dimarts, 5 d’octubre del 2010

dedicació, estima i carinyo

El meu avi Juanito, de 87 añazos encara ens regala a la familia moments de joia a carretades. Les seves experimentades mans acaben de netejar, preparar i assecar un enorme pot de la millor orenga que mai podrèm trobar.
No hase falta disir nada más.


Pizza amb aroma a carinyo. Ni en Ferràn, escolti.


a

12 comentaris:

  1. Gemma5 d’octubre del 2010, a les 10:07

    L'orenga és la meva herba seca preferida de llarg... A vegades penso que n'abuso una mica :)
    Ja podeu cuidar l'avi Juanito, que es mereix tot el carinyo del món!

    ResponElimina
  2. òscar5 d’octubre del 2010, a les 10:27

    Els ingredients que es preparen amb carinyo i paciència acaben oferint els plats més aplaudits.

    I a l'avi Juanito, pel seu carinyo i paciència, el primer que li toca és un sincer aplaudiment. Després un petó gegant, clar!

    ResponElimina
  3. el sexteto de viento5 d’octubre del 2010, a les 10:58

    carinyu es lo que tiene el juanito, que la abajo, en este caso arriba, firmante, deshojó dos manojos de orenga y acabé delirando... con lo cualo, viva el juanito! :)

    ResponElimina
  4. Cuinagenerosa5 d’octubre del 2010, a les 12:14

    et sortiran uns pizzes i una pasta deliciosa, amb aquesta orenga.
    l'ingredient 'carinyu', com diria el teu admirat, ÉS MÀGIC!

    ResponElimina
  5. No tot són postres5 d’octubre del 2010, a les 12:50

    Cuideu-lo molt al avi Juanito, són peces clau a les nostres vides i cada vegada n'hi ha menys!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. paki5 d’octubre del 2010, a les 13:07

    Se se trata de quitar anos, quita mais, que estará mais contente. São 89.Longa vida pelo o João!!!!
    E gemma, eu também sou adicta ao oregão.
    Uma receita para constipações e gripes:
    Cozer em leite uma pitada de oregão.Coar e tomar quente.
    É óptimo para o peito.
    Beijinhos.

    ResponElimina
  7. Laura (Recetas Trucos y Tips)5 d’octubre del 2010, a les 13:46

    Quin avi més meravellós que tens!

    enhorabona :)

    que gaudiu de l'orenga doncs

    ResponElimina
  8. Fem un mos5 d’octubre del 2010, a les 14:07

    L’orenga li va be a molts plats, tant de pasta com de guisats, en soc una mica edicte, jejeje
    Cuideu molt a l’avi Juanito dons teniu un tresor
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Teresa5 d’octubre del 2010, a les 14:14

    AQUESTA ORENGA NO TÉ PREU!!! Visca per l'avi Juanito!!!em sembla que aquesta herbeta té molts adictes...jo també espolsino les coses amb ella...
    bona setmana!

    ResponElimina
  10. Francesc5 d’octubre del 2010, a les 17:27

    Això de tindre un avi tan anyut és una sort. Si a més et duu orenga de la bona, millor. Salutacions

    ResponElimina
  11. Anònim5 d’octubre del 2010, a les 17:46

    Aiiiisss, el orégano, las tostadas con pan de pueblo y ajo a primera hora de la mañana,..., la ternura cuando te da un achuchón y te regala una sonrisa,...

    Me encanta formar parte de esta familia.

    Una abraçada per tothom,
    Cris.

    ResponElimina
  12. Ruben19 d’octubre del 2010, a les 15:27

    Per favorT, sento la flaire des d'aquí!
    Jo sóc com la Gemma, me'n declaro un addicte compulsiu!

    ResponElimina