de locus... una altra recepta!!

Doncs sí, recepta de pollastre farcit de prunes i pernil. Dues receptes en una setmana!!
Què ens està passant!! Definitivament locus? No tant, que no es pas la primera setmana on passa i tampoc serà la última.


Aquesta carmanyolada pertany a la categoria de les improvisacions de pim-pam, d'aqui te pillo aquí te mato. Feta a les 6 del matí per portar a la carmanyola del dia.
Sí, podria haver fet un arrosset bullit, però aquell matí em sentia juguetón.

De tota manera, és una recepta molt senzilla en la que volia aconseguir els sabors d'un rostit de pollastre, però de forma ràpida i també pràctica per a la carmanyola.
Sense òssos, sense pell i ja fraccionat en còmodes porcions.


Pollastre farcit de prunes i pernil:

Ingredients:

Unes contracuixes de pollastre.
Un paquet de prunes sense pinyol.
Unes llesques de pernil.
Tres o quatre dents d'all.
Patates.
Sal, oli i pebre.
Orenga.
Un gotet de xerès.

Procediment:

La nit abans, posem les prunes a remullar en el xerès (si volem podem aigualir-ho una mica per a que no estigui tan fort). Dessosem les contracuixes i a cada cuixa hi posem sal, pebre, orenga una llesca de pernil i un parell de prunes. Les tanquem formant un petit cilindre i les bridem. Sal pebrem també per fora i les posem a daurar a la paella amb oli i els alls.


En una altra paella (que tenim pressa! que són les sis del matí i a les set i poquet hem de sortir cap a la feina!) posem les patates tallades en rodanxes ben gruixudes. Han de confitar-se i quan ja gairebé estàn posem el foc més fort per a que daurin. L'oli anirà agafant el gustet dels alls. Quan les patates ja estàn les posem al fons d'una safata del forn.


Sobre les patates posem les cuixetes farcides i cap al forn previament escalfat a 180 graus (aix, no se que fariem si no existíssin els 180 graus on es pot fer pràcticament tot, heh). Abans de posar al forn li posem un parell de cullerades de l'oli on hem daurat el pollastre, una mica més d'orenga i au!!


Els quince minutets d'una dutxa ràpida i ja els tenim llestos. Potser pensareu que estic boig per anar a la dutxa amb el forn encés. Certament tinc les meves cosetes, però en aquest cas la cosa està controlada: és un forn elèctric.

Treiem la corda, cap a la carmanyola i cap a la feina, a aixecar el pais...
que tal i com el tenim afortunats sóm els que en tenim una, de feina.
I penseu que per molt que us pugui semblar que teniu una feina no gaire galdosa... sempre n'hi ha de pitjors!!