrada, però tinguem sempre present que a la gent li agrada menjar bé, recordar els sabors i olors de l'infantesa....
Molta sort!!!!
Quin senyor dinar us veu posar entre pit i espatlla, visca els xiringuitos
Una abraçada
Quin tip que us vau fer al xiringuito!!!
A mi m'encanten les coses fetes a la brasa, però reconec que la carn m'agrada més feta. Això "d'al punt", sóc incapaç de menjar-m'ho. Serà que sóc poc carnívora?
Sara Maria, és un excel.lent lloc per un sopar gastroblocaire.
Vermellassos, repitamos por favor :)
eSedidió, a veces la sonrisa cuesta. Pero ver ejemplos como a Dani ayuda a sobreponerse, la verdad.
Xesco, mira que ya me vale amb Edgar, Eugen,... al final anirè personalment a preguntar-li :D
Ricard, doncs controla'l que jo m'ho he passat bomba!! :)
Gemma, les verdures estàven molt bones i mira que a mi quan hi ha la carn a prop ... però la pastanaga els hi ha quedat brodada :)
merçè, es que tenen un tarannà tant amable i proper que en aquest format és una passada!!
Toma pan y moja, benvingut/da a decuina.net :). La seva actitud és el que més em va fer gaudir el dissabte :D
Sion, Visca!!!!
Margarida, la carn que es veu és el magret que s'ha de deixar molt poc feta ('sagnant') per que com és tan magre si la passes queda fatal. La resta de carns estava al punt i no 'sagnant' :)
Senyor Starbase, a sus pieses! Gràcies per posar el teu paladar y dedicar el teu carinyo y tu "guardar como" al esforç de tot l'equip del Xiringuito. Podríem cridar alló de "amunt les graelles!" i sortir corrent cap al invasor ianqui i chinès amb una botifarra i un txuletón com senyera... ;-) Abrasssusss! PD: estic gorronejant la güifli del veí...
Publica un comentari a l'entrada