La lluita colectiva continua, com es pot seguir a través del grup de facebook 'Por los derechos de los enfermos de Pompe'. Us animo a unir-vos al grup de facebook, com més serem més soroll farem!!
I en lo gastronòmic, doncs....
Com és sentí Juli Cesar al creuar el Rubicón?
I en Crsitòfol Colom quan el brut vigia penjat del pal major va cridar 'Tierraaaaa'?
Quines papallones per a Neil Amstrong just abans de pejtar la Lluna?
Com es sentirà el capità Kirk la primera vegada que li faci un petò a una verda femella extraterrestre?
Doncs això, dale gas nene.
Prometo post, es clar.
Doncs aquí estarem esperant el post.
ResponEliminaMuas!
Però a veure.... Visites el Celler de Can Roca (per veure si té bones vistes, si la decoració és l'apropiada, si les cadires són còmodes, si...) o hi vas per menjar com un rei? Si és així, ja ens ho explicaràs i ens faràs dentetes!!!!
ResponEliminaPetons
No entenc molt bé el que expliques, però ben segur està carregat de bones intencions,bon rotllo i bones bibracions. El Celler de Can Roca és un dels restaurants que si mai pogués m'agradaria conèixer, així que espero la crònica amb delit!Una abraçada!
ResponEliminaJo tampoc ho acabo d'entendre tot, com que sempre parles amb segones intencions... ;)
ResponEliminaDe totes maneres, estaré esperant el proper post, llavors segur que ho entendrem molt bé!
Gemma, :)
ResponEliminaMargarida, fem una visita per dinar. Segur que menjem com reis.
mercè i Gemma, el tema és que la germana d'un amic que té la malaltia rara de Pompe. Durant molt de temps ha hagut de lluitar (i nosaltres l'hem ajudat) per a obtenir el tractament que li salva la vida i que la sanitat pública no volia donar-li per temes de pressupost. Al.lucinant oi? Doncs ha estat literalment així.
I ara per a celebrar-ho hem escollit el Celler de Can Roca, un lloc ben especial.
No hi ha cap doble lectura avui. Simplement l'alegria de viure :)
Uo! Anar a Can Roca ja és motiu de festa... i si a sobre és per una celebració tan bona encara més! :)
ResponEliminaEsperem amb ganes el post!!
Una abraçada,
Sandra
T'agraeixo l'aclariment,i com deia abans,reitero: una bona intenció, un bon rotllo i una bona vibració. Una abraçada a tots, per ser com sou!
ResponEliminaFelicitats per la lluita (que ja és complicada de per si doncs imagina't quan es tracta de calers), pel l'objectiu aconseguit i per tant bona celebració. Esperem la crònica amb l'objectiu posat en el teu fantàstic blog!
ResponEliminaUna forta abraçada