de prop Sergi Arola és com te l'imagines.

Com que em sembla que algú encara no ho sap (ja seeeee que no ets tú Ada, que tú si que ho saaaaaaaps :-P ) us dirè que la reina del meu cor és galega.

Així que quan vaig rebre la invitació per anar a la presentació de conserves galegues (bé, no és exàctament una presentació, és més aviat la promoció de les mateixes mitjançant unes tapetes presentades per Sergi Arola).... no m'ho vaig pensar.

Vaig acceptar inmediatament, i val a dir que el presenciar les evolucions del mediàtic Arola també m'interessava molt. No tant per una mitomanía que la maduresa (senectud?) m'està esborrant a cada jornada.
És més aviat per que m'agrada observar les evolucions dels que sense dubtar-ho ni un segón són grans cuiners i alhora han sabut conrear un aura mediàtica. Alguns d'ells sense amagar-se tal i com li he sentit dir a Sergi Arola en més d'una ocasió: ell té vocació de ser mediàtic i no li fa cap vergonya ser-ho i voler ser-ho.

Per tant, ens hem presentat acreditats com a blocaire i acompanyant a la hora de convocatoria de mitjans. Ondia, m'agradaria veure'm la cara quan m'han preguntat si volia fer alguna entrevista per al bloc.

Que els gallecs són capaços de fer conserves d'alta qualitat és una obvietat, de fet són la segona regió del planeta en quantitat de conserva de peix. Tot i que també és una obvietat que de conserves gallegues n'hi ha de moltes qualitats. Però quan són bones, son boníssimes.

Els polítics i empresaris han tingut l'encert de fer discursos molt i molt curtets, amb el que per a mi han complert amb la seva missió de la nit: desapareixer com abans millor.
He de reconeixer que veure entrar al cuiner amb l'uniforme de batalla entre tanta corbata i lentejuela em posa burraco...

Ens ha presentat quatre tapes (i una cinquena que és un arròs d'escopinyes de la que no ha donat els detalls), el.laborant-les devant nostre:

L'arròs era boníssim, el musclo en escabetx envoltat de pernil sobre una cullerada de migas amb una mica d'emulsió d'allioli i ceba cruixent... molt bó. I el romesco de festucs (o pistachos, que també és correcte en català) amb sardinilla i maduixa liofilitzada... uffff, una delicia.

M'ha sobtat quan en Sergi ha afirmat que les empreses de conserves fan millors conserves que els cuiners. Ahiválaostia.

També ens ha insistit en que el futur d'Espanya no està a la industria pesada i que la restauració pot formar part d'aquest futur, sobretot amb l'ús del concepte Tapa a nivell internacional. Ha sortir la paraula gastro-bar tres cops i un cop també la paraula Robuchon.

Home, ja ho sabíem pero sempre mola que t'ho digui un Michelinià.

A partir d'aquí ja podeu imaginar, les típiques variacions GPS per garantir una bona posició geoestratègica de cara a la sortida dels cambrers amb les tapetes i les copes de vi...no ens podem queixar del comportament de les nostres divisions, la veritat.