dijous, 7 d’abril del 2011

d'anacondes i elefants.

Avui fa 68 anys i un dia desde que va apareixer aquesta meravellosa condemna poetica i onírica.
Amb una bellesa profunda i trista que et feia -et fa- sentir viu.



"Un venedor de píndoles perfeccionades que calmen la sed. Es pren una per setmana i no tens cap necessitat de veure més aigua.


-Perqué vens aixó? Va dir el petit princep.

-És una gran economia de temps - va dir el venedor-. Els experts han calculat. S'estalvien cinquanta-tres minuts per setmana.

[...]

Jo, es va dir el petit princep, si tingués cincuanta tres minuts per gastar, caminaria lentament cap a una font..."

Allò que és essencial, és invisible als nostres ulls.

a

5 comentaris:

  1. Anònim7 d’abril del 2011, a les 18:47

    Los del principiño vale, pero te juro que como hagas menciones laudatorias a Johan Livingstone Seagull ou a Paulo Coelho te mando un virus que te crujo.

    ResponElimina
  2. Anònim7 d’abril del 2011, a les 18:53

    Qué cheiro a clorofila hai por aquí!!!

    Será que mañá vou a meterme unha boa dose nas venas, jejeje.

    Saúde Anónimo,

    Cris.

    ResponElimina
  3. el taller de cuina7 d’abril del 2011, a les 22:15

    68 anys i un dia després no deixa de fascinar-nos!!

    ResponElimina
  4. CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA7 d’abril del 2011, a les 23:17

    lo esencial es invisible a nuestros ojos, hasta que pasar por una situación mala, grave o de gran dificultad, en que todo el esquema de valores que tenías desaparece y es entonces cuanto "VES" todo lo que antes era invisible y además lo valoras como nunca.

    besos

    ResponElimina
  5. Francesc8 d’abril del 2011, a les 0:03

    Óndia!! Una boa constrictor que s'ha cruspit un elefant!! Salutacions

    ResponElimina