Qui ho sap, si en Thomas c. Chung és un mig-aged executiu de Liverpool que durant el dia remena mil.lions de lliures esterlines amb el Financial Times sota el braç. I per la nit s'excita produint petites i toves escultures, mentre una dominatrix comunista l'insulta tota vestida de cuir.
O potser en Thomas c. Chung és un jove adolescent que viu a un petit apartament de Tribeca, i que escolta acid jazz mentre treballa com a programador de webs. Per les nits es dedica a cosir les seves obres gastronòmiques, necessitat de l'escalfor de la llana per oblidar la fredor dels bits.
No sabem pas qui és realment en Thomas c. Chung.
Però ens agraden les seves petites escultures de ganxet.
:)))...
ResponEliminaNomés t'ha faltat la foto del quien es quien...hehehe...
Ara, quan he vist la primera foto (per el blogroll) he pensat, l'starbase publicant cupcakes?... i són postres de llana...
Els ous genials... m'ha agradat aquesta curiositat.
Molt maco!!! ara estàn de moda aquests ninos de ganxet, es diuen amirigumiris o algo semblant i ho fan els japonessos. El que encara no sé és perquè serveixen. Ara no es poden posar a sobre de la tele, oi?
ResponEliminaPetonets
Decoratiu potser, però diguem pràctica, m'agraden més els de veritat, je, je.
ResponEliminaohhhh
ResponEliminaQuins uebs mes monos... no em preguntis pq però m'ha fet pensar amb els cabrits petitons de l'altre dia tant bufons ells... Decidit avui sopo truiteta amb pernilet!
Queden molt monos sí, però jo no me'ls imagino a sobre de la tele! Serien un niu de pols i una mica passats de moda. Jo de jove havia fet ganxet, però feia els vestits de les nines. Una cosa més pràctica que aquestes copes de gelat, que te les mires i et vénen ganes de menjar-ne una i... resulta que t'has de quedar amb les ganes perquè no són comestibles!
ResponEliminaUn petó
Nuria, algun dia haurè de fer un cupcake... però no serà avui,senyoria!! :D
ResponEliminaMaryLou, amirigumiris? De moda? I jo que pensava que havia trobat un tio raro que feia art iconoclasta!! XD
Glòria, sincerament jo a casa només hi tindria la caixa dels ous que la trobo molt enginyosa :)
Xermaneta, en els cabrit? Jo pensava que et recordaria el macramè i tal.. que lo nuestro hemos pasado... XD
Margarida, ja tens raó que són un niu de pols i àcars. Jo en format digital, així al monitor ja en tinc prou :)
A mi m´intriga tant saber qui és el Thomas aquest com saber d´on coi treus aquestes coses, que de fet m´encanta ! els ous m´ha agradat moltíssim , monooooooos jejejeje, de ninotet de gnxet en tinc un , però no crec que sigui del tomás.
ResponEliminapetons