Avui per la nit teníem reunió conspirativa de
trobades gastrobloc@ires. Ja sabeu, per preparar propostes i saraus de cara al futur. I avui mateix algú (se dice el pecado y nunca el pecador) ha proposat que la fèssim al nou local dels germaníssims Adrià: la cocteleria 41º de l'Av. Paralel 164 a Barcelona.
Per als que mai hem estat que va ser el temple de la tecnocuina, el suggeriment només ens pot despertar les més baixes passions gastronòmiques. El meu vot ha estat positiu cap a la proposta, que per altra banda ha aconseguit unanimitat.
Així que ni curts ni mandrosos ens hem plantat a la porta del local, on un porter molt seriòs ens preguntava a cadascún un sonor 'Que?' al que només he sabut contestar 'tinc els amics dintre'. Es veu que aquesta era avui la paraula de pas perque m'ha obert la porta al moment.
Un cop dins, un local més petit del que m'esperava. Amb molta gent darrera la barra (a destacar que hi era l'Albert Adrià fent el passe, realment enfeinat). Molt modern, amb unes vigues de ferro rotllo industrial i una decoració que m'ha recordat a una antiga sala de projecció de cinema. Els caps de vaca amb banyes que penjen de les parets es una cosa que personalment no entenc. Però està clar que jo era una rara avis paletoide en un ecosistema diviníssim.
Entre altres del mundillo gastro que jo no conec, he vist assegut a la taula del costat el xef Eneko Atxa. I també senyores amb abric de pell i minifaldilla i senyors trajats que tenen pinta d'haver vingut en Porsche.
Les taules estàn construides imitant bobines de cinema i no són gaire amples. Però cal recordar que aquest local és una cocteleria. Es a dir, no calen taules amples. El que passa es que segons ens han explicat la gent ve per sopar perque encara no han entès el concepte. Hi ha snacks per acompanyar els còctels. D'aqui poc ja estarà obert el local de tàpes.
Jo que sóc abstèmi, pertanyo a la massa burrica que en realitat el que volia era, en efecte, donar-li canya al menjar. #semosasín.
De tota manera, comencem per el principi: el meu combinat -obviament sense alcohol- ha estat una tria FORTAMENT aconsellada per en Xesco: el cinderella (suc de taronja, suc de pinya i suc de llima).
Una combinació suau en la que he gaudit sobretot del perfum de la llima.
En Xesco, en Francesc i en Serjo han compartit un cava Brut Nature de Raventós, no l'he tastat però ells han somrigut força així que em penso que l'han gaudit de valent. En Francesc sobretot, que la primera ampolla ha sortit contagiat per la font màgica de Montjuic i li ha ruixat la jaqueta. Fiesta! Fiesta!
De la carta de snacks nosaltres hem tastat (ep, son tastets de debó. Aneu-hi sopats perque no hi sopareu pas).
Correctes però no excel.ents. No li he sabut trobar ni la menta ni el sabor al fingerlime (és un fruit cítric tipic d'austràlia de color vermellós, tal i com veieu a la foto). Veníen sobre gel, però jo les he trobat un pel 'calentes'. Bones, però sense més.
Com no podia ser de cap altra manera, hi ha esferificacions i nosaltres n'hem demanat. Són les esferificacions d'oliva però amb la diferència que ara es fan amb l'oliva amb el gust de farcida d'anxova. Realment, no em surto del tòpic: és molt graciós i divertit sentir com explota la esfera dins la boca i el liquid de sabor intens inunda la boca.
La pitjor tria de la nit han estat els pistachulines. Festucs envoltats d'un cruixent de iogurt que no m'han dit res. El millor... el nom :D
Unes delicioses galetes de mel i cacahuet, que tot i que per el nom a mi no em despertàven gaire entusiasme, un cop a la boca han esdevingut una sorpresa ben agradable. Cruixents però no seques, dolçes però no empalagoses i -aixó sí...- petitetes i no grandetes. Molt recomanables.
I finalment, la gran estrella de la meva nit. Segons el que jo tinc entès, és una de les primeres revolucions que va impulsar l'equip del Bulli en aquella meravellosa dècada dels 90: el gelat de parmesà.
No només no m'ha decebut, sino que encara està més bó del que imaginava. Un gust potentíssim però equilibrat. De textura molt suau, fresca però no gebrada. Una autèntica meravella que tornaria a demanar una vegada i una altre. SENSACIONAL.
I com sempre, el millor és la companyia. Acompanyat de mestres cuiners sempre s'aprèn molt i a sobre tenen aquest sentit del humor... com en diriem... lleugerament àcid com el combinat que m'he pres per a començar la vetllada.
I de bonus track, els serveis són compartits amb el nou local que estàn muntant per a fer tapes bullinianes: el 'Tickets'. D'alguna manera, mentre li ensenyava el local en obres, en Xesco a aconseguit que l'Albert Adrià li donés els posters que tenen col.locats als vidres exteriors del futur local.
Ahm si! i per suposat que hem tret ja un parell de propostes per a muntar desde
Trobades Gastrobloc@ires, però amb l'emoció de la nit ja no m'hi caben al post. No us preocupeu que d'aqui a poquet seràn públiques.
