desde luego, mi receta es mucho más gorda monsieur

Ens fem creure que sóm el resultat d'una evolució constant i metòdica. Una progresió geomètrica, que dic geomètrica: ultramàtica. Exponencial.
L'home prehistòric es desplaçaba en tota la seva vida el que nosaltres recorrem en una setmana!

Hem canviat molt, sóm millors. Sóm els millors.
Els més alts, els més llestos, els mes guapos i els que fem més bona olor.
Cada generació millor que la precedent. Sempre endavant.

Fantàstic, els millors, però els psicòlegs i sociòlegs ja ho saben: respecte a les emocions, sóm bàsicament neandertals.
Poc hem evolucionat desde aleshores, i les nostres pulsions són les mateixes. Ja se que no us descobreixo la sopa d'all: tots sóm conscients a estones de que el primat interior governa desde el silenci les nostres accions.
No vull dir que tot sigui dolent, es clar.
Ens empenyen els sentiments -irracionals per definició- com l'amor, l'amistat, el sexe, el vincle familiar... però també la enveja, la ambició social, la agresivitat... la conquesta.

I en tots els ordres de la vida, es clar.
Si hi ha alguna experiència realment transversal aquesta és el paleoencèfal.

Ahir, tot llegint el llibre Historia de la cocina y de los cocineros (E. neirick i J-P. Poulain) em trobo dos fragments descriptius de situacions ben actuals...del segle XVII i XVIII.


"Creo incluso que no se verán aquí las extravagancias y asquerosas lecciones que el señor La Varenne osa impartir y sostener, con las cuales ha engañado y adormecido al tonto e ignorante populacho. Haciéndole pasar sus creaciones como verdades infalibles..."
L'Art de bien traiter, autor L.S.R

Vaja, ves per on. La vanguarda cul.linaria denigrada per els que representen l'statu quo gatronòmic. Fa quatre segles a ells els semblava un moment de ruptura el que als nostres ulls no és altra cosa que la evolució natural de les coses. Sempre els que fan propostes noves són fills de les propostes anteriors.
I parlo estrictament de conceptes cul.linaris, ja que per aquells temps tots aquests mestres cuiners treballen per a la noblesa i no estàn pas parlant de conceptes filosòfics: parlen de receptes.
Així que al S. XVII ja hi havia polèmiques entre la cuina vanguardista i la tradicionalista. Us sona?
Es clar que potser, el que hi ha és una lluita per el negoci. Tots volem donar de menjar als nostres fills, com a mínim seria un motiu raonable per a aquestes polèmiques inútils.

I poques planes més endavant, alerta que ara rebem els blocaires, em trobo amb la següent perla. Una petita glossa de la figura de Mounsieur Grimod de la Reynière. Del que ja vem parlar aquí també fa molts mesos:

"Los restauradores, los pasteleros, los charcuteros,... hacían llegar sus últimas creaciones, para que fueran juzgadas, analizadas y sobre todo 'legitimadas'. Las condiciones para concursar eran simples: bastaba con dirigir las muetras, libres de porte a:

m. Grimod de la Reynière
Rue des Champs Elysées num 8
Nota: las muestras que lleguen a pagar en destino serán rechazadas."
Historia de la cocina y de los cocineros (E. neirick i J-P. Poulain)

Al loro, que estem parlant del 1.803 i aquests senyors ja feien el mateix que fan-fem-feu-fotem-foten alguns blocaires actualment. Bé, potser és justament al revés i el que fan alguns blocaires és només la còpia d'uns patrons que paradoxalment, ens fa sentir únics

O potser, simplement, és el nostre cervell paleoencefàlic que com sempre, continua regulant les nostres prioritats i anhels.