Vull dir que quan tens un blog personal. Absolutament personal i de trinxera com jo, doncs sempre pot ser senzill deixar-se arrossegar per la conyeta de criticar-ho tot.
Fa dues entrades vaig dedicar-me a criticar que un cuiner famós d'alta cuina es dediqui a ridiculitzar la seva mateixa feina per a vendre salsitxes tipus frankfurt. Penso que en aquest cas la decisió va ser bona.
Però avui, quan he vist la nova aplicació que Vodafone ha posat en marxa per als seus clients de Blacberry i similars (no Iphone, algú haurà de començar a fer una campanya de desgreuge a la potent comunitat ifonera!!). Avui, quan l'he vist, d'entrada he arrufat el nas devant d'una nova campanya de màrketing on ens col.loquen receptes d'alta cuina que ni de conya podem fer a casa.
Però deu ser per l'edat, que perdo aquella inmediatesa i rauxa. Estarè perdent pistonada? Naaaaaah el que passa es que m'estic fent més savi alhora que toixò.
L'he investigat una mica i n'he mirat els detalls. És cert que jo no tinc màquina d'òsmosi a casa, ni el meu veí em pot deixar una estona la liofilitzadora.
Però a veure, campiò:
Té res de dolent que una companyia de telefonia mòvil (que consti que les considero la encarnació de Lucifer a la Terra) proposi una web amb receptes d'alta cuina?
Si de fet t'hi has passat una bona estona aprenent cosetes xul.les de grans cuiners!!
Algunes de les propostes tenen un gran interès perque a través de la recepta podem descobrir com ho fan 'els grans' per a preparar alguns dels paisatges que ens presenten en els que jo anomeno plats-diorama. També discutits per excès de protagonisme del visual.
Per exemple, La huerta d'Eneko Atxa (que per cert, estava la setmana passada a la taula del costat al local 41º dels germans Adrià).
O alguns altres plats molt vistosos però que em desperten el dubtes sobre si la cosa esdevè només una clucada d'ull simpàtica o la victoria de la superficialitat visual sobre un veritable fons saboròs de les coses: Mondrian, per Carme Ruscalleda
El joc visual hi és sempre, es clar. Ja sabem que la presentació ha de ser nova, impactant i sorprenent. Hi estic a favor.
Serveix com a exemple del que podem treure alguna idea de presentació aquest arroz meloso de plancton marino, voladores secos y alioli ahumado del cuiner Angel León.
I al final he arribat a la conclusió de que posats a muntar campanyes de marketing, molt millor si estàn basades en cuina i fogons de qualitat contrastada. Uns agraden més que altres i sempre hi ha la polèmica de si en falta el geni X i en sobra el pallasso Y.
Però aquestes polèmiques sí que m'agafen molt lluny. Són trons d'una tempesta al Kilimanjaro mentre que jo sóc animal de sabana.
Us recomano que us hi perdeu una estona, gaudiu de les receptes, les presentacions i d'aquelles tècniques d'alta cuina que potser alguna vegada podreu adaptar a casa per jugar amb les vostres presentacions i plats.
I per una vegada, endavant amb la publicitat ben feta!!
6 comentaris:
En un dia ja m´he perdut dues entrades? tio, serà l´edat això que et dona per criticar-ho tot, però és que no pares, serà mes aviat allò que diu ," cuanto mas viejo....." ja saps.
A tu el que et passa és que vas adquirint coneixements dia rere dia, vas acumulant saviesa i com a savi, doncs agafes tendencia, mes que a criticar a " comentar" no ets "criticón", ets "comentarista" (como la esteban jajajaja, au, broma a part ) si ens enssenyen mirem, si mirem, tenim opinió doncs xerrem, bo i dolent , la opinió és nostra oi? i la publicitat si és bona, de buen ver,i a mes ens don a coneixer pos millor.
Això que he fet jo, és rajar per rajar i tu un aprendiz de "rajeo" jajajaja.
són les mateixes receptes que hi ha en el llibre-regal que Vodafone va fer a les empreses aquest passat Nadal... ni una al meu abast! :(
Imposibles de fer a casa, però inspiradores en quant a combinacions de gustos i ingredients, aixó si a casa meva amb les quantitats que posen al plat aquests cuiners no en tenen ni per començar....
Clarament s'escapa de les mans de la gran majoria de cuiners amateurs, tot i que alguns som ben coneguts per la nostra síndrome de Diògenes acumuladora de gastroeines inútils ;-)
Jo ja em conformo de fer de "voyeur"... i quedo amb la boca tan oberta que ni esma tinc de rajar... jajajajajaja.
Mil petons!
Aquestes receptes com molt bé diu la Mandarina, son del llibre Gastronomia que va repartir Vodafone de diferents restaurants “estrellats” d’Espanya i que no et veus capaç de posar-les a la practica.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada