Campana sobre campana, y sobre campana una. Asómate a la ventana, que este post no es de aceituna.
Ara que s'acosta el Nadal no he pogut deixar de pensar en aquesta nadala tradicional que té una de les lletres més extranyes i desconcertants que pugui recordar.
Campana sobre campana, y sobre campana dos. Asómate a la ventana, que este post es de 'pebrots'
La cantarella m'atrapa mentre us explico una recepta que vaig trobar en aquest monument a la sinceritat blocaire que és el bloc de l'Ada Parellada: Semproniana.
En pocs blocs hi trobareu unes dosis tan grans de bloguisme-veritè. I no per que no hi hagi força blocs que expliquen històries de forma sincera i veritable. N'hi hà, el que pasa és que a Semproniana s'expliquen de forma profusa, sovintejada i detallada.
O sigui, veritat en ultra dosis de quilions.
Per tant, quan l'Ada va lloar la coca de pebrots verds proposada a la revista CUINA per la Carme Ruscalleda, se'm va encendre la llumeneta de 30 wats que porto al caparrò i vaig decidir fer jo també la mermelada de pebrot verd.
Al cap i a la fí, tenia uns pebrots verds dolcíssims i carnosos a tope a la nevera.
I així, amb mestre cuinera sobre mestre cuinera, dolçor sobre dolçor i campana sobre campana va sorgir aquest potet de melànge verda que tantes bones estones d'esmorzar m'ha donat.
Campana sobre campana, y sobre campana tres. Asómate a la ventana, y la receta ya teneis:
Ara que s'acosta el Nadal no he pogut deixar de pensar en aquesta nadala tradicional que té una de les lletres més extranyes i desconcertants que pugui recordar.
Campana sobre campana, y sobre campana dos. Asómate a la ventana, que este post es de 'pebrots'
La cantarella m'atrapa mentre us explico una recepta que vaig trobar en aquest monument a la sinceritat blocaire que és el bloc de l'Ada Parellada: Semproniana.
En pocs blocs hi trobareu unes dosis tan grans de bloguisme-veritè. I no per que no hi hagi força blocs que expliquen històries de forma sincera i veritable. N'hi hà, el que pasa és que a Semproniana s'expliquen de forma profusa, sovintejada i detallada.
O sigui, veritat en ultra dosis de quilions.
Per tant, quan l'Ada va lloar la coca de pebrots verds proposada a la revista CUINA per la Carme Ruscalleda, se'm va encendre la llumeneta de 30 wats que porto al caparrò i vaig decidir fer jo també la mermelada de pebrot verd.
Al cap i a la fí, tenia uns pebrots verds dolcíssims i carnosos a tope a la nevera.
I així, amb mestre cuinera sobre mestre cuinera, dolçor sobre dolçor i campana sobre campana va sorgir aquest potet de melànge verda que tantes bones estones d'esmorzar m'ha donat.
Campana sobre campana, y sobre campana tres. Asómate a la ventana, y la receta ya teneis:
LA RECEPTA de MermelAda de Pebrot verd.
de l'Ada Parellada que la va veure a una recepta de la Carme Ruscalleda.
Ingredients:
500 gr. de pebrots verds a làmines fines
50 gr. de llimona sencera laminada
400 gr. de sucre
1 canó de canyella
Poseu tots els ingredients de la confitura i el canó de canyella en una cassola i poseu-ho al foc just perquè arrenqui el bull. apagueu el foc i deixeu que maceri unes quatre hores.
Un cop passades les 4h, torneu a posar la confitura al foc i deixeu-la coure 20 minuts.
Jo he triturat i passat per el colador fí:
12 comentaris:
Quina melmelada tan original!!!!
...y sobre campana cuatro...
Petonetsng
Que pinta mas buena! Aver con que se come esta mermelada?
Ha d'estar ben bona aquesta melmelada!!!
Una altra manera de fer un acompanyament amb pebrots diferent al Chutney!
PTNTS
Dolça
La recepta sensacional, però no sé perquè, em sembla que la lletra original de la nadala no és així, deu ser un problema del traductor del Google.
Jo que sóc de melmelades, la poso a pendents...h d'estar ben bona!!
Bon cap de setmana
Acabo d'entrar al meu blog i he anat directe al teu, a veure què si cou avui, molt predisposada a seguir el teu bon humor, que a vegades em perd, i ves per on, avui m'hi trobo una recepta d'aquelles que segur que no falla, i més de mans de la Carme, avalada per la Perallada i cuinada per tots nostres per un mestre ;-)(és que avui estic de bon humor!).
Una forta abraçada i bon cap de setmana.
Quina casualitat, la setmana passada la Mireia Carbó va explicar la melmelada de pebrots verds al programa de Ràdio de Rac1 amb l'Elisenda Camps. La vaig trobar molt original i em van aagafar ganes de provar-la. Ara veient la teva, que té una pinta espectacular, encara m'has fet decidir més. Segur que queda sensacional i molt sorprenent!
Que original recepta...
Poder amb unes torradetes i formatge fresc?
o una torradeta d'aperitiu amb base d'aquesta melmelada, ceba confitada i un ou de guatlla al capdemunt...mmmmm...
Momento Homer Simpson... gllll.
Et deixo amb les nadales, no marxant sense deiarte un smuas virtual!
Ea!
No m'hauria esperat mai que es puguera fer melmelada de pebres verds. Ara, té una pinta estupenda. Per cert, la llimona també la tritures amb els pebrots? Salutacions
Que buena te ha quedado.
A mi me encantan los chutney, este lo voy hacer.
Besos
MaryLou, hehehe :)
Rachel. Yo la como con queso de cabra y en general también donde pondría una mermelada de tomáte :)
Gloria, està bonissíssima!!
Josep, és que google no és pas infal.lible...de moment :-P
Teresa, més ben recomanada no pot venir, oi?
Gemma, de vegades intento posar alguna coseta seriosa per no cansar hehehe.
Gemma (bis) tasta-la que és molt i molt bona. Diferent i alhora tradicional. Uf.
Petita cuina, justament aquestes són aplicacions bonísimes per a la mermelada!! :D
Francesc, si jo ho trituro tot i ho passo per el colador més finet que tinc. Brutal.
Margot, estoy seguro que no te arrepentirás!!
Publica un comentari a l'entrada