Aquesta entrada va dedicada, amb ganes.
Dedicada a qui desde el seu privilegiat i mil.lenari seient a la punxa de piràmide, permet que les dones siguin nomès les encarregades de netejar i servir. Qui permet que les dones no siguin aptes per a exercir els mateixos magisteris que els homes.
Dedicada als que argumenten que servir i netejar és el 'carisma' que unes dones volen exercir com a principal activitat a la seva vida.
A les dones que amb joia, admeten i promouen el paper femení com a èsser 'naturalment i principalment concebut' per al servei de l'home i dels seus fills. Vosaltres també en teniu la culpa.
I finalment, ja que hi sóm, als merdosos i merdoses que instrumentalitzen i fan servir les dones com a objectes purament sexuals i no com a èssers humans complerts.
Dedicada a qui desde el seu privilegiat i mil.lenari seient a la punxa de piràmide, permet que les dones siguin nomès les encarregades de netejar i servir. Qui permet que les dones no siguin aptes per a exercir els mateixos magisteris que els homes.
Dedicada als que argumenten que servir i netejar és el 'carisma' que unes dones volen exercir com a principal activitat a la seva vida.
A les dones que amb joia, admeten i promouen el paper femení com a èsser 'naturalment i principalment concebut' per al servei de l'home i dels seus fills. Vosaltres també en teniu la culpa.
I finalment, ja que hi sóm, als merdosos i merdoses que instrumentalitzen i fan servir les dones com a objectes purament sexuals i no com a èssers humans complerts.
Aneu a prendre per el burato, mamons.
I aquesta entrada també és un reconeixement a tots els èssers humans -homes i dones- que cada dia tomben la pàgina, per tornar a escriure amb esforç i tenacitat el seu camí.
Us recomano apujar el volum, molt.
Pels valents!! petons
ResponEliminamira, diumenge, veient aquelles mongetes que només servien per netejar el merder d'oli que deixaven els bisbes a l'altar de la sagrada família, em va entrar una indignació que no ho vulguis saber.
ResponEliminacomparteixo plenament aquest post tan atípic i tan sincer, i per cert, de qui és aquesta perla sonora? 'pa matarla'
¿...?
ResponEliminaLa gravació de quin any es?.. i si és actual, on ha estat aquesta dona durant l'ultima dècada(i amb lo de decada em quedo curta)
Ai omà... el que s'ha de sentir.
Salut!
Mª Jose, :)
ResponEliminaManel, la perla és de la mare superior de les monges que van estar netejant... per això també va per elles que precisament aquí tots sóm persones adultes així que elles també al pot dels 'homenatjats'... Per cert que et tinc present però avui no he pogut fer la trucada... :)
Petita cuina, mira justament has preguntat mentre contestava al Manel... la gravació és .... D'AHIR :((
ResponEliminaL'he treta del blog del Món a RAC1.
és que resulta que el segle XXI només és un número, realment hi han estaments socials "molt importants" que es van quedar a l'edat mitjana (però a la més fosca de totes...)
ResponEliminaRealment molt heavy, més el que diu aquesta dona que no la cançó.
ResponEliminaMuas!
Una entrada molt sentida, molt sincera i que agrada llegir!, no pel contingut que és prou trist, sinó per plasmar tan clarament el que molts pensem(per un moment he recordat a l'estimat Pepe Rubianes...si en fa de falta!)Una abraçada!
ResponEliminaM'agradaria pensar que el que diu aquesta dona es refereix a un fet aïllat però, malauradament, hi ha tantes dones anul·lades per la submissió...
ResponEliminaEm sumo a la dedicatòria.
ResponElimina