"De repente, el futuro a bocajarro"
Es va aixecar amb ganes però carregat d'espatlles, encarcarat per la feina sostinguda i la tardor de plom. El fred i la boira colpejant la finestra. Pesats.
Durant el matí, es va escapar del soroll i la xafogor de la cuina fins al descans del despatx per revisar les receptes, contestar correus pendents i fer una ullada fugissera a una revista. Aquell mes amb reportatge especial al bigoti de Subijana, un cuiner amb aspecte de 'Papa Noel al que misteriosament li han robat la barba'.
El servei de dissabte al migdia significava que a la nit tenia festa a la cuina.
Acabada la sessió de tarda i ja preparat el plat especial de la carta -rap amb samfàina- es va deixar caure sobre el sofà, pesadament.
Abans d'endormiscar-se, una punxada soterrada i una determinació: la propera setmana anirà a fer uns massatges per estovar-se l'esquena, castigada.
Al despertar-se ja no hi havia boira, sentia la mateixa curiositat de sempre per la vida i es notava absolutament rejuvenit. Com una criatura.
Li va sortir un somriure, va agafar els estris de cuina i es va posar a jugar.
Durant el matí, es va escapar del soroll i la xafogor de la cuina fins al descans del despatx per revisar les receptes, contestar correus pendents i fer una ullada fugissera a una revista. Aquell mes amb reportatge especial al bigoti de Subijana, un cuiner amb aspecte de 'Papa Noel al que misteriosament li han robat la barba'.
El servei de dissabte al migdia significava que a la nit tenia festa a la cuina.
Acabada la sessió de tarda i ja preparat el plat especial de la carta -rap amb samfàina- es va deixar caure sobre el sofà, pesadament.
Abans d'endormiscar-se, una punxada soterrada i una determinació: la propera setmana anirà a fer uns massatges per estovar-se l'esquena, castigada.
Al despertar-se ja no hi havia boira, sentia la mateixa curiositat de sempre per la vida i es notava absolutament rejuvenit. Com una criatura.
Li va sortir un somriure, va agafar els estris de cuina i es va posar a jugar.
Conte inspirat en el Marc i el Xesco, amfitrions de luxe :)
I tant rejovenit! Ja m'agradaria (alguns dies) que em passés el mateix!
ResponEliminaJo també m'apunto a una sessió d'aquestes tornant als set ja em va bé.
ResponEliminaMuas!
Jo també m’apunto, abeura que hi poden fer jejeje
ResponEliminaUna abraçada
Anem tant atrafegats que ens n'oblidem de tornar a ser petits, i és la millor manera de treure'ns l'estrès perquè els nens tenen aquesta màgia especial que fa aturar el temps i gaudir del moment. Tenim sort que cada any arriba Nadal i ens hi fa pensar una mica més amb la màgia dels nens.
ResponEliminaUna abraçada i gràcies per fer recordar!
Un petó
Margarida, en els contes podem fer que passin les coses més maques :)
ResponEliminaGemma, el que ho inventi .... uffff
Sion, de moment fer-ho amb l'esperit, oi?
Gemma-guspires, tens raó amb el nadal que encara que sigui cursi realment a mi si em 'toca' una miqueta :)