Una forma diferent de menjar els calçots és fer-los en tempura. És una proposta ràpida que he fet servir per a la carmanyola durant la setmana i fins i tot vaig tenir peticions de carmanyola per el twitter.
És una bona opció per quan estem a casa, no tenim una barbacoa al nostre abast i volem fer amb poc esforç una preparació diferent del que és habitual.
El calçot és una ceba privilegiada, o sigui, que la mimen especialment per a que tingui un cos formòs, llarg i prim. És una ceba estilitzada. Però tot i això també es pot preparar com ho fariem amb una ceba més proletaria, No?
Calçots en tempura
Ingredients:
Un manat de calçots
Farina de tempura (farina, llevat químic, sal)
Oli de girasol
sal, pebre
Aigua el més freda possible
Un glaçons de gel
Procediment
Per a fer-les en tempura, el que jo he fet és primer coure els calçots en formació de combat al forn suau, previament netejadets i polidets. Salpebrem, una mica d'oli i llestos.
El forn és suau perque jo no volia que es daurèssin a l'exterior.
Un cop fetes al punt que ens agradi (atenció, que si ens passem queden massa toves i ja no les podrem passar per la tempura) les passarem per la barreja de tempura.
En el meu cas és una farina ja preparada, es a dir que ja porta el llevat químic incorporat. Però també la podeu fer amb farina, llevat químic, sal. Algunes receptes de tempura incorporen un puntet de sucre, jo per als calçots no n'hi posaria ja que ells mateixos tenen un puntet dolç.
Jo aprox. he fet servir uns 250 grs de farina per a 150 ml. d'aigua, ha de quedar una pasta densa per a que cobreixi bé el calçot.
El més important de la tempura és que estigui el més freda possible. Com més diferència de temperatura entre la mateixa i l'oli més cruixent ens quedarà.
Finalment posarem els calçots sobre un paper absorvent per a que ens eixugui tot el greix que sigui possible.
Els japonesos, inventors de la tècnica de la tempura no volen pas que quedi molt enrossida. Ells busquen un color blanc en el recobriment escruixidor.
Jo com que tinc els gustos més occidentals he apujat una mica la temperatura de l'oli i les he fet un puntet dauradetes. Amb un look més 'a la romana'.
Salut!! :)
calçots a la carmanyola? nen, el que tu no inventis per ficar-hi...
ResponEliminaNo em dones treva!, acabo de deixar un comentari a l'entrada anterior i ja et torno a trobar a dalt de tot... Una opció molt interessant. Jo he vist fer els "calçots" fins i tot en quiche... A mi ja m'està bé en la forma tradicional, però com que m'agraden tant, qualsevol variació és benvinguda! CALÇOTS FOREVER!
ResponEliminaM'encanten els calçots! A casa els fem al forn, que evidentment no és el mateix que en flama, però clar...
ResponEliminaTot i que no som gaire de fregits, provaré la tempura que recomanes, que encara tinc una farina d'aquestes que ens van donar al Caprabo ;)
Cada vegada que ens parles de la teva carmanyola imagino la cara d'al·lucinats i denveja que deuen posar els teus companys de feina cada migdia....
ResponEliminaM'encanten els calçots i fets així són un pecat, no pots parar de menjar-ne! nyam...
ResponEliminaL'altre dia vam fer una calçotada a casa (tenim la SORT de tenir un terrat amb una petita barbacoa) i volia deixar-ne uns quants per fer en tempura... però aquells golafres de la meva família no m'ho van permetre!! N'hauré de tornar a comprar, perquè així enrossidets m'encanten!
ResponEliminaAmb el que m'agraden els calçots, per l'amor de Déu.
ResponEliminaI amb el poquet que m'agrada esperar-me a la seguent calçotada.
Nosaltres també som membres del KKK (klub dels kalçots katalans)
ResponEliminaQuè bons!!!! jo els faig també arrebossats i amb salsa romesco!
ResponEliminaCom diu la Mercè CALÇOTS FOREVER!
Petonets
Quin luxe de carmanyola!!! Com que m'agraden molt i no sempre tens les brases a mà... m'ho anoto ràpidament! per pecar aquest diumenge!
ResponEliminaAquests calçots han de estar per llepar-se els dits!!!!!
ResponEliminaUna proposta boníssima per als qui no tenim barbacoa! M'encanta això de posar els calçots en posició de combat: al ataqueeeee!!!
ResponEliminaDoncs jo sóc molt rara, perquè els calçots no em diuen res, i no els veig la gràcia. Ara, menjats amb bona companyia reconec que serveixen per passar una bona estona (però a mi doneu-me unes carxofes!)
ResponEliminaBoníssima i original, aquesta recepta!!! Me l'apunte!! Salutacions
ResponEliminaEls calçots amb tempura estan cruixents i deliciosos segons el Miquel, jo com la Margarita, donem carxofes de qualsevol manera. La teva carmanyola deu ser tot enveja per els teus companys!!!!
ResponEliminaUna abraçada
Si, si... amb tempura i a la carmanyola!!
ResponEliminaVisca els calçots fets de totes les maneres però davant la brassa i la salsa de romesco... res millor que menjar-se'ls en una calçotada, Ara que aleshores no te'ls pòts menjar a la feina...
PTNTS
Dolça