Aplegats per l'instant del rellotge i separats per les implacables diferències de classe.
Les mans que els van acaronar mentre creixíen no eren pas les mateixes.
Mans castigades i aborrides per al pobre desgraciat. Mans que li donen l'imprescindible per a que ningú no els hi pugui retreure manca d'atenció. Ningú vol que l'acusin de negligència.
Per al ric, mans de manicura sempre perfecta, que l'acaronen i mimen per a que acompleixi el seu destí d'estel fugaç. Llum, color i esteroids de paper couché.
I no va passar com al conte, on algú confòn bressols i el jove princep acava vivint existència de pagesot mentre el rei es pregunta d'on diantre ha sortit un fill tan rude i maldestre. Aquí la roda va girar rodona, l'engranatge social va fer clic!. Sense fisures.
El McRoyal afortunat, il.luminarà els rètols de fluorescent lascivia calòrica, maquillat, inflat, entrenat, operat amb botox, silicona i el que fagi falta.
Mentrestant el McRoyal proletari acabarà esmicolat sense cap remordiment entre els queixals d'un 'quepassanen' de la vida. I a sobre mastegarà amb la boca oberta, el guarro.
Aquí podeu trobar un esplèndid blog (en anglès) on s'han dedicat a fer fotografies amb els productes reals servits a algunes de les cadenes de menjar ràpid comparant-los amb els seus propis anuncis.
I atenció, que el tema és transversal. Aquí no es tracta de colpejar el baixventre del omnipresent pallasete del McDonalds. També n'hi ha per al Burquer King i Taco Bell.
Fins i tot es pot veure que si per aquelles coses de la vida et servissin ún amb els acabats tal i com s'anuncíen... probablement no hi cabria ni a la seva mateixa capsa...
Sabem que els actors i actrius van maquillats, que ningú no està tan bó. Però que la rossa massissa (o rubiazo marmóreo, que también vale para el caso) de carns sucoses acabi sent una pellofa esllangueida i trista... no és de rebut.
I es que els guapos són els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú.
Ostres, he trobat més de 7 diferències entre una mateixa hamburguesa, jejejeje! Com ens enganyen!
ResponEliminaSalutacions
Ruben
flipant, frapant, únic!
ResponEliminaPoques vegades menjo hamburgueses d'aquestes.. i la veritat no m'havia fixat que hi haguès tant diferència!!!
ResponEliminaOn si hi trobo el desengany, és les vegades que vaig al cinema i per horari et menges un entrepà al pans&comany.. renoi quin desengany! el pa de xiclet, i el seu interior ja no té el gust del d'abans quant sopar o dinar al pans era el màxim que podies fer tenint la butxaca d'estudiant.
Mglòria de Gourmenderies
De totes maneres.. pensant-hi una mica més... ¿què comprem que no estigui maquillat?
Jo no he anat mai a un lloc d'aquests perquè no m'agraden les hamburgueses, i menys des de que vaig veure un making off de com les maquillaven perquè quedessin ben maques a les fotos: feien servir escuradents perquè quedessin més inflades!
ResponEliminaTambé he vist alguna actriu sense maquillar i penses "Caram, el que fan unes pólvores!"
Però, res, que ens hem d'acceptar com som! Que encara que els guapos son els raros, de lletjos-lletjos tampoc n'hi ha tants!!!
JUAS! I'm lovin'.... this post!!!
ResponEliminaEn las sesiones de fotografía gastronómica no sólo se maquilla y se utilizan palillos. Muchas veces no son reales ni los alimentos. Plástico, forex, porex, plastilina, pegamentos, jabones, cerámica....
y luego a tunear con el fotoshóh...
Algún trabajo profesional de fotografía se libra de esto actualmente?
Salut y capipota!!!!
Pantxeta
Això és un perfecte exemple del que en publicitat en diem overpromise i és denunciable (però per on començariem a denunciar a Mc donal's... mentre m'ho penso vaig a mejar uns nuggets!!)
ResponElimina;-)
Boníssim, aquest post!!! Si és que una imatge val més que mil paraules (quasi sempre)...
ResponEliminajajajaja mare meva... tots sabem com ens enganya la publicitat, però això ja és denigrant... però no passa també en els plats combinats típics de foto de bar que quan te'l porten no trobes ni la salsitxa ni l'ou ferrat? ;)
ResponEliminaAquí es demostra un cop més que no te’n pots fiar de la publicitat, si no tots seriem prims, guapos i rosos.
ResponEliminaUna abraçada
Gran post!!
ResponEliminaUna prova més que el que es diu mai es el que es, i no solament les hamburgueses, eh!
ResponEliminaUna abraçada