Els ianquis tenen Monument Valley, els anglesos tenen Stonehenge, els grecs l'Acròpolis...
I nosaltres tenim el somriure de Carme Ruscalleda!! La dona de la energia contagiosa, la força arrebatadora i el somriure de 10.000 lux.
És o no és de justicia?
Patrimoni gastronomic no sé, però unes galetes en forma de dents de ruscalleda (que podria crear ella mateixa) serien lo seu.
ResponEliminaPer acabar un dinar, res com un bon café i uns rusquis
fantastica la idea de Roger!!!, m'apunto!
ResponEliminaSerian com els filipinos
o els carquinyolis---> rusquinyolis?¿?
Rusquinyolis! En comptes d'avellanes, aquí aprofitem la forma lleugerament de dent d'unes atmetlles posades una al costat de l'altra :D
ResponEliminaOn s'ha de votar?
ResponEliminaRusquinyolis de Sant Pol.
ResponEliminaPer a mi, qualsevol homenatge a la Rusqui és merescut, però voleu dir que entre totes les seves qualitats que en són moltes, ens hem de fixar en els pinyos?!...i una "rusquifarra amb seques"?...Sigui com sigui, em sembla molt bé que en parlem d'ella, és una cuinera fantàstica i sembla una persona honesta i molt respectuosa.Ah! important: i amb sentit de l'humor!A reveure.
ResponEliminaRoger i Francesc, els meus dubtes sobre si sonaria irreverent un post que en realitat és una lloança s'esvaeixen amb el vostre sentit de l'humor... XDD en efecte, uns rusquinyolis serien tremendos hehehe.
ResponEliminaGemma, doncs aquí jajaja. Queda registrat el teu vot. De moment portem un 100%
Josep, els de San Pol serien els que tindrien més glamour, però mereixerien ser postre nacional :P
mercè, dins del tó humorístic espero que es vegi el respecte màxim per la Carme. I sincerament no em sembla que sigui gaire culpa meva que em fixi en els pinyos... :-D
Ei ens apuntem a la campanya, son de lluny els millors pinyos de la nostre cuina.
ResponEliminaPetons