Durant la historia de vegades gloriosa i de vegades ignominiosa que van teixir els nostres avantpassats el menjar ha format part de les representacions artístiques.
Caravaggio va pintar cap al 1597 un quadre on el deu Baco ens observa desde un rictus allunyat del que hom pot esperar de la deitat que dona nom a les festes bacanals. Precisament hi falta festa.
Les meravelles tècniques actuals ens permeten observar amb un detall brutal com la pinzellada del mestre italià dibuixa i presenta una de les deitats grecoromanes que homenatgen els aliments i la beguda com a font de plaer i poder diví.
Caravaggio va pintar cap al 1597 un quadre on el deu Baco ens observa desde un rictus allunyat del que hom pot esperar de la deitat que dona nom a les festes bacanals. Precisament hi falta festa.
Les meravelles tècniques actuals ens permeten observar amb un detall brutal com la pinzellada del mestre italià dibuixa i presenta una de les deitats grecoromanes que homenatgen els aliments i la beguda com a font de plaer i poder diví.
A la web haltadefinizione hi tenim una representació molt acurada, que permet un nivell de zoom al.lucinant que arriba fins a poder observar les pinzellades individuals. Us recomano que invertiu una estona del vostre temps passejant per els detalls meravellosos de la tècnica barroca italiana.
Com us dic, reitero i repeteixo haltadefinizione
5 comentaris:
Fa poc vaig llegir no sé on que s'havia fet un estudi sobre els diferents quadres que al llarg de la història s'han pintat sobre l'Últim Sopar: es pot veure una evolució del menjar que apareix a la taula, de poca cosa més que pa al principi a un gran àpat amb moltes viandes en els últims quadres...
Fa pensar, oi?
És veritat, eh? gràcies al menjar ens diu molt de com i qui eren i com vivien! És que en té molta d'importància la cuina... per això ens agrada !
La web espectacular. I alguns quadres ... per menjar-se'ls !!!
Aquesta és una de les imatges que sol aparèixer als meus exàmens de Cultura Clàssica i els alumnes sempre el solen reconèixer fàcilment. A més, jo sempre dedico un capítol del trimestre a parlar de la cuina antiga, especialment la romana...
És un quadre fantàstic!
Una passejada pel barroc italià, sempre està bé, però veure'l amb tant detall és realment espectacular.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada