Fins a aquest moment, el transport de mercaderies es veu seriosament limitat i s'ha de fer servir mitjans de conservació 'agresius' que canvien les característiques organolèptiques dels productes. El principal mètode és fer servir sal per a conservar els aliments.
Gràcies a Ferdinand Carré al 1858 arriben al mercat les primeres neveres destinades al refredament de begudes. Els seus treballs amb èter metílic i la trimetialmina ho van permetre.
Mitjançant aquestst treballs, en Charles Tellier serà capaç de construir una planta refrigeradora amb compresors d'èter metílic instalada en un vaixell de càrrega. En Tellier és protagonista de la nostra petita narració històrica, o millor dit el co-protagonista.
De seguida veureu perqué.
Durant l'any 1869 organitzà la primera gran expedició marítima de transport refrigerat d'aliments. Però aquesta primera experiència va fracassar.
Com que no només era francés -això ja dona pistes sobre el tarannà del personatge, heh! - sino que a sobre era obstinat al 1876 va tornar a organitzar una expedició transatlàntica amb un barco de 66 metres d'eslora i 500 tonelades de capacitat.
Comptaba amb motors que el permetíen arribar a una velocitat de 8 nusos i tres màstils de suport per si es necessitava la navegació a vela.
Però el mès important d'aquest vaixell era que va ser el primer vaixell construit per l'home aillat tèrmicament mitjançant una capa de suro.
Conscient de que la manca d'aillament va fer fracassar la primera expedició, en Tellier va construir aquest segòn amb la bodega convenientment aillada i amb una potent planta de creació de fred incorporada.
No se si ho sabeu, però aquest vaixell es deia.... Le FRIGORIFIQUE.
La intenció de Tellier era aprofitar el baix preu de la carn a Argentina i Uruguay per a establir una ruta d'importació de la mateixa cap a Europa i fer-se ric. Per això el 25 de Desembre de 1876 el FRIGORIFIQUE va arribar al port de Buenos Aires carregat amb 25 tonelades de carn i productes vegetals francesos en bon estat. Va ser el començament de la era frigorífica i també el començament del trànsit de carn desde sudamèrica cap a les nostres taules.
Però si la història de Tellier acava aquí (no es va fer ric, els que ho van petar van ser els estats argentí i uruguaià. Per això li van donar una renda vitalícia al bó d'en Charles). La història del FRIGORIFIQUE, aquest vaixell fundador d'una dinastia de màquines i estris fonamentals en la nostra vida, tampoc va ser gaire llarga.
Corria l'any 1884, el Frigorifique navegava amb rumb al port de Renau enmig d'una boira molt i molt espessa. El capità Raoul Lambert feia servir la sirena de posició regularment i sentia també la sirena d'un altre vaixell proper que no aconseguia ubicar.
Finalment, i malgrat les precaucions, el RUMNEY -un barco per a transportar carbó- provinent de Cardiff va apareixer enmig de la boira i va embestir el FRIGORIFIQUE.
Amb una important via d'aigua oberta a estribor, el capità i la tripulació van abandonar el vaixell i van pujar a bord del RUMNEY desolats. Mentre s'allunyaven van veure desapareixer el FRIGORIFIQUE a la boira.
Però al cap d'uns minuts, un vigía va donar de nou l'alarma de colisió i devant de les seves pupil.les al.lucinades va tornar a apareixer... ¡Le FRIGORIFIQUE!
Habilment el timoner va maniobrar i van aconseguir esquivarlo... una vegada. Perque al cap d'una estona de nou a la boira va tornar a apareixer per embestir-los...¡Le FRIGORIFIQUE!
No em direu que aquest vaixell francès tan enginyòs no demostraba també un puntet de caràcter, oi?
Aquesta segona vegada no van poder evitar la colisió, així que van acabar tots a bord de dos bots salvavides amb els dos vaixells enfonsant-se. Devant la insistència del capità Lambert, encara van tenir temps esma de pujar un instant al FRIGORIFIQUE on el capità va deduir que amb les presses per abandonar el vaixell havien deixat els motors encesos a dos nusos i el timó totalment girat i bloquejat a estribor.
El FRIGORIFIQUE navegava en cercles mentre s'enfonsava lentament.
Un final obstinat per a un naixement obstinat: la idea de transportar en bones condicions aliments frescos a través dels mars i oceans. Una bona idea, Mon dieu!!
Una idea genial..... que convirtió en neocoloniales las grandes llanuras de Argentina y Uruguay, transformadas al monocultivo de la carne, gestionadas por grandes empresas europeas y norteamericanas, que decidió el futuro de siglo y medio de política en el cono sur (ya se sabe: el ejército como garante de los intereses del complejo agroalimentario) y que, como daño colateral, hundió la entonces floreciente actividad de producción de carne de buey cebón (gallego, y en general de la cornisa cantábrica) exportado a inglaterra vivo a través del puerto de A Coruña, que a su vez fue una de las causas de la emigración de más de un millón de gallegos sobre una población de algo más de dos. Moraleja: el progreso tiene siempre dos caras, y la historia siempre tiene lagunas de olvido. Y hablando de olvidos, si un día me pusiera a contar cosas sobre la "curiosa" implantación de la industria de salazón de pescado en la costa gallega en el s. XVIII alguno se haría apátrida.
ResponEliminaGràcies, no en sabia la història.
ResponEliminaUna abraçada
De veritat que el nom de frigorífic ve d'aquest vaixell obstinat??????? Ostres, no ho sabia pas, em pensava que "frigo" era d'arrel grega o llatina i volia dir fred o gel, je je je...
ResponEliminaUn vaixell amb molt caràcter, oi? ;)
Sempre amb històries genials tu!
ResponEliminajajajajajaajajaja.
ResponEliminaM'ha encantat la història, ben curiosa per cert...
Estic convençuda que ja no m'aixecaré mai més a mitjanit per por d'ensopegar-me amb el Frigorifique terrorifique
Resto a l'espera de més històries ;)
Petons!
Òscar,
ResponEliminaJo ho desconeixia tot d'aquest senyor i per descomptat del "Frigorifique". Si ens poséssim a cercar el perquè de totes les coses segur que ens trobem amb històries tan interessants com aquesta.
Una abraçada
Com a mínim el nom de l'invent ha subreviscut dins als nostres dies...b
ResponEliminaTotalment nou això que expliques... M'ha encantat...!!. salut!
ResponEliminaeSedidió, non se corte meu. Si tenho que facerme eu apátrida me fago, pero que non sea por desconocimento.
ResponEliminaO progreso sempre ten dos caras, e ista do bou cebón mais o dominio neocolonial é amarga. Pero (tamén quéixanse os de SGAE)o progreso sigue adiante,poder transportar lonxe productos frescos é sen dúbida una mellora para todos.
Gemma, és curiosa oi?
Gemma, jo crec que l'arrel està igualment i que de fet el vaixell es diu així per els motius que comentes. Pero està clar que del vaixell venen la resta que segurament es podria haver dit d'altres maneres, no?
Sara Maria, la historia és bona però no la he inventat pas jo :D
ResponEliminaMaragda, el que compta es per molt que trobem el frigorifique... que no ens enfonsem!!
Josep, el progrès humà està trufat de petites històries com aquesta es clar. A veure quines som capaços d'anar trobant.
Gatigos, fins fa uns dies també ho era per a mi :)
Ricard, jo també he gaudit escrivint-ho :D
Sí senyor, una història amb tots els ingredients necessaris per fer-la còmica i èpica alhora: un gabatxo, un vaixell boig amb set de venjança i carn sud-americana. Vols dir que no és història de King.
ResponEliminaPer cert, tot un nom, el del vaixell ;-)
Dono fe que frigo ve del llatí (igual que el mot frígid, per exemple).