Avui he sopat coliflor i de postre MenjaBlanc.
El menjar blanc de Reus és un postre típic a base de farina d'ametlla i farina d'arròs. Aquests dos productes són abundants a les terres del sud de Catalunya i serveixen com a base per a el.laborar una crema dolça de textura similar a la crema catalana però amb gustet de les ametlles.
És un postre antic i tradicional a Catalunya, amb referències al llibre d'Arnau de Vilanova durant el segle XIV. Tot i que en aquells temps no era pas un postre sino una crema dolça consumida com a plat principal. Durant el principi del segle XX es va popularitzar a Reus, que habilment ha sabut associar el nom del postre amb el de la població. A la resta de l'estat es coneix com a manjar blanco.
Durant la visita que vem fer a Reus fa un temps, em vaig portar un paquetet de Menjablanc, producte preparat amb els ingredients en sobre de forma que és molt fàcil a casa preparar-te el postre en pocs minuts.
Avui, per alguna raò, quí sap com funciona la ment de les persones humanes, m'he fet un dels sobrets a mitja tarda i l'he guardat a la nevera. Perque he pensat que desprès de sopar la coliflor amb beixamel igual em venia de gust un postre fresquet i cromàticament a joc.
Del paquet en surten cinc raccions de menjablanc, per cert.
12 comentaris:
veig que vas tornar ven proveït i t'ha durant temps, eh?
el menjar blanc abans del partit, després de les alegries que t'ha donat la ràdio, no ens diràs què has fet? jejeje
Aquests de Reus són molt llestos, pur marketing de menjar blanc, això de vendre el producte perquè només l'hagis de manipular és fantàstic.
Mil petons,guapo.
Pensa que aquest de Reus són tremendus, t'anomenaran representant dels seus productes a la resta del país català!
Ptnts guapu
(Imagina't fet a casa com n'és de bo!!!!)
A casa el fem sovint (el meu pare és de Montblanc), però només amb farina d'ametlla i maizena... No he provat mai de posar-hi farina d'arròs.
Aquest preparat ha d'anar molt bé, en un plis plas tens unes postres de categoria!
I al final, resulta un sopar mono cromàtic deliciós, sa i molt complet!
Quin sopar més blanc...!!! la coliflor no m'agrada gaire..., i el menjar blanc no l'he provat però els de Reus se les saben totes, el tenen tan ben preparat que l'haurem de provar!
No he menjat un plat tan deliciós com el teu, però molta gent ha "devorat blancura" en les darreres hores.
Una abraçada
Òscar, fins que no he llegit el teu comentari al blog del Cafè de Nit, no he entès del tot el títol d'aquest post.
Je je je... per un cop que em pensava que parlaves en serio, ja veig que hi havia ocult un altre dels teus gags. Ets genial :)
No sabia que existís el menjar blanc semi preparat, el buscaré
Una abraçada
Oiga, faga un favor: cando veña á historia esta do foro mundial da alimentación bergantiñana traia unha caixa dese chisme, que ten unha pinta cojonuda. Así, ao mellor ata se lle perdoa a querencia por ismael serrano, que é case tan de pervertidos como a querencia por montilla.
manel... doncs home... jo el mateix que el pecident Nunéssss....el mateix... :-P
Vermells, la veritat és que es fa en cinc minuts!
Marta, que anomenin que anomenin. Em sembla que ja no em vindrà d'aquí jejeje
Gemma, sopar blanc no ho oblidem... blanc... XD
Teresa, es que ja veus la nit del dilluns 29 de Novembre doncs em venia de gust cosetes blanques...
josep, tú sí que m'entenssssss hehehe
Gemma (again), donaaaaa però com pots pensar aixòoooo...
Sion, existeix i a mi m'ha agradat. Tot i que l'he deixat menys ferm que el que vaig tastar al mateix Reus. Questió de gustos.
eSedidió, com sigui capaç de trobar una tenda propera on es pugui comprar... te vas a jartá nengggggggggg XD
Jo n'he tastat un parell de cops i l'he trobat massa dolç, molt empalagós :-(
Ara que ja coneixes el de veritat... aquests sobrets lluny, ben lluny!!!!
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada