Aquesta entrada és molt senzilla i ràpida: Totes les coses que surten bé a la vida són conseqüencia d'una feina i una dedicaciò prèvia. No té més volta de fulla i les coses són així.
La preparació pot ser directa o bé el destil.lat d'experiència que el temps ens permet atesorar, però està clar que ningú 'neix ensenyat'.
I quan Bimbo em va proposar participar en el seu Breadstorming )per a cuinar una recepta que posteriorment sortís impresa en els paquets del seu producte) jo vaig voler aprofitar la feina feta durant anys.
Vaig escollir el bocata favorit de les meves nits 'no se lo que son las calorías' > el bocata de formatge Idiazábal i txistorra.
I quan en Xesco Bueno es va oferir a cuinar amb mi la recepta i aportar les seves idees de gran xef per a mi es van obrir les portes del cèl.
Va ser una nit fantàstica provant, descartant, incorporant, aprenent i gaudint com un 'locu'.
La familia d'en Xesco (la seva fantàstica dona -Maria- i els seus fills -especialment en Marc, que es va posar fins i tot la jaqueta de cuiner-) ens va obrir generosament les portes de casa seva i les de la seva cuina.
I aquelles hores de xerrar, compartir i provar van donar com a resultat la proposta gustativa i visual que veureu al final del video.
Vaig aprendre a fer cruixents de vi mullant el pa esmicolat i posant-lo sobre dos silpats al forn, a aprofitar el greix de la txistorra per a fer cruixents i a mullar lleugerament el pa per a que es torni flexible i no es trenqui al doblegar-lo.
I si ho penso una mica, en realitat aquesta entrada es més una entrada d'agraïment que no pas cap altra cosa.
Perque deixant a banda el tema il.lusionant dels paquets de Bimbo, el que em queda i he après per a més endavant han estat aquestes hores cuinant i compartint amb en Xesco. Feina feta, ben feta. De la que cualla.
Background.
Admeto que lo meu ha estat doping cul.linari, cuina with xescoesteroids. Però... a quina part de les instruccions posava que no em pogués guiar i ajudar tant un autèntic mestre?
Ara que heu vist la feina prèvia, em falta ensenyar-vos la recepta 'com a tal' i les imatges capturades durant el Breadstorming.
Molt en breu, I promise!!
16 comentaris:
Ep... que se'm fa la boca aigua de mirar-m'ho i llegir-ho!!!
Post curt però intens, i no és millor si és llarg!
Mglòria de Gourmenderies
pos sí, és doping, però cal desmitificar el dopatge: per més epo que em posi, jo no guanyaré mai el tour. perquè el dopatge sigui efectiu, cal una bona base, i la base tu ja la tenies, de manera que... enhorabona!
(i et diré un secret, compartim l'afició nocturna de fer barreges delicioses, però poc dietètiques jejeje)
Doncs quan al "futur" se'l veu xal·lar tant de valent o més que el "mestre" i el "blocaire", podem que el futur està del tot garantit.
Sense caure en cap mena d'apologia: benvolgut dòping si el dòping ha de ser així!!!
Quina canya!!!
El plat fantastic... i el video genial!!! m'ha agradat força, la usica molt adient i animada!!
Per cert la bata de cuiner del Marc m'encanta.. no sabia que les feien tan petites, on l'han comparada? M'ho sabries dir? li compraré una a la meva baldufa.
Salut i bones festes!!!
Jo també vull classes particulars d'aquestes.... què haig de fer per demanar-les? On m'haig d'apuntar? :)
I sobretot, vaya peaso cuina té en Xesco, el meu somni es tenir una cuina amb taula al mig com la seva!!!!!!!!!!!!
Suposo que després de parlar-ne tant, ens posaràs la recepta definitiva d'aquesta creació, oi? ;)
cristo en pel!!!! jo també vull tenir una jornada d'aquestes!!!
Això ja es convertir el Bimbo en cuina creativa...:)). Molt be la sessió eh?.
Que ya está bien de juliganeo, leche, con tanta felicitación. Vaia peasso papo, neng. A ver si lo entiendo: los del bimbo te invitan a ti a que te curres una receta y vas y avisas al primo de Zumosol? Y encima lo cuentas por el feisbus? E, item más, os poneis de cenorrio un montón de peña y comeis otra cosa? Tu verás, que la González Sinde está a la que salta.....
Bueno, de todos modos la cosa tiene su parte buena. Sólo imaginarme que fueses colega del arola me entra repelús: entre el bimbo y el fuá del lidel.....
En serio, enhorabuena. Sobre todo por la parte que me toca. Fíjate que podré narrar a mis nietos como fue el nacimiento de una estrella mediática......
Sense paraules.
Agraïment total al Xesco, a la seva dona i al seus fills. Marc té un bo pedigrí :)
Salut,
Cris, galega.
Sensacional vetllada.
Per cert, m'ha agradat molt el "control de qualitat".
Una abraçada
Hummmmm...... revisando mi comentario compruebo cuales son los efectos de suspender la medicación. Que no retiro nada, vaya, pero de mejor rollito :-)
Ah, y Xesco, esta va pa ti. Que viendo al churumbel uno comprueba sobre el terreno lo de la mejora genética sin necesidad de OGM :-)
Us ha quedat un final de plat guapíssim! Els de Bimbo ja poden estar ben contents de la vostra aportació!
Mglòria, gràcies :)
Manel, però està clar que jo la practico més que tú aquesta afició nocturna jajaja.
Òscar, apologia ni una que ja tenim edat per a que les coses succeeixin naturalment sense necessitat de discursos jeje.
Nuria, doncs els hi preguntarè a veure d'on ve la jaqueta :)
Gemma, doncs mira en aquest cas ni ho vaig demanar. Jo vaig demanar consell i alehop vaig rebre un 'passa't per casa' :)
Xisco, mola ehhhhh? :D
Ricard, home la intenció era divertir-se muntant un platillo, ja que ens hi posàvem :)
eSedidió, el azote que vino del norte!! Jaja. Lo del primo de Zumosol vale, pero lo de cenar otra cosa no: nos zampamos todo lo nuestro y al acabar nos fuimos a un japonés. Por si acaso quedaba algo de hueco.
Lo de estrellado mediático me ha llegado al alma jajaja!!
Reina del meu cor, tu i vas ser i saps que no he pogut transmetre totalment l'entusiasme que vem experimentar :)
Josep, en Marc de gran no se que voldrà ser. Però que tindrà criteri per el tema del menjar ja ho puc assegurar ara :)
Visc a la cuina, per el que ens han dit a l'agencia estan contents amb la aportació de decuina.net i de fet de totes les que van portar els blocaires :D
NANO, això es que et toqui la rifa dos cops, primer el Bimbo i desprès en Xesco, on s’han de comprar els números¡¡¡¡
Un resultat fantastic.
Una abraçada
Caram, noi, quina sort de tenir aquests amics/mestres!
Però hi ha una dita que diu que "d'on no n'hi ha, no en raja". Així que ja es poden tenir bons mestres que si un és un patata, poca cosa es pot millorar!
I tu vas saber aprendre del teu mestre i portar a la pràctica un plat que el veus i penses que és d'un restaurant amb estrella! Només cal mirar les fotos.
Llàstima no tenir tots nosaltres una cuina tan maca com la del teu amic, oi?
Este artículo me toca el alma y sus comentarios también.
Marc miró encantado el video y me lo pide una y otra vez.
Es el futuro, sin duda. Gracias a todos, en especial a Oscar y a su mujer por tan estupenda cena.
eSedidió: Marc es una versión corregida y muy mejorada de sus progenitores. Feina ben feta.
Aquí, si ho fem, ho fem bé o no ho fem.
Publica un comentari a l'entrada