dels ocellets fregits a la xocolata desfeta

Aprofitant l'entrada que vaig posar la setmana passada a la pàgina pàgina que tenim a facebook, on apareixien els videos de suposats telèfons mòvils capaços de fer crispetes:

Vaig comentar que el truc està basat en fer servir un magnetrón de microones situat sota la taula per a fer les crispetes. La cual cosa vol dir bàsicament desmuntar un microones i posar només la font d'energia de microones sota la taula. Una cosa molt perillosa i que NOMÉS FARIA UN IMBÈCIL TOTAL (la música també els delata, per cert)

Doncs tot això m'ha fet venir ganes d'explicar en cinc minuts qué és un magnetrón (tots els que tenim microones a casa en tenim un, no ho sabies? Ets posseidor/posseidora d'un magnetrón!!).

Per començar haurem de convenir que la paraula ho peta moltíssim: MAGNETRÓN.
Té nom d'arma de dolent de pel.lícula de 007.

Doncs el magnetrón (a veure si començes ja starbase, ha d'anar tot picadet picadet!!) és un dipositiu capaç de convertir energia elèctrica en ones electromagnètiques.
Fins aquí cap cosa especialment sofisticada, doncs un fluorescent fa exàctament el mateix i converteix energia elèctrica en llum que és energia electromagnètica.

La gràcia magnetrónica és que ho fa en l'espectre de les microones.
De fet, el seu desenvolupament està íntimament lligat a la investigació militar (jodó, una altra vegada) ja que es cercava una font d'alimentació per als radars durant els anys 30 del segle XX.

Per resumir com funciona, us dirè que aplicant temperatura a un filament de titani es generen electrons que es fan girar de forma circular a altes velocitats. Això fa que els electrons emetin radiació electromagnètica en la freqüència de les microones. (si algú té interès, és exàctament el mateix principi que s'aplica al sincrotró ALBA a Bellaterra).

Durant els anys treinta del segle XX Anglaterra es preparava per a una possible guerra amb el Reich i va posar molts esforços en el desenvolupament d'un element que seria fonamental i decisiu en la mateixa: el radar.

Es diu que els enginyers es van adonar de la potència i utilitat de les microones en veure que els ocellets quedaven literalment cuits quan passaven per devant de les antenes dels seus radars.
Es quedaven 'pajaritus'.



En els anys quaranta, es va decidir aplicar a la cuina domèstica quan un enginyer del principal fabricant de magnetrons es va adonar que la xocolata que guardava dins una butxaca de la bata es va convertir en crema al passar a prop d'un dels mateixos. Segons la wikipedia:

Fue durante el curso de un proyecto de investigación relacionado con el radar, alrededor de 1946, que el doctor Percy Spencer, ingeniero de la Raytheon Corporation, notó algo muy peculiar. Estaba probando un nuevo tubo al vacío llamado magnetrón cuando descubrió que un dulce que tenía en su bolsa se había derretido. Intrigado y pensando que quizá la barra de chocolate había sido afectada casualmente por esas ondas, el doctor Spencer hizo un experimento. Esta vez colocó algunas semillas de maíz para hacer palomitas, cerca del tubo y, permaneciendo algo alejado, vio con una chispa de inventiva en sus ojos cómo el maíz se movía, se cocía e hinchaba y brincaba esparciéndose por todo el laboratorio.

Es a dir, que dins el teu microones no hi ha una font radioactiva en forma de pastilla o liquid fluorescent sino que hi ha un aparell encarregat de convertir la electricitat de tota la vida en una llum d'alta energia: les microones.