De vegades és per mandra i de vegades és per esperit juganer.
Quan les persianes dels comerços han baixat, feixugues, badallant... obro la nevera i me la jugo amb la carmanyola de demà.
En dic gastroruletarusa, per aquelles coses de la tonteria que porto a sobre i també perque d'alguna manera haig d'anomenar aquesta serie de receptes de carmanyola improvisada.
Es clar que quan a casa tens bolets (temps de tardor) la cosa sempre és més senzilla, els bolets són la xarxa de seguretat perfecte per a la cuina. Sempre preparats per a enriquir i donar sabor al plat més monòton. En el meu cas, tenía unes trompetes de la mort de divina simfonía.
Ara que la temporada de bolets ja s'esllangueix, mica en mica, hem d'aprofitar els darrers fuits de bosc. Personalment les trompetes de la mort em són molt estimades, ja que fan formar part d'un dels primers menús nadalencs que vem preparar per a la família. I cada cop que les veig recordo aquells nervis de la cuina, aquell ànec deliciós i sobretot els somriures a la taula.
Trompetes negres, en Trombone shorty és un dels meus favorits (de res, noies ;-P)
En aquesta ocasió la fita és modesta, però no menys important: la carmanyola de la meva reina galega i la meva super-xermaneta!!
La recepta:
Pollastre trompetero de la Vera
Ingredients:
Uns pits de pollastre
Uns pèsols congelats
Unes trompetes de la mort
Un porro
Sal, oli, pebre vermell de la Vera
Procediment:
Tallem el pit de pollastre en tires fines, similar a com ho fariem si anèssim a preparar un curry. De fet la idea és la de fer un curry però amb pebre vermell.
En una cassola, sofregim el porro amb oli fins que està tou. Aleshores li afegim una culleradeta de pebre vermell durant uns segons. Afegim les tires de pollastre salpebrades i els hi donem unes voltetes.
Posem un got o dos de brou de pollastre i quan faltin cinc minuts per a que estigui cuit hi posem una bona quantitat de pèsols (es que si els posem abans, es queden arrugadets i a mi m'agraden llisos com una 'canica') :)
No vaig rebre cap queixa al dia seguent a les clientes de la carmanyola, així que sembla ser que vem tornar a sortir-ne ben parats de la gastroruletarusa!!
Aquesta ruleta rusa gastronòmica és molt enginyosa i exitosa.El plat és boníssim!, bé, ha de ser-ho perquè les trompetes de la mort no les he provat mai.En tinc de congelades que va comprar l'Albert i pensava fer-ne una salsa amb elles per a un pastís de bolets.M'ho recomanes?, o creus que en salsa són massa fortes..o fluixes...?.Aquesta carmanyola està molt ben pensada, quan tenim "restes" a la nevera li toca a l'enginy fer la feina!a reveure.
ResponEliminaLes trompetes de la mort fan uns guisats excel·lents! No m'estranya que les clientes de la carmanyola quedessin tan contentes :)
ResponEliminaAltre cop has triomfat a una gastroruletarussa, je je je...
Per cert, la meva carmenyola de demà està buida, no em faria res passar per casa teva a omplir-la ;)
Un plat de suquet per a una carmanyola de categoria, cosa que està molt bé, ja que si no es pot dinar a casa, al menys, que la carmanyola sigui de primera!
ResponEliminaTrompetes de mort.... mmmm... per guisats... per butifarra amb... per paté amb.... M'encanten..
ResponEliminaLes trompetes de la mort són uns bolets d'allò més exquisit, i aquest any ha estat excepcional!
ResponEliminad'acord amb la valoració de les trompetes, ahir en vaig fer amb uns fideus indonesis que vaig comprar dissabte quan vam plegar ;)
ResponEliminai la gastroruletarusa segur que a la reina i a la xermana els agrada que hi juguis!
HOLA ÒSCAR, GUAPO TU
ResponEliminaPENSO COM LA GEMMA, LES TROMPETES DE LA MORT,.....ESTÀN DE MORT..A QUALSELVOL PLAT QUE LES POSSIS,
MIL PETONETS SUSANNA
Ei, que en són d'agraïdes les trompetes!!!!....i en guisat..han de quedar de mort!!!
ResponEliminaPtnts