Jo sóc panarra de base, militant desde petit del pessic de pa a tota hora i devorador nocturn de llesques. Ho faig sovint quan tothom dorm, amb alevosia i nocturnitat.
Con dolo.
D'aquella nit recordo especialment la seva descripció d'un llibre que jo no coneixía i que ell va descriure com un autèntic llibre d'amor i passió. Un que tractava sobre el pa però que hagues pogut tractar sobre qualsevol altra cosa: passió i sentiment com autèntic esquelet dels seus paràgrafs.
Jo fins aleshores només havia llegit 'El aprendiz de panadero' com a llibre realment interessant de panificació i em vaig quedar intrigat per la seva vehemència continguda.
Vehemència continguda? Sí, m'agraden els oxímorons.
Aquell llibre era -ara em resulta obvi- 'Handmade loaf' de l'escriptor Dan Lepard.
I avui he tingut la sort de ser convidat per The Glutton Club a la presentació de la edició en castellà que han fet a l'aula gastronòmica de La Boqueria. Amb la presència impetuosa i serena de l'Ibán, el traductor del llibre.
Durant una hora ens ha dibuixat amb pinzell ferm i acolorit l'esboç d'una personalitat i una filosfia: la obra de Dan Lepard.
Escoltar l'Ibàn és com veure jugar al Barça. Hi posa empenta, voluntat, una gran tècnica comunicativa i sobre tot s'hi posa ell mateix. Que ja és molt.
A sobre, he tingut la sort de compartir cadires amb blocaires als que admiro (ambcompte, Baixagastronomia, Delícies del rebost, olleta de verdures i gastromimix).
Alguns dels quals, per cert, exercíen amb contumacia el fet blocaire càmera en mà.
Per respectar el seu massitoanonimat, he posat uns motius humoristics que distreuen i dificulten la identificació de l'interfecte.
En definitiva, un grandíssim llibre. Un esforç de publicació realitzat per The Glutton Club i la editorial Leqtor i sobre tot, un joc brillant del Iniesta del Nervión: Ibán Yarza.
A 'Hecho a mano' trobareu el viatge per el nord d'europa d'un apassionat panarra que visitarà paisos, regions, forners i forneres cercant maneres, passions i receptes per a retratar com el pa és un dels llenguatges que ens acosta i uneix.
El pa compartit, un viatge per l'ADN cultural de les persones.
Ostia quedo guapo amb el barret. On en venen d'aquest estil?
ResponEliminaEp, buscaré el llibre! No tinc la sort de conèixer l'Ibán en persona, però el segueixo des de fa temps per Internet. Tothom en parla molt bé, tan dels tallers que fa com de les seves receptes de pa. Així que la traducció del llibre ve avalada i amb total garantia d'èxit!
ResponEliminaCombinar turisme, viatges i gastronomia és una de les meves aficions preferides!
Segur que va ser una gran presentació, és fàcil identificar els blocaires entre el públic, je je je...
Visca la panarramania!!
ResponEliminaPanarra, un paraula que l'Yvan va dir que li encantava del català...
ResponEliminaEls barrets genials!!
Molt interessant!
ResponEliminaA mi també m'agrada el pa, sobretot els nous pans, i els llibres sobre l'elaboració del pa em semblen tan bons com el pa amb xocolata!
Mglòria de Gourmenderies
Oiga, don estarbase, ya que estamos en navidad y eso, podía tener el detalle de regalarme el libro, que seguro que se lo ha llevado por la patilla, que total a usté no le va a representar más que una gota en el oceano ese de sobornos que le están cayendo últimamente y yo, ya ve, estoy tan pobre que ni reyes voy a tener, y encima no sé por qué nadie se decide a ejercer sobre mi el noble arte del cohecho. Me falló el blog trip, no me vaya a fallar usted ahora. Le prometo pensarme si quito el banner anti feisbus de la página.
ResponEliminaJajaja molt bo lo dels barrets.
ResponEliminaLa veritat és que no hem pogut coincidir gaire estona per parlar però l'Ibán sap moltíssim.
Mira tu que no vaig trobar partenaire per anar a un dels seus tallers ( es que sóc molt vergonyosa heheheh) jo sóc una panarra com tu, hi tinc veritable passió i m´encanta, buscaré el llibre que segur que és una passada i si ve tant ben recomenat , és èxit segur.
ResponEliminauna abraçada
Roger, al google :)
ResponEliminaGemma, el llibre t'agradarà seguríssim. De fet hi ha bastants blocaires que el tenen :)
Josep, i també la república! :P
Sara-Maria, a mi m'ho deia el meu pare durant la infantesa: panarraaaaa!! :D
Mglòria, aquest llibre aleshores és un imprescindible per al teu cas. És boníssim!
Oiga don eSe, no se que le lleva a pensar que recibo muchos sobornos cuando en realidad solo ha sido uno: el hotel y la promesa de difusión en los paquetes de Bimbo. Ha sido jugoso eso si. Ojalá recibiese por lo menos los intentos jeje.
Pero del libro 'Hecho a mano' ni uno, se ve que no paga la Xunta :-P.
Me lo tengo pedido para reyes a ver si cae pero en eso estoy igual que ud: este año me parece que en casa vamos a ser más republicanos que Joan Laporta... puffffffffffff
xavier, ell diu que no en sap tant. Però es que sempre n'hi ha un que en sap més. Per a mi en sap a tonelades :)
Mai, jo li vaig sentir parlar abans de que la cosa fos un tema comercial i per això se que el llibre ho val. A part, altres blocaieres en són molt partidaris també.