des de Vinarós a Mallorca passant per els nostres cors

Avui ha refrescat, i fruit d'aquesta baixada de temperatures ens hem animat a fer la primera sopeta de galets (galets de nadal, king size. No ens hi posem per menys nosaltres).

I tot prenent el brou calentó mentre escric aquestes paraules recordo les sensacions d'ahir a la trobada d'agermanament entre el cóc de Vinarós i la coca de Mallorca. I les circumstàncies em serveixen en safata la primera metàfora del post. La calidesa que ara sento tot prenent el brou es ben bé molt similar a la que ahir vaig sentir al cor entre tanta rialla, tanta alegria i tants amics.
És cursi però jo no he vingut a escriure contra els elements. La primera ja la he colat.
Aquesta serà primera part de la crònica (tinc tant de material que l'haig de processar i sobretot resumir, això és un bloc i no el de recoquinaria en verso).

Vem sortir d'hora, la Laia (my sister) i jo mateix. La reina del meu cor no va poder venir (però si ha pogut tastar els cocarrois). Ho vem fer amb la por de la caravana i el neguit del peatge de Martorell. Tant d'hora vem sortir que havent passat per Barcelona a recollir al Roger, a les 11h ja èrem a Vinarós. L'excès de puntualitat esdevingut antipuntualitat.
O potser és simplement l'il.lusió de tornar a visitar la nostra fleca favorita?

Quan vem entrar, ens vem trobar als mestres treballant (portàven ja unes horetes). I tot pelant pebrots vem coneixer en persona amb la Xesca i en Xisco i vem saludar a la matriarca Massita i a la resta de presents.

Voliem ajudar i vem sol.licitar unes quantes vegades que ens assignèssin alguna tasca. Així que en un rampell d'inconsciència o d'incàuta resignació ens van col.locar el devantal i ens van donar feina.

D'entrada la super-xermaneta va ajudar a la cuina mentre que en Roger i jo vem ser destinats a la part de l'obrador.
La primera tasca va ser donar forma el més esfèrica possible a les coques de patata.

La Sara Maria em va informar que aquestes coques són típiques de Valldemosa i tenen la particularitat que la massa porta patata.
Inicialment es pasta la patata amb els ous, sucre, greixos...fins que munta com un espècie d'all-i-oli. Posteriorment s'hi afegeix la farina i ja es treballa com una massa normal.

A la pel.lícula del final podreu veure unes quantes ja preparades per al forn, per que un cop teniem feina ja no vem parar... ens van assignar com a encarregats de tallar i repartir la fruita per sobre les coques i entre la Laia, el Roger i un servidor vem pelar, escapçar, preparar i repartir les pomes, els prèssecs, les prunes i les peres.
La gràcia del cóc de fruita és que els troços de fruita estiguin el més enganxats possible, formant un mosàic o com encertadament va concloure en Roger....fent-nos sentir com un Gaudí muntant trencadís.

Mentre ho fèiem, en Xisco i la Xesca es van animar a muntar un parell d'ensaïmades (una de cabell d'àngel i l'altre de sobrassada). Com veureu al video final, la massa s'aplana molt, moltíssim de forma que queda quasi transparent. Aleshores es posa el farcit en un dels laterals i es va enrotllant amb cura fins que forma una espècie de botifarra farcida que finalment s'enrotlla per donar presència corpòria al que més s'assembla a una arroba fora del món digital:

També ens van encarregar de formar les vores d'algunes de les coques mallorquines, amb les precises instruccions de 'pessiga i gira'... sincerament per molt que vaig pessigar i girar no vaig aconseguir un resultat gaire similar al que feien en Xisco i na Xesca. En un post posterior veureu el detall de com tanca en Xisco els cocarrois mallorquins i .... ho fa realment bé. Xisco campeón!!

Amb el trempó i les verdures ens van preparar una coca que ens va fer veure les estrelletes gastronòmiques (pun intended).


A tot això ja passàven de les dotze, i va començar a arribar la gent que no està tan 'malalta amb el rellotge' amb el que a cadascú se li va assignar un davantal i tots vem començar a ajudar en tasques diverses. La Mar, la Sara Maria, la Nuni i en Miquel. També vem coneixer una escocesa molt simpàtica: la Rachel.
A la seguent crònica us posaré el video de com es fan els xocorrois i els repassos!! Aquestes dues activitats ja amb tota la plantilla a plena producció!!

Us avanço aquí el resultat de la coca dolça que més em va agradar. La de poma, que amb la canyella forma una combinació explosiva imbatible que en la meva particular vivència va superar a les figues, peres i cocs de comunió.


I ara sí, el video-resum chapter one. Amb escena d'el.laboració d'ensaïmada inclosa...

Agermanament cócs i coques (I) from starbase on Vimeo.

PD: Aquí teniu la segona part de la crònica