d'aquelles simpleses genials.

Una petita reflexió de cap de setmana llarg, mentre arriben les fotos completes de la festa de divendres...

Hi ha propostes gastronòmiques que de tan senzilles i directes, semblen canòniques.
Aquesta paraula sempre m'ha agradat. En el seu sentit matemàtic, puntualitzo.
Desde que la vaig aprendre a la facultat de ciències tot assistint a les clases d'Àlgebra em resulta atractiva i de fet, irressistible.

Al món matemàtic, l'adjectiu canònic descriu allò que es pot assignar o deduir de forma natural. De forma intrínseca, sense haver de presuposar res ni escollir cap element o marc arbitrari.
Una proposició canònica ha de ser evident per ella mateixa i per a tothom, sense excepcions.

Un exemple molt clar és la ordenació natural d'un conjunt de nombres enters. És natural i canònic que primer va el número 1, després el 2 i així succesivament. No depen de res més. Simplement, és així.

Doncs quan vaig llegir a la carta de Ca l'Esteve on apareixien les croquetes de peus de porc, en comptes d'imaginar la solució natural, la simple la canònica... a la meva ment s'hi va dibuixar la imatge i textura d'una croqueta 'tradicional'.
Feta amb mestratge, però tradicional.



En canvi, a la taula ens van portar una genialitat que de tan simple i brillant em va recordar la paraula 'canònica': a la gelatina dels peus de porc no li calen les cadenes de midò per a mantenir la seva integritat estructural.

Imagineu unes croquetes del producte X on TOT és directament X!!

Sense res més, sense beixamel ni més mandangues. Peus de porc i punto.
Puresa de sabor i textura cremosa. Si feu una recerca al google, apareixen receptes de croquetes de peus de ministre amb farina, tipus beixamel... el divendres vaig aprendre que no fa falta.

Deixeu fer a la gelatina natural la seva feina i obtindreu unes croquetes canòniques.