A vosaltres, que amb sorneguer somriure feu rodar els daus del destí dels homes!
A vosaltres us parlo!!
Tingueu pietat d'aquest humil mortal que venturòs camina per entre el vent del temps,
Afortunat com sóc que en Manel generosament ens convidi.
A vosatres Déus de l'Olimp us imploro!!
Hem estat convidats a un 'esmorzar de forquilla'.
I vist que amb la forquilla no n'hi haurà prou...
Oh, Déus, a vosaltres us suplico!!
QUE EM DEIXEU LA FORQUILLA AQUESTA QUE TÉ EN POSEIDÓN?
Jo desprès us la torno, de veritat.
Només serà una estoneta que em fa falta perque sino no m'ho acabo tot!! En Manel és un exagerao i ens ha posat per esmorzar (atenta la companyia, per esmorzar!):
Unes patates (de l'hort del seu pare) amb pell saltades amb cigronets,
unes botifarres meloses com petò de nimfa de Cal Molí Xic,
uns ous (de Can Coll) trufats amb tòfona ratllada,
un conill escabetxat sobre llit de mongeta,
unes tartaletes de formatge amb mermelada de tomàquet
i una amanida de kumato, tomàquet tigre, tomàquet cirerol i enciams.
I de postres (de postres per un esmorzar!) coca de vidre.
A les deu del matí.
I de nou en Manel, sense donar-li més importància, com qui no vol la cosa, ha fet honor al malnom amb el que el coneixem els blocaires del jalancio: Manel el generòs.
Si si Manel, si no t'agrada te jodes.
Així et coneixem i si no t'agrada doncs no haver sembrat. Que qui sembra generositats recull tempestes de gratitud.
Tot va neixer perque li vaig demanar si em podia aconsellar i fer un cop de mà per a uns materials que necessito de cara al dinar de nadal que prepararem per a la familia en molt pocs dies. Dels materials no en dono detalls, que els espies mordorians de la meva familia estàn a la que salta vigilant el meu facebook i el blog a veure si en treuen alguna informació!!
I aquest Quixot de Castellterçol no nomès ens ha ajudat a aconseguir-los sino que per rematar la feina ens ha convidat a un 'esmorzar de forquilla' per el que la majoria dels Hobbits seria capaç de trair en Frodo Bolsón.
I deixeu-me dir amb vehemència: el millor no van estar els plats, el millor va ser la conversa.Un esmorzar de trident que ha acabat a les dues de la tarda.
13 comentaris:
I tant que no cal dir res més! Un esmorzar així no és de reis, sinó de déus! Ja vas fer bé de portar el trident de Posidó!
Jo esmorzo així i... he de passar-me una setmana sense tastar res!, ja,ja...
Bona nit Ulisses!
aquí dos mortals que van tenir el plaer de les patates amb cigronets i ho tenen guardat a la memòria per sempre més.
I es que Ítaca esta als confins del Vallès a ca'l Manel, on entens el perquè del nom del seu bloc.
Hey un matí molt maco!!!
I tinc que dir que ha estat el meu primer esmorzar de FORQUILLA, así, en mayúsculas.
Com bé diu la Margarida, em passarlé al menys lo que resta de setmana sense menjar res més.
Moltes gràcies Manel, per tot.
Una abraçada,
Cris
Això ha estat una esmorzar/dinar/berenar i per sopar un yogur i una mandarina!!!
Petonets
Com diu la Margarida, no cal dir res més!! Quin esmorzar nanos, de reis, de senyors de generosos, bé d'en Manel.
apa per molt anys sigui.
saludets.
Els esmorzars de forquilla del Manel ja són famosos! Encara recordo quan tota la colla vam estar esperant que acabessin un d'aquests esmorzars a Castellterçol, estàvem a 10 sota zero enmig de la neu i ells endrapant i endrapant, je je je...
Quina sort que et convidi així!
Si es tracta de Manel el generòs no m'estranya pas res!!! Enveja que ens dones!!
Doncs si, crec que en Manel fa honor al nom del seu blog i amb la forquilla més grossa de l'Olimp no crec pas que en fessiu prou. Val la pena tenir companys així!
Una abraçada i bon profit, perquè això si que és un bon esmorzar de forquilla i tota la resta són punyetes!;-)
Amb un esmorzar com aquest tens ànims per a tot el dia!!! i les coses es veuen més clares..., o no!!!, una bona manera de començar-lo!!
Una abraçada!
va ser un autèntic plaer tenir-vos a casa i xerrar i arreglar tantes coses jejeje
però després de llegir la crònica, encara amb el rubor a la cara, només puc dir-te, citant una estimada amiga: SEVILLANU!!!
M´ho crec tot i tot, i encara més, deix deix que es ruboritzi , els que passem per la cuina d´en Manel per esmorzar o per dinar tenim gravats en la memòria per sempre mes els àpats generosos i de categoria, ai la botifarra...... i els bolets.....i els cigrons....i les patates....
una abraçada
Margarida, la resta del dia... amanideta...
Vermells, Ítaca no sé, però un bocí del jardí de les Hespèrides...OUYEAH.
Reina galega, t'has estrenat en High level. Pocs en veuràs com aquest d'esmorzars de forquilla!
MaryLou, sí però al ser ingredients de qualitat la veritat es que estava ple però no pesat :)
Carme, la generositat maneliana és proverbial.
Gemma, ell també ho recorda perque ens ho va comentar que li sabia greu encara que estiguèssim esperant :)
Sara Maria, ja el coneixes, nohasefaltadisir....
Gemma-guspires, aquell matí les punyetes van quedar a casa, no en vem veure ni una!!
Teresa, més clares no se... vaig arribar a casa d'esmorzar amb ganes de fer la migdiada jeje
Manel, killo, no ze de que me jablah killo :-P
Mai, tú que ets una iniciada em comprens totalment jejeje. Una abraçada.
jejej, no tinc perdó! Fins avui no he vist aquesta entrada...
He de dir-te que et crec, ja que un dia de gairebé fa un any em vaig haver de llevar 2/4 de 7 del matí un dissabte per anar a casa d'un xicot de Catellterçol a fer un esmorzar de forquilla, una bona manera de començar la famosa trobada del gener passat. I mentre uns quants escollits menjàvem i menjàvem i xerràvem al costat de la generosa taula del Manel la resta us pelaveu de fred a fora, esperant-nos enmig de la neu!!
I tot això sense conèixer-nos de res més que dels blocs, imagina't amb tu que si que et coneixia!!!!
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada