Quan tanquem la paradeta del dinar familiar per Nadal, a casa ja estem pensant en el següent. És potser exagerat, però es completament cert.Els menús es preparen durant mesos desde la idea inicial (sempre tenim un fil conductor que ens ajuda) i amb les propostes de plats, presentacions, ingredients,... que es succeeixen durant els mesos fins arribar a la proposta final.
La proposta final sempre és secreta, així que no us la puc avançar -de fet no està 100% acabada-. Però el que si us puc ensenyar és com alimentem la neurona per a les nostres reunions. El que la jerga executiva anomena workshops, com he après ben recentment.
Com us dic, per a pensar s'hi ha de posar combustible. La neurona ja està abonyegada per els anys i necessita querosè de primera classe per a donar rendiment. Així que el dissabte quan ens vem reunir vem estar proposant i divagant mentre ens preparàvem una llonza llaminera amb un llitet de xampinyons i pebrots.
Ara els pebrots estàn en molt bon moment, així que val la pena aprofitar-los!! (puc fer com les teles privades? Puc fer un anunci de propers posts? vaaaa, deixeu-meeeee). En un proper post una forma dolça d'aprofitar el pebrot verd que vaig aprendre al blog de l'Ada Parellada.
Us deixo doncs amb les fotos del telò de fons per a les del.liberacions de dissabte, a veure quin menú us sembla que pot sortir si ens alimentem amb aixó...
Llaminera amb tardor.
Ingredients (per a dues persones)
Una llonza llaminera de porc
Dos pebrots verds carnosos
Una ceba tendra gran
Mig kilet de xampinyons
Dues patates mitjanes
sal, oli, pebre
Farigola i pebre vermell
Procediment:
Tallem la ceba en brunoise (cubs petits) i la posem a la cassola amb una mica d'oli d'oliva, a temperatura mitjana. Quan porta uns minuts li posem també els pebrots tallats en cubs d'aprox 1 cm.
Els deixem a la cassola amb un punt de sal i pebre fins que estàn estovats. Mentrestant netejem, pelem i tallem els xampinyons per la meitat.Els afegim a la cassola i els fem just el punt en que començen a deixar anar l'aigua. Si els fem més s'escarranseixen i queden amb una textura que no m'agrada gens. Així com estan a la foto és com m'agraden a mi.
Per una altra banda, pelem i tallem les patates en llesques de mig centímetre aprox. Les posem en una safata de microones amb sal, pebre i una mica d'oli i les posem a coure. Quan portin 7-8 mins. els hi donem la volta i tornem a salpebrar. Les fem fins que estiguin tovetes i saboroses. Reservem.
Finalment, agafem la llonza llaminera, la daurem per totes bandes i li posem un bon raig d'oli i una bona quantitat de farigola (tomillo).
Anirà al forn uns 13 mins a 180 graus per a que quedi tendre per el mig. Per a muntar el plat... jo he escollit posar la llaminera en vertical i decorar amb una mica de pebre rosa i un cordò d'oli d'oliva verge.
Creieu que vem poder pensar bé? ja us ho dic jo, que fins que ens vem posar a la taula tot correctíssim, idees a punta-pala. Però un cop entaulats devant del plat ja no recordo res que no sigui gaudir amb el puntet tendre de la llaminera hehe
Salut!!
12 comentaris:
Quina recepta més suculenta,tinc una bossa plena de pebrots verds a la nevera que em van regalar i que aniran a parar amb una llaminera com aquesta! I devia ser difícil pensar amb això al davant, només amb l'olor ja es devia ennuvolar el cervell...
això va ser un workshop, un brinstorming o un festival? perquè a mi em costaria concentrar-me en un altre àpat amb la llaminera picant-me l'ullet al davant...
Una plat molt vistós i boníssim!
Petons
M'agradat molt aquesta publicació i sobretot amb el pas a pas, el resultat final, tampoc no es queda enrera.
La presentació molt bona.
Salut per disfrutar molts mes plats!
Quan he llegit el títol he pensat: "demà comença a fer règim" (tinc una tieta que cada diumenge diu aquesta frase en aquest sentit, je je je...). Però llegint el post ja veig que és totalment i absolutament el contrari!!! M'encanta això que feu a casa teva, és simplement genial :)
Només una frase i con molt de carinyuuuuuuuu, eh! Que se note el carinyuuuuuuuuuuuuuuu.
¡¡¡¡¡Quéeeee cabrón!!!!!
(I mis patatolas preferitas, qué?)
Cris.
Amb aquests plat segur que teniu les neurones al 100% ! fa molt bona pinta!
No m’estranya que sen anessin del cap totes les idees amb aquesta recepta, heu de parlar amb la panxa buida llavors flueixen més be les idees del menjar
Una abraçada
Visc a la cuina, jeje a nosaltres ens va bé per pensar... com a mínim aixó ens diem a nosaltres mateixos XD
Manel, totes tres coses. No, no, ens van sortir bones idees!!
Carme, gràcies!! :)
Petita cuina, gràcies! i també per a tú que els puguis veure i comentar!! hehehe
Gemma, jo ja vaig per anys: el año que viene empiezo :p
Reina del meu cor, no et queixis que a la del dissabte que bé ja tornes a estar tú :D
Teresa, justament aquesta era la intencio :)
Sión, no van marxar les idees no, van venir també a la reunió :-P
I jo em pregunto si qualsevol dia feu aquest dinar, doncs no em vull imaginar els de nadal.
Ah! jo també sóc d'aquestes m'agrada tenir els menus amb molt temps abans..... al nadal només preparo un, els altres vaig de convidada.... però fixat tinc un important al Maig i ja li dono voltes.
Muas!
Be... si, si, ja estem enfilant el dinar de nadal i com sempre amb molta il.lusió...
xermanet, que hem d'enviar el mail 'special dinar de Nadal' perque la family reservi el dia!!
senyores i senyors, la llaminera efectivament boníssima!!
bye
Gemma, ahhh aleshores ets com nosaltres hehehe. Es que ho gaudim molt també pensant i decidint el menú per fer feliços a la family.
Xermana, doncs aquest cap de setmana s'envia el mail, que tothom ho tingui clarinete!!
Publica un comentari a l'entrada