de pausa publicitaria...

De tant en tant hem de fer calaix, o sigui que una mica de publicitat. Això que tallen per posar programes i que ens omple la vida de coloraines i somriures profident.

De publicitat sobre aliments n'hi ha amb fotografia impecable, estilisme visual impactant i colors deliciosament intensos... NYAM!

També n'hi ha que recorren al humor irònic per a cridar la nostra atenció. O com a mínim fan servir l'humor com a forma de contraposar conceptes-en aquest cas marques comercials-
L'humor irònic viu actualment força ofegat entre monòlegs i monologuistes televisius que ens expliquen mansament les gracietes de ser pare o de fer cua al supermercat.
Us manca chicha, nois.

Alguns buscant la identificació amb el que se suposa vol un public epidèrmicament hormonoide (perdò, volia dir adolescent) no tenen problemes en fer fastic amb el mateix menjar que volen anunciar.
És un bonic exercici de coherència ja que realment molts cops aquest fast food fa fastic, heh.

I finalment n'hi ha que simplement recorren a posar una rubia con las tetas gordas per cridar a la nostra ...mmmm...diguem-ne retina.
Infalible.