Per als que mai hem estat que va ser el temple de la tecnocuina, el suggeriment només ens pot despertar les més baixes passions gastronòmiques. El meu vot ha estat positiu cap a la proposta, que per altra banda ha aconseguit unanimitat.
Així que ni curts ni mandrosos ens hem plantat a la porta del local, on un porter molt seriòs ens preguntava a cadascún un sonor 'Que?' al que només he sabut contestar 'tinc els amics dintre'. Es veu que aquesta era avui la paraula de pas perque m'ha obert la porta al moment.
Un cop dins, un local més petit del que m'esperava. Amb molta gent darrera la barra (a destacar que hi era l'Albert Adrià fent el passe, realment enfeinat). Molt modern, amb unes vigues de ferro rotllo industrial i una decoració que m'ha recordat a una antiga sala de projecció de cinema. Els caps de vaca amb banyes que penjen de les parets es una cosa que personalment no entenc. Però està clar que jo era una rara avis paletoide en un ecosistema diviníssim.
Entre altres del mundillo gastro que jo no conec, he vist assegut a la taula del costat el xef Eneko Atxa. I també senyores amb abric de pell i minifaldilla i senyors trajats que tenen pinta d'haver vingut en Porsche.
Les taules estàn construides imitant bobines de cinema i no són gaire amples. Però cal recordar que aquest local és una cocteleria. Es a dir, no calen taules amples. El que passa es que segons ens han explicat la gent ve per sopar perque encara no han entès el concepte. Hi ha snacks per acompanyar els còctels. D'aqui poc ja estarà obert el local de tàpes.
Jo que sóc abstèmi, pertanyo a la massa burrica que en realitat el que volia era, en efecte, donar-li canya al menjar. #semosasín.
De tota manera, comencem per el principi: el meu combinat -obviament sense alcohol- ha estat una tria FORTAMENT aconsellada per en Xesco: el cinderella (suc de taronja, suc de pinya i suc de llima).
Una combinació suau en la que he gaudit sobretot del perfum de la llima.
En Xesco, en Francesc i en Serjo han compartit un cava Brut Nature de Raventós, no l'he tastat però ells han somrigut força així que em penso que l'han gaudit de valent. En Francesc sobretot, que la primera ampolla ha sortit contagiat per la font màgica de Montjuic i li ha ruixat la jaqueta. Fiesta! Fiesta!
De la carta de snacks nosaltres hem tastat (ep, son tastets de debó. Aneu-hi sopats perque no hi sopareu pas).
Correctes però no excel.ents. No li he sabut trobar ni la menta ni el sabor al fingerlime (és un fruit cítric tipic d'austràlia de color vermellós, tal i com veieu a la foto). Veníen sobre gel, però jo les he trobat un pel 'calentes'. Bones, però sense més.
Com no podia ser de cap altra manera, hi ha esferificacions i nosaltres n'hem demanat. Són les esferificacions d'oliva però amb la diferència que ara es fan amb l'oliva amb el gust de farcida d'anxova. Realment, no em surto del tòpic: és molt graciós i divertit sentir com explota la esfera dins la boca i el liquid de sabor intens inunda la boca.
La pitjor tria de la nit han estat els pistachulines. Festucs envoltats d'un cruixent de iogurt que no m'han dit res. El millor... el nom :D
Unes delicioses galetes de mel i cacahuet, que tot i que per el nom a mi no em despertàven gaire entusiasme, un cop a la boca han esdevingut una sorpresa ben agradable. Cruixents però no seques, dolçes però no empalagoses i -aixó sí...- petitetes i no grandetes. Molt recomanables.
I finalment, la gran estrella de la meva nit. Segons el que jo tinc entès, és una de les primeres revolucions que va impulsar l'equip del Bulli en aquella meravellosa dècada dels 90: el gelat de parmesà.
I finalment, la gran estrella de la meva nit. Segons el que jo tinc entès, és una de les primeres revolucions que va impulsar l'equip del Bulli en aquella meravellosa dècada dels 90: el gelat de parmesà.No només no m'ha decebut, sino que encara està més bó del que imaginava. Un gust potentíssim però equilibrat. De textura molt suau, fresca però no gebrada. Una autèntica meravella que tornaria a demanar una vegada i una altre. SENSACIONAL.
I com sempre, el millor és la companyia. Acompanyat de mestres cuiners sempre s'aprèn molt i a sobre tenen aquest sentit del humor... com en diriem... lleugerament àcid com el combinat que m'he pres per a començar la vetllada.
I de bonus track, els serveis són compartits amb el nou local que estàn muntant per a fer tapes bullinianes: el 'Tickets'. D'alguna manera, mentre li ensenyava el local en obres, en Xesco a aconseguit que l'Albert Adrià li donés els posters que tenen col.locats als vidres exteriors del futur local.
Ahm si! i per suposat que hem tret ja un parell de propostes per a muntar desde Trobades Gastrobloc@ires, però amb l'emoció de la nit ja no m'hi caben al post. No us preocupeu que d'aqui a poquet seràn públiques.
21 comentaris:
El fingerlime ni puta idea, pero la ostra de las rías te puedo asegurar que no es. Como mucho, bretona y pequeña (se me nota mucho la envidia?)
¿Envidia vostede? Non hay caso. Como moito pola compañia, eso si :)))
E como digo no post, a ostra non era memorábel. Boa, sin mais. Está claro que non era galega certamente.
Dius que surts satisfet, però per ser un local amb la fama que té, algunes coses no et van acabar de d'agradar... No sé, no sé... i això de sentir-se un rara avis enmig de tants abrics i trajes ha de ser una mica incòmode, no?
En fi, haurem d'anar-hi per veure-ho en directe ;)
Ara bé, el que tots estem esperant és que ens expliquis aquestes dues noves propostes per a una futura trobada, eh? ;)
ja et vaig dir que t'odio perquè pots anar a can roca (per cert, que no era també ahir?), però no t'envejo gens per aquesta experiència (per la part gastro, vull dir, que la companyia sí que em sembla magnífica).
jo no he anat mai al bulli, però he menjat diverses vegades el seu càtering, i sempre m'ha agradat molt. i al restaurant també hi aniria si pugués, vull dir que no sóc anti, ni molt menys. tampoc no sóc adrinià a mort, però l'admiro i el respecto. ara, no crec que em vegin en aquest local, sobretot després de llegir un article del periodista més cretí de barcelona que deia que anar a prendre un cóctel i quatre snacks (ull, no tapes) per 50 euros era un regal. està clar que amb el títol l'has encertat de ple, es portarà moltíssim, ho petarà tot, perquè som així d'esnobs, tots plegats, però també m'ha semblat entreveure, encara que no ho diguis potser perquè no et diguin paleto com tu mateix et qualifiques al principi, que l'experiència et va decebre una mica.
és clar, això no és anar al bulli, és rendibilitzar tot el que ha significat el bulli amb l'esquer "vostè no hi podrà anar mai, però pot tastar el pa que s'hi dona". el pa o les ostres insípides.
no ho sé, potser em passo, però el dia que tingui 50 euros per gastar, conec una pila de bons i honestos restaurants que em donaran molt molt més.
ah, i apunta'm a la propera trobada gastroblocaire, eh? :)
Doncs segur que no estic a la moda, però no coneixia aquest local...encara que pel que dius, millor no anar-hi a sopar, oi? encara que m'encantaria provar aquestes tapetes :)
Si et dic que a mi no em sorprèn res semblarà que vagi de sobrà? una ostra que pse pse #lashecomidomejores# pistachulines que de vegades un pensa quan tel´s porten que valen mes els de la bossa de 2 euros del mercadona ( i la clavada que em fotràn) i la sensació final ,molt guay, però aquí que hi pinto entre tanto@ zorr@? ( abrics entenguis)amb la gana que tinc ...
No he anat al Bulli però crec que mataria per fer-ho, com mataria per can roca o cal arzak, (aquí ja seria amb premeditació) però aquests llocs que ni chicha ni limonà crec que estàn destinats a un públic que no sóc pas jo, no m´hi sento cómode i com no arribo en porsche sento que em miren malament hehehe.
Quins privilegins de reunions que feu... Gràcies per preparar les trobades! Ja anireu informant
Sembla qu en general el balanç ha sigut força bo, tenia entés que tota la temporada estava ja reservada, (de fet hi parlava ahir mateix quen m'ho van dir)
Salut, i per molts còcktels més , encara que siguin sense alchool.
Petons!
Quina enveja!!! Esclar que no tinc cap minifalda... no se si m'hi deixaran entrar ;)
Estem a l'espera de que obrin les tapes, l'INOPIA ja ens va agradar molt.....
ciao
Per quant va sortir al final la brometa?
A mi no m'ha dit mai gaire res això de les tecnoemocions, la veritat no hi acabo de veure la gràcia... serà qüestió de buscar patrocinador i anar a provar-ho, més que res per tenir criteri (igual que mirar el Sálvame, que ho faig per poder tenir opinió).
Espera que pensi minifaldilla en tinc, abrics de pells d'animal? no, doncs va ser que esperaré a una ocassió més adhient.
Muas!
Caram, no ens hi posem per poc, eh!!!
Potser m'hagués passat una miquetra com a tu, molta expectativa a vegades porta un puntet de no satisfacció completa per no dir decepció. Però l'experiència, bona, veritat?
Gràcies per compartir-la!
PTNTS
Dolça
La companyia magnífica, però crec que passo de "l'ambient" que descrius (i que ja imaginava) i si els preus son els que comenta el Manel...
Jo al Bulli no hi he anat mai però en la meva època de minifaldilles i abrics de pell vaig anar al racó d'en faves (d'allí en tinc una bona anècdota d'aquelles classistes classistes) i no li vaig fer fastic a res, o sigui que... us enveju, punyeterus!!!! Veig que val la pena formar part de la cúpula de l'organització, eh?
Petons
Per als qui no tenim l'oportunitat d'anar a eixos llocs tan selectes ens resulten molt interessants les teues cròniques. Salutacions i gràcies
Quin luxe! però d'un lloc tant selecte i caret... se n'ha de sortir ben satisfet..., no se si m'hi sentiria bé...entre mig de tantes pells...A veure si vinc en alguna trobada i us conec!
petó
Jo em veia capaç de suportar l'ambient snob, fins i tot posar-me minifaldilla, si realment valgués la pena! Amb la crònica que has fet, no veig que hagi estat una experiència massa espectacular... Així que estalviarem els 50 euros per a una experiència més prometedora.
Per cert, no he anat al Bulli, però he anat a l'Arzak. I si tingués els diners, tornaria a l'Arzak abans de provar l'Adrià, i això que l'admiro moltíssim.
Salutacions!
La Taula d'en Bernat
Desprès ja us contesto personalitzadament, pero deixeu-me aclarir que jo vaig prendre un còctel i varios snacks i em va sortir al voltant dels 20 euros. Els 50 euros serà el que li vagi molt la marxa XDDD
Òscar,
Gràcies per explicar la teva experiència, que sempre és bo saber-ho, per no caure en la temptació, resto a l'espera força impacient de que ens convidis a les trobades.
Salut,
Estimats, no tinc fns d'aqui uns dies temps per a contestar-vos un per un. Així que faig un resum al voltant de les vostres valoracions.
1. No es excessivament car. 20 euros per cap és una experiència cara però no exclusiva per a l'elit.
2. L'ambient era fashion i guay però tampoc és que siguès exageradíssim. He estat en locals encara més fisnolis. El pitjor, això del porter a la porta que està clar que és per cribar qui entre i qui no entra. Fatal.
3. No és un lloc per sopar, si hi aneu a sopar sortireu amb gana. Aneu a prendre un coctail de qualitat i a tastar snacks del Bulli. Si aneu a això, sortireu contents.
I vaja, que quan parles dels germaíssims la cosa s'anima ehhhh, jajaja.
Ayer estuve yo! el precio para mí más que correcto, el ambiente que describes pues tampoco nos pareció tan así, no se, normal, lo cierto es que me importa bien poco quién esté a mi lado si yo me siento a gusto. Los snacks me gustaron bastante, algunos estaban deliciosos. Crónica próximamente al blog!
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada