diumenge, 30 de gener del 2011

de filigrana càrnica, lo simple es más.


La crònica RAW de les jornades de calçots i carn gallega al Restaurant Filigrana.

Sabeu el que és una foto RAW?És una fotografia 'en cru', presa amb un formant on s'enmagatzema tota la informació òptica que captura la càmera sense cap mena de processament ni compressió. Es a dir, una foto en format nú, directe i crú per a que desprès cadascú la processi amb el seu photoshop particular.

Aquesta és una crònica RAW, a cop de Moleskine.


Habitació gran, amb vistes brutals a la font màgica de Montjuic. M'encanta que ens hagin convidat a aquest sarau a tot un grup de blocaires. He demanat la llista complerta, perque sé que em falta algún(!).Quan m'arribi la poso complerta.

En Tiriti em regala un llibre de cuina Thai, m'emociono una mica però estic tranquil perque per fora no es nota gens.

Li faig entrega al Manel del seu premi, el cuadernet de fotos de alimentació i escenes cotidianes de la Guerra Civil Española i la Posguerra.


Nuria, directora del Filigrana:
'Volem obrirnos més al públic, fa poc vem posar una porta que dona directament al carrer sense passar per l'Hotel i estem fent esforços per a que ens coneguin'

'Treballem un producte directe i amb poca cocció'

'Hem muntat unes jornades de Calçots i Carn gallega per promocionar la nostra forma de fer les coses'


Fernando Feijóo i Paco Hernandez, xefs del Filigrana.
'Usamos el horno Josper, que es una espécie de barbacoa cerrada que consigue muy altas temperaturas con brasa auténtica'

'La cocción es muy agresiva, mucho. El chuletón está tan solo dos o tres minutos a más de mil grados'.



Edgar, de carns Puigbó.
'El bou és quasi un mite, no hi ha bous perque ningú vol engreixar un animal de 1.200 kilos durant vuit anys. És un risc'.

'Fora de Kobe no pots menjar carn de Kobe. Són la mateixa raça però no és carn de Kobe'

'Els particulars busquen carn de vedella blanqueta i jove. Desde el punt de vista carnívor és un complert error. Jo vull carn infiltrada de greix i amb greix groguet. Vull vaca vella.'



El menú de les jornades, 38 euros:




En Manel demana visita a la cuina, per als blocaires com nosaltres és un gran moment.

La crònica visual:





Al matí següent, esmorzar brunch amb truita, pernil, salsitxes, donut i suc de taronja. Alegre a tope.



El diari? Ostres! l'haviem agafat i amb la conversa ni tan sols l'hem obert!
El titular és una prova irrefutable que allà a fora la vida continua en les mateixes coordenades de tot plegat. Uns i altres dient les mateixes coses, quina mandra...


Benvinguts al Reality Tour.
La vida continua... afortunadament.
a

23 comentaris:

  1. Mai30 de gener del 2011, a les 22:42

    Ara si, ara ja tinc la confirmació que us ho heu passat d.p.m.
    Un menú que realment val la pena, tot i que els calçots em senten una mica malament , crec jo que en podré prescindir amb aquest #cachocarne.
    ptns

    ResponElimina
  2. eSedidió30 de gener del 2011, a les 23:11

    Esta vez creo que me toca ponerme serio, i'm afraid:
    1.- Me llama la atención la diferencia entre lo que tu cuentas que comisteis (calçots y carne gallega) y lo que el anfitrión escribió (calçots y cortes de carne). En el menú, sólo costilla gallega, el resto chuletón ¿del norte? y no sé que más. Iba a decir que es una pena que la gente no sea capaz de exponer el origen como dios manda, pero pensándolo bien, mejor para nosotros.
    2.- La explicación de por qué no hay buey a la venta es tirando a muuuuy pedestre. Espero que sea cuestión de transcripciones.
    3.- Lo de la vaca vieja: inefable. Vaca, si, por supuesto, pero si es vieja mejor que vaya a benidorm con el inserso. Vacas, espléndidas, entre seis y ocho años.
    Esta vez me temo que me he dejado el florete en el curro.

    ResponElimina
  3. starbase31 de gener del 2011, a les 0:12

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. MªJose-Dit i Fet31 de gener del 2011, a les 0:40

    Idó jo he disfrutat de la teva crònica i m´ha agradat molt poder gaudir del vídeo, què vols que et digui...:D

    ResponElimina
  5. Cuinagenerosa31 de gener del 2011, a les 1:09

    sí, la vida segueix i tindrem més ocasions de gaudir d'unes hores com aquesta... dissabte, sense anar més lluny!
    moltes gràcies pel llibre i per la companyia.

    ResponElimina
  6. starbase31 de gener del 2011, a les 7:04

    Mai, i com sempre el millor és la companyia. Festival gastroblocaire :)

    eSedidió, no todo puede ser siempre jijijaja :)
    Al menos hoy no se podrá decir que no he avisado previamente que la crónica es RAW. O sea, justo lo que apunté en la libreta y poco más.

    Edgar, el experto del proveedor de carne, nos contó que hay muy muy poco buey y las razones que yo deduje de sus diez minutos de charla fueron que es costoso y sobre todo una inversión a largo plazo que muy pocos quieren asumir.

    Es bien cierto que el título de las jornadas son calçots i carne gallega. Y también lo es que en el menú escrtio solo se indica el galleguismo de las chuletas. Fail?
    Lo parece. Pero la carne estaba de puta madre XD

    Coño, que me eches bronca por lo de vaca vieja, que es un chascarrillo que he oido a cocineros desde hace tiempo, pues vale porque alguien podría pensar con ese nombre que tiene una connotación negativa. Pero vamos, que es justo al contrario y espero que se entendiera así :)

    ResponElimina
  7. eSedidió31 de gener del 2011, a les 7:58

    Buey: Eso te pasa por no leer en las fuentes adecuadas ("á procura do boi pantasma e as pantasmas comebois", xa sabe vuecencia onde :-)).
    Vaca: Es que tampoco hay que insultar al pobre bicho, que tiene su dignidad.
    De todos modos, lo triste es que las cosas estén así: estamos sustituyendo como experto al productor por el comercializador. Es el signo de los tiempos: brevedad, simplificación y twitter.

    ResponElimina
  8. Gemma31 de gener del 2011, a les 8:18

    Caram, us ho vau passar molt bé!

    1000 graus diu que cou aquest forn? Ostres, deu sortir "xamuscadillo", encara que només hi sigui 3 minuts, no?

    ResponElimina
  9. Com Gat i Gos31 de gener del 2011, a les 10:53

    Totalment d'acord, millor la carn amb fils de greix.....ptns

    ResponElimina
  10. Teresa31 de gener del 2011, a les 12:21

    Segur que amb la coola que ereu us ho vau passat molt bé! el menú boníssim... aquestes mitjanes havíen d'estar superiors...
    Petó i bona setmana!

    ResponElimina
  11. Sara Maria31 de gener del 2011, a les 14:42

    Llàstima de no poder venir... Però dissabte... Guuuaaaiiiii... Ens veiem dissabte!!!

    ResponElimina
  12. Unknown31 de gener del 2011, a les 15:15

    Ara mateix vinc de veure al Massitet, que bé us ho passeu.

    Muas!

    ResponElimina
  13. Maria Dolores31 de gener del 2011, a les 15:25

    La crónica no pot ser millor, vaig tindre molt de goig de conixer a tots el blocaires i el menú francament molt bò.

    ResponElimina
  14. Petita cuina31 de gener del 2011, a les 16:19

    Es cert que faltavem camares..jiji :P

    Segur que veru gaudir força de l'experiencia.

    ResponElimina
  15. josep31 de gener del 2011, a les 19:32

    Ja veig que va ser una experiència mística per a malalts dels fogons.
    Felicitats!

    ResponElimina
  16. Tiriti31 de gener del 2011, a les 19:59

    Vàrem tenir bons moments, ja,ja...
    Be,jo ja he posat en marxa el sorteig del sopar al restaurant Filigrana, apa, bona sort a tothom! I Oscar tenim pendent un altre festival!

    ResponElimina
  17. starbase31 de gener del 2011, a les 21:35

    Mº José, doncs no cal que diguis més perque jo et dic que moltes gràcies :)

    Manel, dissabte és festival total. 40 blocaires són molts blocaires...

    eSedidió, en el chapter I de esos magníficos posts se habla de vacas vellas. Claro que igual debo traducirlo por vacas hermosas...quien sabe ;-P

    Gemma, el cuiner va parlar de màxims de 1.200 graus. Es tracta de torrar ràpidament per fora i deiar cru el centre. I funciona.

    Gatigos, veig que vosaltres ja ho tenieu clar :)

    Teresa, la carn era excel.lent. I l'ambient també.

    Sara-Maria, es que a tot a tot no hi podem anar oi? Pero aquest disabte ens rescabalem :D

    Gemma, es que si estàs amb el Massitet una estona aleshores ja tens alegria acumulada a la bateria oi? :D

    ResponElimina
  18. starbase31 de gener del 2011, a les 21:46

    Maria Dolores, igualment el plaer va ser meu :)

    Nuria, jo es que amb blocaires sempre ho he passat bé. I si el sopar és molt bó la cosa ja es torna 'pequeño paradiso'

    Josep, molt bons. A vosaltres us veig el dissabte no? :D

    Tiriti, jo també el posarè en marxa!! :D

    ResponElimina
  19. xaro31 de gener del 2011, a les 21:48

    Quina enveja poder disfrutar d'aquest menjar pero sobretot i com dius tu, d'una molt bona companyia!!!!!

    ResponElimina
  20. Massitet31 de gener del 2011, a les 23:38

    Ja ho deia en Pla, que som un país d'infanticides que ens mengem els animals massa joves.
    A mi, de tant en tant, també m'agrada la vaca vella i el que jo em pensava que era bou ( i que m'han cobrat com a tal...) :-(
    I més si està fet a un forn com aquest queyoquieroparamicasaperonomecabeyenelfondomedapanico...

    Salut, mestre!

    P.S.: Puta enveja, per cert... ;-)

    ResponElimina
  21. eSedidió31 de gener del 2011, a les 23:43

    Efectivamente, fálase de vacas vellas, decindo pouco mís ou menos que deberían ir a tenerife a disfrutar dun ben gañado lecer. E fálase tamén de vacas comme il faut, ou sexa, con seis ou oito aniños. Non me digas que vas ter que revisar a versión en español (que tamén a hai....), Criiiiiis, este tipo está a perder facultadeeeessss!!!

    ResponElimina
  22. Fem un mos1 de febrer del 2011, a les 8:44

    Aquesta Alimentaria vaig provar la carn de Nebraska al estand de Puigbó, i es deliciosa.
    Miquel

    ResponElimina
  23. margot2 de febrer del 2011, a les 2:32

    Ostres que guay!!!
    Pon me a la lista de próximos eventos maco, que dormir en hoteles me encanta.
    Besos

    ResponElimina