Encara no he acabat de decidir si quan em trobi un cuiner fent-me el numeret així amb un
teppanyaki l'aplaudirè model groupie embogida o bé li acabaré cridant '
¡¡dame ya mi puñetera comidaaaaaaaa, que pesambre de cocinero!!'.
Moments gloriosos a partir del minut 2 amb 32 segons amb el paio jugant-se els ous (
txist digne del Molino que és exàctament la pinta que té el públic de primera fila del moment:
Teatro Molino sesión dominical de tarde)
10 comentaris:
Puesssssssssss.... a mí me ha molao!! Jajajaja :-)
Jajajaja... sí,al principio mu bonito, mu gracioso, to un espectáculo disssno de admirar. Pero luego dices: ¡Tengo hambreeee! Cierto, a mí me ha pasao.
Jejejee es impresionante.... claro que si... lo que quieres es comer, pero lo bien que lo pasas!... te quedas con la boca abierta todo el rato, así que si cae algo, mejor (que no sean llamaradas o filos de chuchillos ).
Muy bueno.
Impressonant!
Encara que costi de creure, fa uns anys nosaltres vam trobar-nos uns cambrers, no tan besties, però similars en l'aspecte exhibicionista, va ser a Liège (Bèlgica) a una trattoria anomenada Caffe Romano. Va ser inoblidable. Menjar, menjar, ho vam fer, però riure... ni t'ho explico!!
i aquí quan i què coll... es menja??????
"IMMMM PRESIONANTE" com diría aquell... a mi m'agrada quant et preparen els maquis i nigiri al moment davat teu....
Por qué le llaman chef si quieren decir titiritero?
A mi m'agrada anar a la barra dels japos i extassiar-me veient l'espectacle... però a aquest no sé pas si aniria... :).
Passeu pel Mandarin de Vic (tinc crònica a Catacuina), tenen barra teppanyaki i el paio està tota l'estona hiperactiu perdut, no tant com aquest, però el truc del saler també el fa xD
Per cert, fa molta angúnia quan treu el ganivet petit per amenaçar!
Publica un comentari a l'entrada