de primera!!

¿Como se hace un post institucional? Es que es clar, jo formo part de la organització... No em surt dels collons i a sobre no em dona la gana de fer entrades institucionals, encara que hagi format part del grup que ha organitzat la trobada.

No espereu trobar correcció política en una crónica d'un sopar on a la taula van sonar les paraules 'clítoris', 'thermomix' i 'boles xineses' dins la mateixa frase.

Començo tal i com vaig fer ahir amb unes breus paraules pronunciades mentre vaig tenir el micròfon (APAGAT) a la mà. Apagat, sí, però no em direu que no l'aguantava estilosament.

Igualico que Sprinstin, Born to nyam.

En primer lloc, vull tenir paraules d'agraiment als que veu venir a la trobada, i també als que volieu venir i no veu poder (sabemos donde vivís, donde trabajáis, vamos a por vosotros).


Agraiment als ponents Salvador Fortea (fortiverd), Llorens Petràs (cerveses Petràs) i Javi (Gastronomiaycia).
Agraiment a Ca l'Esteve (en especial a la Maria i a l'Esteve) que ens va obrir les portes, i van posar molt de la seva part ocupant-se que tot estiguès en el seu moment, quan tocava i com tocava

(Espera, això que estic escribint sembla institucional...)

També un agraiment emocionat als bojos del grup organitzatiu, als que traicionant totalment la seva confiança, vaig fer una foto en plena reunió preliminar. Lo siento chicos.

Deixo doncs la part seriosa aparcada i começo a descriure les meves sensacions. Com no pot ser de cap altra manera, van ser bones desde el moment en que entro per la porta i em trobo ja un grup de blocaires esperant a Ca l'Esteve. Si, vaig arribar a les 19h amb el portàtil a la mà, el power point al disc dur i la tensiò arterial als núvols.

En deu minuts ja teníem el multimedia conectat, l'Oriol que va fer de Master of Ceremonies per a la ocasió ja tenia probat el só, preparat el projector,...la feina feta vaja.

Així que procurant no cridar massa degut a l'excitació vaig estar conversant i saludant mentre anaven arribant la resta de blocaires assistents. Per el que jo recordo, anava tant espitòs que el món em semblava una versió cul.linaria de Matrix, com a càmera lenta.

Durant les ponències vem aprendre moltíssim de cervesa (3.000 anys de tradició tot i que la nostra va ser escapçada per l'afició al vi que teníen els romans), vem aprendre moltíssim de bolets (com per exemple, que els nostres bolets no són pas els millors del món contra el que solem pensar. Això sí, la nostra voracitat boletaire és sens dubte la més gran del món). I quan la cosa estava calenteta calenteta (i això que en Xose no va poder venir) vem haver de deixar la xerrada sobre el bloguerisme gastronòmic professional.


Com diu en Lluis, si no hi ha discrepància no hi ha debat. Però es feia tarid i jo em vaig quedar sense poder fer la meva aportació. Aportació que en un atac d'esnobisme digne del gran Miqui Puig (estic parlant sense metàfores) m'havia apuntat per primera vegada a la meva vida a la Moleskine que em van regalar els meus pares.
Tengo pruebas, señoría.

Ara bé, em va donar temps a agrair al Martí que ens hagi cedit les fotos fetes amb el seu Photopingüino per captar moments que també semblen de càmera lenta (al final sortirà la Nuria Soler, Martí...)



Vem passar al sopar de cerveses i plats maridats amb les mateixes. Els plats són creació d'en Xesco Bueno, i en el proper post posarè el link al dossier que vem repartir als assistents i en el que estàn les receptes. Gràcies Xesco per la teva generositat.

Aquest és el menú de la trobada.

Croqueta de ceps + Petràs daurada


Amanida d'escarola amb sardines marinades i fruita + Bleder Presen


Calamar farcit de bolets, tinta i suc de carbassa + Petràs Torrada


Galta de porc en fricandó amb rossinyol, Bleder Drac i vinilla + Bleder Drac


Fruits de tardor + Bleder Cova de Drac.


I on em puc deixar la part més fonamental del menú (no t'enfadis Xesco, se que penses el mateix i que el més important sempre seràn les persones).
Vaig riure i gaudir tant... ahir no vaig fer gaires fotos per que el meu cap no estava per el tema, tot i això les poques que tinc són ben significatives, penso.





Acabo com he començat, agraint-vos a tots els que ens veu fer confiança i ens veu donar suport per la vostra presència i la vostra bonhomia. Sou els millors per que sempre SEMPRE que he compartit temps amb vosaltres ha estat un temps de somriures.

I ara que ja tenim idees per a les següents trobades, hem trencat el gel i ens ha agradat la dutxa freda. Ara que sabem que en volem més.. és el moment d'acabar aquest discurs intitucional amb un tó elevat i aristotèl.lic.
En volem més i les volem millors. Vet aquí un bon resum:

PD: Aquí anirè posant les cròniques dels companyers blocaires en quant vegin la llum...la primera és de Manel, conegut també com a Manel 'el generòs' i per alguna cosa serà.