Ostias de kilo, señores.
Ho vaig escoltar ahir 3/12/2010 durant el programa (gran, grandíssim programa) Versió RAC1 de Toni Clapès. El podeu baixar de la web de podcasts (és el Versió a les 18h).
Ho vaig flipar bastant, la veritat.
Parlen primer d'en Sergi Arola i desprès del restaurant Moments que porta en Raül Balman. Poques vegades sentim crítiques tan clares com aquestes en un mitjà de comunicació massiu. Els responsables són dos clients (Marc i Jorge) de restaurant d'alta cuina que els tenen molt recorreguts. La credibilitat? La que els hi volgueu donar escoltant-los i una part de la que us mereixi en Toni Clapès, que per alguna cosa els convida.
No he pogut sentir la segona pista, la primera es cent i carrega de primera, l'altre només donali al play surt end.
ResponEliminaestic d'acord en els dos casos, l'arola és un cuiner mediàtic que té com a gran aportació unes patates braves quadrades amb un forat per posar la salsa, i l'altra, només cal llegir el web de l'hotel, que presenten el moments com un restaurant de cuina catalana i tota l'estona parlen de la mare, més que del xef. però tens raó que ningú gosa dir-ho, i segur que s'omple cada dia per menjar peu de porc, com he vist que tenen en el menú del web.
ResponEliminapotser no soc el més recomanat per fer un comentari d'aquests, però jo fa molts anys que ho vinc dient (en el 1º cas) i després de veure'l anunciant Lidl (res contra la candena d'alimentació) és confirmen les meves teories, un bluf sempre acaba pentant i sinó temps al temps... (ja t'explicaré algunes coses en petit comité sobre algú que surt en aquest post viscudes en 1ª persona... no deixo el nom pq després ja se el que passa, però sabràs qui soc si et dic que visc en un bosc una mica extrany)
ResponEliminaJo fa temps que ho tinc molt clar… i callava fins ara per no ofendre a blogaires que adoren aquesta cuina… però veig molt de blufff en el tema d’alguns restaurants Michelin de la península. Altre cosa es França en que el tema és més rigoròs.
ResponEliminaA nivell personal (ho sento eh?...) la Carme Ruscalleda, pot ser una bona cuinera, però la detesto personalment... i ja el tema del “neng”, em sona a surrealisata... En el cas de la Ruscalleda, conec dues persones (amics mesu, gent senzilla que estalvia per poder-hi anar) que els han tractat com a gossos... Sinó ets del l’ambient ni mostres adoració incondicional... el tracte i ubicació, no són óptims.
En canvi el el celler de Can Roca, el tracte a aquests mateixos clients, ha estat correcte... En tot cas jo no he estat mai a cap dels dos.
Però el tema de neng de la Rusqui, ja passa de “castanyo oscuro”... i quan l’ajuntes amb la Meritxtell Falguera , que sense dubtar que sap força de vins, mostra un "glamour" excessiu i forçat, la cosa ja és patètica... i darrerament ja van “bolos” junts...
L’Arola si que he estat i que voleu que us digui.....
El que diuen no m'estranya, la veritat, estic amb el Ricard amb això de les estrelles. No pas amb el tracte del Sant Pau, he tingut la sort d'anar-hi mes d'un cop, fa uns anys, i sempre em van tractar molt bé; sense diferències amb altres taules que segurament eren més pudents que no pas la nostra.
ResponEliminaPetita cuina, no se com arreglar-ho ja que a mi em va bé i veis que a altres usuaris també.... :(
ResponEliminamanel, deu-n'hi dó també el teu Zasca!! jejeje. La polèmica amb el restaurant del Hotel Mandarín es molt grossa la veritat, hi ha com a molt consens de que l'estrella quan només porten un any oberts és mass premi. Jo no hi he anat a cap dels dos, així que no puc opinar directament.
Anònim, sé quí ets i sé on treballes jajajajaa. OK. Parlem. :-P
Ricard, m'ha sorprès lo del tracte dolent al Sant Pau, ja que mai havia sentit cap mena de comentari al respecte. Al facebook si que m'han comentat algun cop crítiques sobre la cuina de la Carme Ruscalleda però el tracte... ostres és fort. Espero que hagi estat una cosa puntual, avui mateix he parlat amb uns amics que hi van anar i segons ells a alguna cosa que no els agradava han fet broma amb retranca i no els hi han fet cap lleig. Pero encara que no sigui habitual, és una cosa molt lletja.
Sara Maria, la teva experiència s'assembla més a la dels meus amics, jo penso que en els restaurants llògicament no sempre pot sortir tot perfecte i un mal dia pot passar.
Ara, que discriminar és del pitjor que es pot fer...
A veure.. ja saps que en ocasions les coses escrites, sonen més dures... Conec dos cassos diferents... en el que anomenarem 1er, varen menjar molt be, però es queixaven de la diferència de tracte entre taules. Ells són gent molt discreta i senzilla.
ResponEliminaEl cas que anomenaré 2on, són uns professionals que tenen un petit restaurant de peix molt fresc i que van sortir una mica remullats. Aquests mateixos, ara fa un parell de mesos van anar a Can Roca i em comentaven maravellats de tracte i que fins i tot els van ensenyar la cuina...
Vull dir que no són pas gent de "quexar-se" i tampoc m'han fet una crítica "despiadada"... però els he notat un cert desencís, després d'haver posat tanta il·lusió en la visita...
Però del menjar, ningú s'ha queixat eh?... ;).