Molts heu estat els que heu dit que havia de ser alguna cosa complicada i que no podia ser el que semblava... però justament molts ho heu vist perfectament: són uns grans de raim vistos a través d'una ressonància magnètica. Fins i tot al Facebook hi ha qui ha endevinat que era 'una espècie de successió de imatges correlatives en forma de rodanxes d'uns grans de raïm'.Jodó quina precissió en la resposta!!
Aquest cop no era una retorçada maniobra de distracció per confondre, simplement èren uns grans de raïm, com molts heu sabut veure.
La imatge la vaig trobar en aquest blog, http://insideinsides.blogspot.com/ , on l'autor hi recull ressonàncies de multitud de fruites a mode de curiositat i que permeten veure les estructures internes de les mateixes. De fet ja fa mooooolt de temps vaig posar una entrada amb una ressonància d'alguns vegetals, però al veure aquesta foto del raïm que em va semblar lleugerament hipnòtica vaig decidir proposar aquest petit joc.
Al blog podreu trobar altres imatges curioses sobre l'interior de vegetals:
Un meló amb una llima a l'interior (sí, ja sé, perqué hi ha ficat una llima? Doncs perque li va semblar curiós i punt...)
Un grup de mongetes...
Una carbassa sencera i 'a llàmines'
Una granada...Resultat, al final la conclusió és clara: jo m'hipnotitzo amb molt poca cosa i vosaltres teniu bon ull!! :)
PD: Bé, alguns anònims el que tenen es una capacitat de cachondeo més gran que la torre d'Hèrcules, heh!! XD
6 comentaris:
Cap decepció ni fracàs! Ja està bé que de tant en tant les coses siguin ben bé el què semblen, no trobes? :)
Jo sóc de les que no ho havia vist i ara miro i dic però si es veu clar...
Muas!
Una forma molt diferent i divertida de veure la fruita.
Una abraçada
ES IMPRESIONANTE; SI NO LO CUENTAS NO ME LO HABRÍA IMAGINADO NUNCA.
ES IMPRESIONANTE LO QUE SE PUEDE OBTENER CON UNA RESONANCIA.
LA VERDAD, MERECE LA PENA EL ESFUERZO QUE HAGO POR ENTENDER TODO (ALGO ME CUESTA), PERO AL FINAL SI QUE MERECE LA PENA.
BESOS
CUATRO ESPECIAS
Insisto: prueba a hacerte un corte transversal de tu intestino grueso y después me cuentas.
Y que conste que el de los espermatozoides no fui yo, sino alguien infinitamente más imaginativo.
Gemma, de tant en tant... :P
Gemma, :)
Sion, amb la pasta que costa un aparell d'aquests... hehe
Elena, muchar grácias por tus palabras y sobretodo por tu esfuerzo :D
Anónimo, tienes autoritas pero no tanta como para que me corte el intestino. Lo de la imaginación cabezona...ya he localizado al interfecto XD
Publica un comentari a l'entrada