Congelats els llavis somrients, demano amb insistència un arbre de nadal, figuretes del pesebre que en realitat vull per a jugar com a soldadets i una zambomba. Aquell estri sorollòs de coloraines llempants que costa tant de fer sonar i que quan sona és com un pet d'elefant.
Passejem devant de la catedral i les mares ens fan entrar a tendes de roba -qui vol roba? jo vull joguines- i decoració. Haurem d'anar a Vinçon, que és on està tot el que és diseny i així veiem el Passeig de Gràcia amb els fanals de Gaudí. Mira Òscar, aquests fanals són de Gaudí, com la Sagrada Familia. No et trequis els guants!!
I sobre tot, sobre tot, sobre tot vull un suís amb molta nata, a la granja del carrer Petrixol.
-No, que hi ha molta cua!
-I qué? Però si portem tota la tarda fent cues i anant a llocs que no m'interessen!!.
Aquestes mares...
Barcelona, mogollón, llum, color, foscor, música, persones, èssers humans que no són persona, rastos, Catedral, esglèsia del Pí, Sta. Llúcia, caganers, Sta. Caterina, Rambles, Portal de l'Àngel, gelats (?), carrer Petritxol, mural horrible de Mirò, més mogollón i compres d'ingredients per al dinar de nadal.
NADAL.
Com quan era petit però sense que tingui ganes de tenir una 'zambomba' de coloraines. Oh wait...
Com m'agrada BCN per Nadal...hauré d'escapar-me un dia...
ResponEliminaPtnts
(i jo del gelat passu, però una xocolata al C/Petritxol...no et dic que no!)
Els que hi vivim també ho apreciem. La veritat és que tot i els sorolls, embussos, presses... del dia a dia a BCN, quan arriben les festes de Nadal,és un "bany" de color,gent,música i cops de colze que gairebé necessitem...Ahir vaig anar a la fira de Sta LLúcia amb la familia, com cada any, i ens serveix per engegar el xip de les festes:JA HI SÓM!!!Només espero transmetre a les meves filles la mateixa il.lusió que els meus pares em van fer viure a mi visitant la fira! (per cert, també anem a fer suissos al mateix lloc...entranyable!)
ResponElimina