de motius en sobren.

Motius per a no demanar el meu tradicional bocata de truita de sobrassada quan faig un esmorzar especial de diumenge.
Al loru que esto es muy fuerte, que estoy hablando de no pedir mi bocata ultra-favorito de domingo.

1. Que el xef et recomani la botifarra negra de qualitat excepcional que els hi serveix un proveidor de confiança. Em direu que dependrà de la confiança (en el xef i en el seu proveidor)xef, oi?
... doncs TOTA LA DEL MÓN és en Xesco ja que estem esmorzant al Restaurant Ca l'Esteve.


2. Que hi hagi un guisat de sèpia amb carxofa i garoines (erizo de mar) que quita el sentío.


3. Uns ceps amb foie de textura melosa, aroma profund, sabor intens i presència arrebatadora.


4. Que a la conversa hi hagi anècdotes cul.linaries, complicitats de trobada gastrobloc@ire, conjures cuina-atòmiques, ... que et fan adonar-te que si els plats són de categoria especial les persones són les que es surten de la escala.

5. Veure apasionat com en un inversemblant partit de ping-pong verbal, en Xesco i en Panxeta poden estar tres minuts (de rellotge, sujuru) parlant en un idioma que ells pensen comú a la resta de mortals, però no.
Un idioma on TOT són titols de llibres incunables, autors clàssics coneguts i desconeguts, dates, característiques, ex-libris, oportunitats, capteniment i rauxa desenfrenada.
Tres minuts gaudint on no m'he enterat absolutament de res concret. Com si parlèssin en chino.

Però gaudint i ententent una passió bibliòfila que sens dubte els acabarà portant per el bon camí. Al tiempo, you read here first.


I a sobre, hem fet feina i ja estem en condicions de fer l'anunci de la trobada gastrobloc@ire.
Un matí tremendo que m'ha permès carregar molt unes piles que la setmana havien deixat una mica sota mínims.
Gràcies Xesco, Dani i Júlia!!