La meva calçotada ideal és a l'aire lliure amb els calçots cremant-se en foguera viva i fum que arriba en cops d'aire. Però ahir el govern no va fer bé la seva feina i va ploure a bots i a barrals. Perque dic jo que d'algú serà la culpa no? I no serà pas nostre, serà del govern no?
Dissabte els bombers rebien 156 avisos per causa de la pluja mantinguda i alevosa del dissabte. Dissabte vem haver de suspendre la visita als horts i cellers de Ca l'Esteve, suspendre la recol.lecció de calçots i la visita a la masia de cultius ecològics.
Gaudir d'una calçotada de dimensions hercúlees enmig d'un ambient d'alegria -per moments tiriti-embogida- plats de raccions titàniques, blocaires perracos passant-se el porrò i pluja repicant a les finestres... pot no ser la calçotada tècnicament ideal, però s'apropa bastant al que podria ser una trobada èpicament rodona.
Es cert que les circunstàncies van causar alguna baixa de darrera hora que ens va enfosquir una mica el panorama: ens agrada compartir. Però com us he dit abans, la culpa sense dubte ha de ser del govern i no s'hi pot fer gaire més.
La tripulació de Ca l'Esteve ens va proposar substituir la passejada per els horts amb una visita a la enorme cuina i una xerrada introductoria del cap de sala i sumiller Esteve Esteve. Ens va explicar quina filosofia apliquen a la el.laboració dels seus vins i també quines són les seves intencions de cara al futur pròxim: la propera temporada ens oferiran un vi blanc com a novetat. Els que tenim reina galega del nostre cor a casa hi estem molt a favor, seduits per les bondats del vi celtiña.
No poden faltar les paraules institucionals, i tot i així sinceres, d'agraiment a tots els assistens de part del col.lectiu Trobades Gastrobloc@ires (gastromimix, misrestaurants, decuina).
Trenta dues gràcies per (ahir literalment) mullar-vos el cul i acudir a la trobada.
Gràcies Xesco per passejar-nos per la vostra cuina, cosa que saps que ens posa gastropalotes. Gràcies Maria per posarnos-ho fàcil i senzill i gràcies Esteve per les teves explicacions.
Abans de passar-vos les fotos dels suculents plats, deixeu-me fer un parell o tres d'apunts. Potser acabin sent quatre, que ja em conec.
1. Impagable moment d'absoluta confusió de Manuel -cocinillasonline- amb el que hem compartit ja tantes trobades. Al anar saludant a la arribada, en Massitet el saluda dient-li 'Ah, Hola! ¿Quien eres? ¿Cual es tu blog?-. Va ser mig segón d'expresió sorpresa i confusa, però un mig segòn impagable.
2. Divertits minuts amb la foto col.lectiva que ens va fer Enrique, fotògraf de la revista CUINA per il.lustrar un reportatge sobre els bloguers gastronòmics catalans que apareixerà en el número de Maig.
3. Menció especial per Anna i Mai (i parelles) que van venir desde Lleida i Reus a la trobada. Llaugera emoció donades les circunstàncies.
4. Premi especial del jurado a la crònica més matinera i ajustada per a Manel àlies el generòs. Com sempre demostrant mestratge.
5. Calçoting in the rain és powered by Calpena i Massitet, que ho van proposar com a encertada etiqueta per a twitejar la jornada.
6. Moment també històric quan en Manel per un cop es vesteix de periodista liante i li 'chiva' al Tiriti que la parella de l'Anna Hallado està denigrant la cuina catalana. Reacció inmediata del més gran amb estupor del pobre interpel.lat que no tenia ni idea de per on li venien les puyes. El Manel vermell de riure, el Tiriti desatado i al final tots rient un cop aclarida la broma. Grandiós.
I finalment, last but not least, finally... el menú del que vem gaudir entre tots, entre riures, somriures i més riures.
Amanida amb encurtits casolans, croquetes i fuet, tants calçots com puguis menjar, fideuà, carns variades amb menció especial a la botifarra negra i crema catalana amb nata per acabar. Si, ja ho sé... ayer fuimos chicos dietéticamente malos.
I només em resta afegir, que si Felipe II haguès enviat una colla de blocaires alegres i gastròfags a lluitar contra els elements, una altra cara li hagués quedat al final de la batalla.
19 comentaris:
Tot i la pluja, continuo tenint les dents llargues!!
Solament l'emoció i l'alegria que posem tots, surt un dià rodò!!
Encara que la pluja us va fer una mica la guitza, ja veig que us ho veu passar força be.
Petons.
acabo de venir de la cronica del Manel y ahora la tuya,no pude venir por otro compromiso previo, lastima de la lluvia pero veo que os lo pasateis bien y con buena compañia genial!!
bona setmana
una abraçada
miquel
M'afeigeixo i la culpa pel govern. Aquest dematí quant he vist el sol que feia, quina ràbia.
Però tot axí ja ho he dit al blog del Manel va estar genial fins la meva petita que jo dubtava que aguantés entre tant adult s'ho va passar d'alló més bé ia vui al dematí em diu anem a comprar la revista mami?
Felicitats per l'organització perque ho vau fer tot genial.
Muas!
Felicitats per l'èxit de la trobada, i més tenint en compte les circumstàncies meteorolòogiques.
Ah! se m'oblidava : GOVERN DIMISSIÓ!!
Això "no es pot permitir", com se li acut al govern no enviar algú a moure els núvols?...Sou uns valents amb ganes de passar-ho bé, aleshores no hi ha res que ho aturi,oi?. A reveure!
Així m'agrada: ni el mal temps pot amb gent com vosaltres!!!
al matí, abans de venir, vaig començar a escriure la crònica (tinc aquest mal vici) i l'havit titulat 'calçotada in the rain', però no em va fer no sé què posar-lo... sort que hi ha blocaires més llençats!
Molt bona i divertida la crònica, malgrat la pluja!!! Salutacions
Quina ràbia no haver pogut venir... però la feina és la feina, vareu tenir un mal dia convertit en un molt bon dia pel que veig i ja suposava, enhorabona per la crònica!!
Anna
gracias por todo Oscar, lo pasamos genial. Me alegro que la lluvia no nos hubiera impedido acudir a la cita. Si quieres fotos, dímelo y te las paso.
un petonet
M'encanta la foto dels blocaires tornant a casa!!! Com sempre genial!
Al mal temps bona taula!!! i quina bono trobada veu fer! la crònica genial!
petó
Tot i que passada per aigua, veig que la calçoting va sortir rodona, plena de bon ambient, humor i bon menjar. Què més es pot demanar? Per això ja val la pena mullar-se una mica el cul! jeje!
Les fotos amb les gotetes de pluja m'han robat el cor...
Salutacions!
La Taula d'en Bernat
Quin greu la pluja... Però m'alegra saber que malgrat tot vau poder gaudir d'un bon dinar i d'una bona companyia.
No, no, no nos moverán...!
Va ser una jornada, malgrat la pluja i pese a quien pese ME-MO-RA-BLE!!!
Ens ho vam passat estupendament i amb ganes de la propera ;)
Moltes gràcies per organitzar-ho.
Besitos!
Malgrat Zeus i la pluja, vàrem gaudir de bons moments. I com diu la Teresa, al mal temps, bona taula!
Gràcies a tots i totes per l'energia positiva!! :))
M´agrada molt viure a l´illa...però hi ha moments que m´agradaria viure més a prop de la civilització...i aquest és un d´aquels moments...quina enveja de calçotada!!!!! :))
Publica un comentari a l'entrada