d'apunts de Fòrum

Ahir vem sortir d'excursió al Fòrum Gastronòmic de Girona. Aquesta gran festa gastronòmica que es pot viure a diferents nivells.
Desde l'estrat professional on les necessitats i interessos solen ser molt concrets fins a la capa de visitant de carrer durant el diumenge.

Els blocaires gastronòmicus formem una extranya comunitat que viu a la seva pròpia manera el Fòrum. Per una banda perque la organització ens considera mitjans de comunicació, i com a tals ens acredita. No puc fer altra cosa que tornar a agrair-los aquesta consideració, com ja he fet altres vegades.
Aquesta acreditació proporciona una íntima satisfacció per als que sense ser (ni pretendre ser-ho) periodistes veiem així reconeguda una labor de difusió i informació sobre la cuina i el món que l'envolta.

Crec que no m'equivoco gaire si afirmo que davant l'assèpsia amb que un periodista recull una acreditació, al blocaire gastronòmic standard sent un lleuger papalloneig estomacal al recollir-la.
Aquesta cinteta amb la cartulina penjant li sembla un petit trofeu.
Vaja, que comfesso que jo tinc guardada la de l'anterior edició i també he guardat la d'aquesta.

Durant el Fòrum, els blocaires que normalment sóm èssers que treballem en solitari devant de les nostres pantalles, ens reunim en estols sorollosos i acolorits que recorren el firal a la recerca de petites meravelles alimentàries i perqué no dir-ho... alguna idea per a fer-ne un post.



En el grup on ho hi sóc, revolotejant com els estornins al vespre, ens movem lentament (perqué costa tant que es mogui un grup de 15 persones?).
I entre altres coses ens trobem als amics de Mas Alba (descobriment al.lucinant el seu formatge en oli, que mereix recorrer dues hores d'autopista només per anar-hi a buscar un parell de pots), les tòniques de Fever Tree (alerta a la nova varietat de sabors mediterranis), tastant les galtes amb salsafins del col.lectiu Cuineres de Salt o participant en un taller de Vermout i aperitius.

Taller que quedarà per als hightlights personals de moments divertits i alegres.
On el ponent sembla que va amb el puntillo posat (ep, que ho va fer molt bé. A la meva percepció l'entorn alegre fa molt, en realitat va transmetre passió, coneixement i ... alegria :) . I també sembla que emportats per l'entusiasme de la cata, alguns dels blocaires participin en una #taja&tweets.
Demanen anar urgentment a dinar alguna cosa per intentar abaixar els vapors del Campari.


Si a sobre teniu la sort de seure al costat del Roger i la Mar, a part de compartir les meravelloses llaunes de la gent de Porto-Muiños (pero quins pebrots del piquillo amb àlgues!! Al.lucinants!!) podreu gaudir d'un festival de rises i frases enginyoses. Bé, a nosaltres ens ho van semblar mentre tastàvem els sis (6!) vermouts.


També vem fer la tradicional paradeta de la vergonya: la compra en grup d'uns frankfurts amb tot l'aparatatge de ceba cruixent, mostassa picant i ketxup dolçet. Un completo.
Algú te la foto dels gastroblocaires fent cua per al frankfurt? En pago el doble que per la foto del Piqué i la Shakira.

Com no pot ser de cap altra manera, el millor del Fòrum és la companyia.
Per acabar aquesta mini cronica escrita de forma accelerada (demà dilluns treballem i hem de descansar)... només afegirè que fa dos anys al Fòrum vaig coneixer un blocaire de 16 anys que em va semblar un fenòmen.
El seu bloc Apunts de cuina ha estat un referent per a molts.
Aquesta edició no hi ha pogut venir a la excursió, perque treballa (en una cuina es clar, perque és un crack).
Et vem trobar a faltar, mestre.

Post scriptum: gràcies vermells per aquest esmorzar inesperat i saboròs!!