Doncs insertat en mig de tot això hi ha un programa de cuina.
És el programa de l'històric Karlos Arguiñano. De longevitat televisiva paranormal i indubtable domini dels fogons (i la paraula).
Entre les 20.25h (anunciat oficialment per la cadena a les 20.25h, y dos huevos duros) i les 20.55h de vegades tinc la sort de trovar-lo a la pantalla i aprofito per agafar alguna idea per a les carmanyoles de la setmana.
Normalment també per somriure una mica, que amb la que tenim a sobre entre tots plegats no és pas cap tonteria trobar-se espais positius en els càtodics elements.
Si no me'l trobo, aleshores canvio a la 2, on fan el concurs Gafapastas.
Una d'aquelles rareses televisives actuals on guanya el que sap respondre una pregunta i no pas la rubia de las tetas gordas o el capullo amb el paquet més ídem i amb el cervell més escarransit.
A sobre, una de les blocaires gastronòmiques més brillants, de fet és la Mar de brillant -i també amiga- és guionista del programa.
Ho dic per el tema de Código Cocina i tal: és brillant però també és amiga.
I bé, el Juanra Bonet sempre m'ha resultat un tio simpàtic. Si teniu una estona és una bona manera de passar una estoneta, aprendre alguna dada i somriure de tant en tant.
Tota aquesta parrafada televisiva és l'excusa per desfogar-me contra la publicitat excessiva, agrair el seu esforç a aquells que intenten fer televisió enginyosa i també com a forma d'introduir un platillo d'arròs que he adaptat veient una recepta arguiñanera.
Ell va fer un arroz montañés i jo n'he fet una versió d'arròs muntanyenc d'extraradi urbà.
On en Karlos hi posa conill, pollastre, costella i botifarra jo nomès hi poso pollastre (aquí perdem bona part del montanyerisme... però aconseguim aguantar el nom perque també hi afegim unes tompetetes de la mort que sempre donen als plats aquesta presència forestal que requereix un plat que porti la paraula montanya dins el nom). I on ell hi posa ceba jo ho potencío amb combinació de porro i ceba tendra.
Al final és un arròs, de gust potent -per això no fa falta coure'l amb brou, els ingredients ja donen un gust definit i profund- i realització fàcil. Apte per a cuina de matinada. Qui diu matinada, diu molta matinada.
Arròs muntanyenc d'extraradi urbà.
Ingredients:
400 grs de pollastre desossat (jo, pit i cuixa. Que hi hagi de tot)
100 grs. de trompetes de la mort seques.
Una ceba tendra gran
Un porro gran
Un pebrot verd gran
Un pebrot vermell gran
Un parell de pastanagues
300 grs d'arròs (millor si és rodonet, dels que xucla i absorveix força caldo)
Sal, oli, pebre
Una fulla de llorer
Un bon grapat de farigola (tomillo)
Per a la picada:
Unes ametlles torrades
Una galeta maria i mitja
Dues cullerades de salsa romesco
Una miqueta de farigola per a l'aroma final
Procediment:
Començem passant per la paella el pollastre. Amb una mica d'oli, sal i pebre. Quan el tenim enrossit el reservem i en el oli que ja hem perfumat amb el pollastre farem un sofregit amb la ceba, els pebrots verd i vermell i la pastanaga (tot tallat petitet). Li posarem el porro una mica més tard per a que no es cremi. Recordeu de salpebrar el sofregit quan començeu.
Opcionalment es pot posar una copeta de vi al final del sofregit, o fins i tot de vi ranci que sembla que ho fa tot més montanyenc. hehe!
Un cop tenim el fondo preparat, hi afegim les trompetes de la mort que hem tingut mentrestant en remull. Alerta que l'aigua del remull l'aprofitem per a la cocció que és molt perfumada. També afegim el llorer.
Hi posem l'arròs a daurar a la paella un parell de minuts i aleshores afegim l'aigua de les trompetes i també aigua fins a acompletar la mítica relació de doble d'aigua que d'arròs (i una mica més). Afegim el pollastre que jo he tallat a bocins per a fer-ho més adeqüat per a la carmanyola. Ho salpebrem tot i ja tenim el plat en plena producció.
Ho coem durant uns 16 o 17 minuts (cada arròs té el seu temps, alerta) i finalment preparem la picada amb el morter i la afegim a darrera hora per a perfumar.
L'Arguiñano li posava foie micuit a la picada, però em sembla que el foie sí que és molt poc montañes, heh!!
17 comentaris:
¡Vendid...! Ah, no calla. Que el vull dir és "gràcies". I moltes, que s'agraeix de tot cor.
visca Na Mar i visca l'arròs!!!!
estem d'acord, tant en el tema Mar, com en el tema muntanya, ni que sigui d'extrarradi, que un arròs amb pollastre i trompetes sempre és un arròs important!
Quin arrosset....
Muas!
Aquest arròs és brutal, i parlo amb propietat perquè ahir ma mare me'n va fer una amb trompetes, carxofes i conill que està tremendu!!
M'hauré de mirar el program de La 2! ;)
Bon cap de setmana!
Sandra
D'aquest programa el què m'agrada més són els últims 10 minuts dels divendres, quan apareix l'Arzak explicant-nos alguna raresa, je je je... Ahir mateix va explicar una "tortilla fea de chocolate" que et prometo que provaré!!!!
Per cert, ho dic fluixet i perquè és una paraula molt relacionada amb la meva afició: muntanya s'escriu amb U, no amb O. És que no he pogut evitar de dir-ho... ;)
I l'arrrosset sensacional, entre la farigola, les trompetes de la mort, la picada de galeta i el romesco ha de quedar boníssim!
ja,ja,ja... l'arròs muntanyenc molt bo!!! la noia alta que deu tenir alguna cosa que no li veus, jo tampoc li veig, crec que no ho té!!
El programa de la 2 no l'he vist mai, ho faré, si tu el recomanes segur que m'agrada.
Petonets
Les trompetes donen un gust potent a l'arròs, i converteixen en muntanyenc qualsevol plat d'extraradi!
Jo pràcticament no miro la tele i no conec aquesta gent.
Però conec el bon gust que donen les trompetes a un arròs, i estic segura que aquest arròs muntanyenc devia estar per llepar-se els dits!
Visca el cuiner!
para mi gusto es un arroz importante muy bien condimentado que me gusta y me comeria sin pensarmelo dos veces
una abraçada
miquel
Jo també sóc una incondicional de l'Arguiñano i, com a la Gemma, m'encanten les visites i els truquets de l'Arzak. Llàstima que en aquesta última edició l'horari no sempre em va bé... Però sempre que l'enganxo passo una estona agradable i aprenc alguna cosa.
Aquest arròs té molt bona pinta i les trompetes segur que li van donar un gustet ben saborós!
Petons!
La Taula d'en Bernat
Fantàstic arrosset de muntanya!.
Segur que demà els blocaires farem augmentar el share del Gafapastas!
Mar, de res :))
Xisco, viiiiiiiiiiiiisca!!
Manel, no hi ha debat avui, no? XD
Gemma, merci :)
Sandra, que guapo si un arrosset així te'l fa la mare ehhhhh.
Gemma, canviat i merci per avisar (quin fallu no? És un fallu de tamany molt gran... :-D)
MaryLou, igual és que la noia ho te al llibre de familia això que no ho veiem. A saber...
Taller de cuina, visca les trompetes de la mort!!
Margarida, val, doncs visca el cuiner també hehehe
Miquel, no quedó nada nadita claro... :D
Anna, Jo només tinc com a punt fosc la quantitat d'anuncis. Abans els programes de Karlos eren sempre sense talls. Però suposo que la vida està massa apretada...
Glòria, a sobre com que alguns dels girs se que son de la Mar encara em fa més gràcia :)
M'ha agradat molt aquest arròs muntanyenc , la picada la trobo genial . Quan dius que ens convides??? Una abraçada
L'Arguiñano té dues virtuts, fer riure la meva mare i aconseguir que el meu pare "de repente" decideixi entrar a la cuina i preparar el sopar... aixó sí té tendéncia clara a triar els plats més consisitents i poc control de les raccions així que sempre acabem tips...
He vist GAFAPASTAS un parell de dies, de veritat s'agraeix un programa on per guanyar faci falta una barreja de coneixements i enginy (els guionistes es deuen partir el c..l preparant el programa) i no només una memoria prodigiosa per retenir culturilla general.... li falta una miqueta de ritme però va millorant amb el dies.
Ese Codi Cocina aplicado a los anuncios de programas! jajajaajaj
Molt bona! Gairebé tant com l'arròs... :-)
Publica un comentari a l'entrada