de crònica gastrobloc@ire: el món del cafè (chapter One)

Ahir vem gaudir de trobada gastrobloc@ire al voltant del món del café. Com sempre que tenim trobada, el que cerquem és compartir una estona de somriures, una mica de pilates de mandíbula i coronar-ho tot plegat amb un petit mos de coneixements.
Aquí va la primera part de la crònica, el dinar propiament dit. En una segona entrega parlarem de la lliçò magistral sobre el café que ens va donar Salvador Sans.

Chapter one. El dinar a Central Cafe.


Una de les gràcies de la vida és que es poden fer paralelismes amb quasi bé tot. Es a dir, que si als mítics ninots de Canal+ en Jesulín deia invariablement 'ehtooo ehhh...un poco ... como el toreo... no?' nosaltres podem dir quasi sempre que 'aixó una mica és com una bona recepta, no?'

I les receptes sempre començen per una bona materia primera, oi?
A les trobades tenim una molt bona materia primer es clar, els blocaires. En el meu cas, formant part de la organització, comptar amb complicitats i ajuda per part dels que hi assitèixen quan sorgeix alguna petita dificultat sempre proporciona una pau d'esperit impagable.
Amb la alegria i ganes de viure dels blocaires mai no es talla la maionesa de les trobades!!

La trobada la vem celebrar aquest dissabte al local més nou de Central Café. Al carrer Tuset que no se per als barcelonins però per a mi ja es pot considerar zona boneta del cap i casal.
Com veieu al seu logo, presumeixen de fer el millor cafè de Barcelona, con dos huevos duros hahaha!!

Deixant a banda els eslògans impactants, sospito que peatge inevitable en el món que ens ha tocat transitar, Maria Calabuig ens va explicar que Central Café va neixer amb la idea de proporcionar un lloc on prendre café ben tirat, moooolt bent tirat!!

I alhora (no només del café viu el barista) donar una oferta menjívola de perfil modern i ràpid.

Fast food? Em preguntareu...
Doncs depén del que entenem per fast food SÍ. Es a dir, no fan menús de llentíes amb xoriço precisament.
Si el que pregunteu és per un menjar descuidat, greixòs i presentat en capses de cartró... doncs rotundament NO.

La seva especialitat inicial eren els entrepans tipus sandwich, però seria injust que us quedès la idea del sandwich com a oferta principal de menjar. Els anys i les ganes els han portat a oferir uns plats on a part (entre altres) d'un hummus sensacional, van brillar amb força uns espagueti vegetals fets només amb carbassó CRÚ al.lucinants.

Aquest plat es podria incloure dins el moviment de RAW-food, que analitzaré a part en un altre entrada.
Si el domini del foc ens han permés evolucionar la nostra cuina (i per tant la nostra cultura també) desde la prehistòria fins a la inigualable sopa de farigola... això del menjar crú com a proposta alimentaria integral té un post, dues conyes i diverses línies de texte, la veritat. Ja ens hi trobarem.

Tornant al present, aquestes són les fotos dels plats que vem gaudir per a dinar, destaquen com us dic els espagueti i la pita amb els hummus, la tonyina i el guacamole. High level.
Els sandwitchos i la pizza correctes, però no poden competir a ulls del meu paladar amb les dues joies anteriors.


El cheesecake postrenc torna a ser d'escàndol, amb una untuositat i dolçor dignes de medalla, pedestal i fanfàrria.

De dalt a baix, per rigoròs ordre d'aparició en pantalla: salsa de tonyina de la que no vem poder obtenir la recepta (hehe, ho vem intentar en un parell de cops!!), guacamole amb puntet picant (segons ens comentava la Sara Maria és el normal a Mèxic, es clar) i finalment un hummus deliciòs. Tot acompanyat amb un pa de pita que em va agradar molt per la seva textura esponjosa i el punt de servir-lo calentet.


Els triomfadors de la jornada, els campions amb lentejueles... els espaguetis vegetals de carbassó (simplement carbassó tallat en format espagueti, sense cap mena de cocció).
Sorprenents, refrescants, bons i deliciosos. Amb una salsa de pesto amb algues i un tomàquet deshidratat per acompanyar. Formen una amanida perfecta que regala textura i deslumbra els sentits. Chapeau!

Per cert, per als que tingueu dubtes, jo d'entrada tampoc veia gens clar això del carbassó crú. De fet estava convençut que el gust del carbassó crú no m'agradaria. Però jo sóc molt humà, m'equivoco cada dia i procuro rectificar...


Un mix de porcions de sandwitchos, rolls i wraps (aquesta frase per si mateix aja fa feredat, oi? sandwitx, roll i wrap... tela globalitzadora hehehe). El que més em va agradar va ser el de salmó, que és el més gran dels que apareix a la foto. Refrescant i molt adient amb la temperatura d'estiu que vem gaudir ahir a Barcelona.


Pizza i wrap tex-mex. La primera amb una massa molt fina tant per sota com per dalt. Un efecte curiòs que converteix la pizza en una mena de sandwitx lleuger. I el tex-mex que era força picant i per tant no el vaig poder gaudir en plenitud. Em costa molt el picant, a mi.


Per cert, que la meva dificultat picantera va ser aprofitada per a llençar rumors i maledicències al twitter sobre la meva persona sota el hastag #starbasenenazacaucasica. Val a dir que jo mateix vaig contribuir a la creació d'aquesta etiqueta... el millor és saber riure's d'un mateix!!


I per acabar ... els postres, unes porcions de pastís de ultra-xocolata (vaig cometre l'error d'introduir-lo sencer a la boca i aquella untuositat de cacao va requerir dosi extra de pilates mandivular, pordió!!) i un EXTRAORDINARI cheesecake.

De textura perfecta, dolçor profunda i sucadet amb una salsa de nabius...brutal.
Ens van comentar que era una recepta americana i vaig recordar els dibuixos animats on el lindo gatito mira amb avidesa el pastís que la iaia posa a refredar a la finestra...


Arribats a aquest punt, amb la amabilitat del personal, l'encert de la cuina, la claror i ambient relaxat del local i sobretot amb els riures i converses dels blocaires la cosa ja estava molt llençada: ho vaig gaudir moltíssim i ja posàvem proa cap a la lliçò cafetera de Salvador Sans.

Una lliçò que us explicaré en el proper post i que va esdevenir un autèntic viatge desde els cafetals tropicals fins a la passió desfermada d'un apassionat que a casa té cafetera de filtre i el cafè expresso el reserva per a degustar-lo de la mà dels professionals.

Continuarà...