divendres, 29 d’abril del 2011

de CUINA (revista: reportatge blogaires)

Aquest número de Maig de la revista CUINA han dedicat un interessant reportatge sobre el món gastroblocaire a casa nostra. L'autor és en Francesc Castro, que agosaradament va voler compartir unes xerrades amb diferents blocaires entre els que afortunadament m'hi trobo.
M'ho vaig passar pipa conversant amb aquest periodista de raça.


Fem-ho explícit: sortir al CUINA és per a mi un honor i goig absolut, que poc haguès imaginat fa quatre anys quan vaig començar a passejar per aquest barri.

I despatxat el xupa-pollisme, parlem del reportatge.


Al CUINA han fet un retrat ampli del que per a molts significa tenir un blog. Ha parlat amb blocaires joves i brillants, o amb altres més experimentats en el gènere periodístic. Cuiners amb blog, ex-blocaires i en general blocaires de tota mena i pelatge. Alguns els coneixia i a altres els he descobert tot just ara llegint... perfecte. No?

En general no puc més que estar d'acord amb la imatge que transmet el reportatge del nostre petit univers. Com vem parlar el dia de la xerrada amb el Francesc, és impossible reflectir tota la diversistat d'aproximacions i enfocs dels diferents blocaires.
Cadascú té una forma de viure la vida, i per tant, una forma de fer i entendre el seu blog.

El blocaire és per definició, independent i lliure. Com a mínim la gran majoria.
Ens trobem, compartim, gaudim i formem part d'un tot per agregació. No estem gaire organitzats i en essència sóm individus que funcionem de forma autònoma.
Cal no oblidar-ho perque sino alguns dels que s'acostin a fer una mirada al nostre món podrien pensar que som una mena de club organitzat on tots cerquem el mateix i remem en una mateixa direcció. Nideconya.

Dins el reportatge hi ha temps per a tot, per a lloar alguns dels aspectes que indubtablement adornen aquest mitjà de comunicació personal, explicar algunes de les raons que a tots ens han portat a escriure o llegir blocs...


També n'hi ha per resaltar aspectes que per una part són criticables (sovint ens manca debat i intercanvi positiu de parers) i per altra banda reflecteixen un dels punts que més m'agrada de tota aquesta moguda: estem aquí per a divertir-nos i compartir.
L'ambient és en general molt positiu.


I altres posen el dit a la nafra sobre alguns dels aspectes més preocupants del futur del moviment blocaire, tot i que el tò és sota el meu paladar un pel massa dramàtic: alguns van cap aquí però n'hi ha molts que no hi van!
(nota mental: a veure quan faig el sempre posposat post sobre els concursos als blogs... )

Jo he de discrepar en que la credibilitat disminueixi per el fet d'acceptar o no un sopar o un producte. Pt fer-ho o no, depen molt del blog. És una discusió recurrent que s'escapa del motiu d'aquesta entrada, però com a mínim quedi escrita la meva petita objecció :)

En tot cas,vull expressar l'agraiment a la revista per haver-nos dedicat aquesta mirada.
I a en Francesc per l'aproximació que n'ha fet. Desconec si normalment els periodistes dediquen sempre tant de temps a documentar-se i parlar amb els interessats. Crec que alguns sí, que la majoria voldrien i no poden i que alguns podrien i no volen.

I ja posats a calzón quitado, aquesta ha estat una mirada que trobo absolutament merescuda -parlo sobre el col.lectiu blocaire- i fins i tot m'atreviria a suggerir que tardana: n'hi ha que fa anys que estan teclejant i fent una feina fantàstica!!

PD:
M'ha costat arribar a tenir el reportatge, als dos punts de venda del meu poble d'extraradi ja no els hi quedàven exemplars. Gràcies a la Xaro que m'ha enviat el reportatge escanejat, com ja t'he dit per mail: eres una mujé mú digna de admirá! ;-)


Venim del post,
venim del sud,
del pc endins
del Mac enllà.

I teclejem per postejar
i postejem per teclejar.


31 comentaris:

LILE ha dit...

Jo tinc la revista a casa la compro tots els mesos. Us vaig conéixer per l'article. Em va fer gràcia, ja que segueixo als fogons, la Marina i el Manel.
Felicitats,
Esther
http://comosiempremadreando.blogspot.com

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Compraré la revista per llegir el reportatge. Tindrem que crear el gremi de blocaires.
Petons i bon cap de setmana.

Anònim ha dit...

Es una pena que no tenga acceso al artículo completo para comentar con más profundidad, pero aceptando como exacto tu resumen, y en plan rápido, te comento:
1.- No comparto en absoluto: "El blocaire és per definició, independent i lliure. Com a mínim la gran majoria.". Amén de un pelo autocomplaciente, eso responde quizás a una imagen de blogs de hace años. Hoy día, el mundo blog (me refiero a lo que tienen lectores, no a los sucedáneos de página de feisbus) está cada vez más ocupado por espacios semiempresariales o semiprofesionales o semicontrolados. No hay más que rebuscar un poco en muchos de los que tu y yo conocemos.
2.- Comparto la visión del extracto que recoges, cuando se habla de comentarios hiperamables, azucarados y de yo te comento tu me comentas. Doy gracias a Ramtha de que mi difunto estaba lleno de comentaristas con mala leche, pero eso es excepción y no regla.
3.- Como sabes, mi opinión (resumiendo) es que este mundo ha comenzado un declive imparable, y como mucho va a sobrevivir un espacio banal, lleno de fotos de gatitos y de flower power. Éche o que hai.
Y eso es todo. Por cierto, que no era roja, ni de coña.

Anònim ha dit...

Ostres, em farà gràcia llegir-lo. Moltes gràcies! i gràcies per passar pel blog. Ja t'ho vaig dir, no et deixo masses comentari perquè és un dels blogs que em costa més entrar-hi, se'm penja molt sovint.
Bon cap de setmana

Cesc Castro ha dit...

Gràcies.

Es tractava d’oferir unes pinzellades, esbossar un retrat panoràmic que viu actualment la gastroefera. I això implica renúncies.
El reportatge no recull fidelment les converses mantingudes amb un bon grapat de persones. N’hi ha que, fins i tot, no apareixen i els que ho fan veuen resumides les hores en una sola cita. Amb això només vull dir que és molt complicat analitzar en profunditat un fenomem com els dels blocs gastronòmics. I més quan –i aquí et dono la raó- ja fa temps que es s'hauria d'haver afrontat aquesta temàtica.

He optat per oferir una visió generalitzada, superficial si tu vols, sobre diferents aspectes que crec que poden interessar a tota mena de gent (blocaires o no) aficionada a la gastronomia.

Les iniciatives organitzades per blocaires ja es mereixen un únic reportatge. La de Gastropuntcat, sense anar més lluny. Com també la crisi del periodisme gastronòmic (i aquí n'estaríem dies parlant), o com la incidència real del fenomen comunicatiu de les xarxes socials així com del paper que juguen els cuiners en aquest escenari. I què hi ha dels aspectes menys atractius dels blocs? Envejes, ambicions, egoïsme?
I amb els blocs escrits en castellà?

Sobre a la uniformitat, és una sensació que tinc al voltant de l’univers dels blocs i de canals com twitter. Continuo pensant que la gran diferència entre un mitjà tradicional i els blocs i d'altres xarxes és l’exigència. Quanta menys se’n tingui més aviat veurem els blocs desaparèixer.
Una quedada per parlar-ne de tot plegat seria interessant.

Anònim ha dit...

Sortir a la revista és tot un honor, enhorabona!!! Has sortit molt maco, eh? jejejeje
Una abraçada!
Sandra

Gemma ha dit...

Buà! Encara no tinc la revista!!!!!!!! Això és el què passa per ser subscriptora: rebo la revista quan ja l'ha llegit tothom :(
I friso per llegir el reportatge, de moment em quedo amb aquesta primera impressió que m'has donat amb el teu resum. Crec que és un tema enorme per tractar en profunditat en un sol article, però em sembla que en Francesc Castro se n'ha sortit prou bé.
Me'n vaig a mirar la bústia per si de cas ja l'he rebut ;)

Chez Silvia ha dit...

La vaig rebre ahir!!!si a Sant Cugat el correu és una mica lent!!Vaig llegir lo dels blogaires, quina ilu pels anomenats. Just avuí una amiga que te unes bodegues, em deia que tenia a dinar tots els de la revista... he que abans eren Descubrir Cuina? és la mateixa no? Un petó

el taller de cuina ha dit...

Encarqa no he pogut veure l'article. En Jordi és subscriptor del Cuina, però sempre la rebem tardíssim...

Anònim ha dit...

Lo mejor del mundillo este de los blogueros es, como siempre, la posibilidad de conocer personas muy interesantes (con frecuencia como sus blogs). Muchas veces también lo mejor son los comentarios que genera una entrada, a veces, muy pocas por cierto, se crean debates de lujo.
Otras veces, no muchas, lo mejor es la entrada en sí, el texto.
Y como en todo, hay que separar el grano de la paja, que hay mucho iluminado metido a bloguero experto en alguna cosa que aburre tanto o más que su blog.
El tuyo por ejemplo es un blog divertido, sarcástico, reflexivo y apasionado. Un blog de cabecera.

Y al anónimo ese que te comenta le diría yo cuatro cosillas a lo Mónica Naranjo ¡Sobreviviré! aunque sólo me lean cuatro gatos.

Un saludo

Teresa ha dit...

Aquesta tarda he hanat a comprar-la i encara no la tenien!!! de moment em conformo però m'has fet dentetes... ! felicitats!!! bon cap de setmana!

Teresa ha dit...

Ah! me'n descuidava... ja has fet pizza per sopar??? jo he fet bondat, peixet a la planxa....

Anònim ha dit...

De anónimo a anónimo: no pongo en duda que vayas a sobrevivir, eso no lo cuestiono. Otra cosa será cómo sobrevivir.
Yo tiré la toalla despues de un año y apenas 40.000 lecturas, no porque no se me leyera (eso francamente me trae al pairo) sino porque no veía claro hacia dónde iba todo este tenderete. Es que soy alérgico a los gatos, a las flores y al jaboneo.

Por cierto, obviamente comparto admiración por el autor de este blog (si no fuese así ni me molestaría en leer, y mucho menos comentar), lo que no me impide decir lo que pienso.

Anònim ha dit...

Por cierto, anónimo, te invito a que hagas un experimento: coge tres blogs al azar (gastronómicos o no), digamos cinco post al azar de cada uno, cuenta comentarios con un mínimo interés, divide por el total de comentarios y si te sale una ratio de más de 0,1 te invito a cenar. Marisco. Q.E.D.

Anònim ha dit...

Muy bonito anónimo, estamos enjabonando muy bien al trekie este autor del blog.

Y yo prefiero las gatas y los cogollos ;-)

En cuanto al tenderete... son los tenderos los que le dan forma y los lectores color. A ver cuándo nos pinta usted un cuadro nuevo, aunque no sea en lienzo propio, que me aburro, leches!

roberto ha dit...

Va pel primer anònim. Estic d'acord amb ell en quasi tot, i em dona la sensació que quan algú diu alguna cosa que no sigui per elogiar-nos o ensabonar-nos, ja estem a la defensiva. No estem preparats per la crítica.
Sovint magnifiquem coses que no n'hi ha per tant.
Pel segon anònim, em sembla que s'ha picat una mica, i no sé perquè.
A l'Oscar dir-li que s'ho curra, i que té un bloc diferent, si ho veiessin moltes " abuelas " que s'han passat la vida cuinant es partirien de riure, dels elogis que en fan d'alguns plats. O la gent ho compra tot prefabricat , no té ni idea de cuina o hem perdut els punts de les "i"
Endavant a tots els blocaires i als comentaristes també.
Bon cap de setmana

Miquel ha dit...

A ver si puedo pillar la revista y verlo completo.gracias por avisar
bon cap de setmana
miquel

starbase ha dit...

Al final l'anònim es creixerà (un dels dos) i la tindrem liada parda. En tot cas es entranyable aquesta parella d'anònimos que en comptes d'acusar de venut, corrupte i patètic a l'autor del bloc es dediquen també a parlar-ne bé.

Ja no queden anónimos como los de antes.http://fotos.subefotos.com/c90136c888f0f345baf5db5243858e59o.jpg

Anònim ha dit...

Anónimo: Yo prefiero el yogur. Sin desnatar.
Y lamento que haya usted tirado la toalla tan deprisa, ahora que esto se empezaba a animar.
Ah, y anque el autor de este blog es un conocido nepotista y vendido a las multinacionales (el caso pambimbo todavía arde por las redes sociales) se le perdona porque tiene cara de buen chaval. Y se lo curra.

Anònim ha dit...

Algunos lo hace verdaderamente mal pero el caso es que otros ni eso, no hacen nada.
Bimbo bimboooo lalá
He rebuscado blogs y comentarios al azar y debo darle la razón, la media es realmente baja, lo lamento, quería esa cena y no la he ganado.
Casi siempre me topo con comentarios del tipo ¡Qué guapo eres! ¡Qué gran post! Me gusta mucho tu blog, ... y así no puedo seguir, me deprimo, de ahí la toalla tirada supongo.

Anònim ha dit...

Al primer anónimo llámale maestro, que le encanta.

Al segundo, pidámosle pan bimbo tumaca con los próximos peus de ministre dominicales.

Vaya pandilla!

"Es toda una experiencia vivir con miedo en la blogesfera, ¿verdad?. Eso es lo que significa ser bloggeresclavo.

Yo he visto libros antiguos que vosotros no creeríais.

Atacar con comentarios anónimos en el cielo de Orión.
Teclear Ctrl+C Ctrl+V en la oscuridad,
Dar jabón cerca de la Puerta de Van Hauser..

Todos esos instantes se perderán en el tiempo,
como lágrimas en la lluvia.

Pero los libros antiguos quedarán.

Es hora de morir"

Anònim ha dit...

Anónimo 3: el hecho de que supuestamente seas abstemio no te autoriza a echarle hierbitas al tabaquito, neng, que luego te nos pones a levitar y dejas el suelo perdido de androides y ovejas eléctricas descarriadas.

En cuanto al anónimo 2: si hubiera tenido más fe en Ramtha se hubiese ahorrado usted búsquedas y disgustos. En cuanto a la cena y el marisquito, ya sabe que todo lo que tiene que hacer es pillar la autovía y avisar con un par de días. Precisamente el jueves he localizado un vivero en Boiro donde me reservarían unas cigalas del tamaño de su brazo de usted.

Anònim ha dit...

Hola, soc l'starbase.

No he pogut resistir la temptació de fer un comentari anònim, a veure que tal.

Y este reverso tenebroso es atractivo, me siento tentado de decirle cuatro verdades al autor del blog. Para empezar se nota mucho que se ha cortado de poner su foto, la que sale en la revista. Nada me molesta más que la falsa humildad, capullo.

Los demás anónimos sois muy graciosos, y en general teneis mucha razón pero os tengo pillada la IP y os vais a cagar.

Trolls, que sou uns trolls. http://www.youtube.com/watch?v=Y_VqHglTRkk

roberto ha dit...

Que interessant es posa tot això, i després diuen que teniu els dies comptats??.
Oscar, ningú pot negar que parles CLAR I CATALÀ.
Bones entrades i benvinguts els trolls

locasita ha dit...

Starbase, hola! deseando estoy que escribas un artículo sobre los concursos de los blogs de cocina, vaaaaaa!!!
Respecto a lo de aceptar muestras de productos, yo tengo la conciencia bien tranquila, que siempre digo todo lo malo.... aunque de manera políticamente correcta. Muchos se limitan a decir que el producto está "buenísimo"... vinga, home!! por favó!!!!
Un beso!

Anònim ha dit...

Me han descubierto, horror!
Al anónimo maestro (el primero vaya):
Eh! Que yo no soy abstemio y cuidadito, que mis brazos son como los de usted.
Y si, soy el de las hierbitas, pero solo hierbitas, sin tabaquito, que eso es muy malo.

Ivana ha dit...

bueno, bueno pero que ambientillo hay por aquí!!! tengo que leer el reportaje y luego comento ¿cómo anonima? jeee
besitos y felicidades! y tengo ganas de que hables sobre los concursos!

Anna de Llepadits ha dit...

Hola Oscar,

Ja tinc la revista, avantatges de pasturar sovint per Barcelona i no ser subscriptora...

Heu quedat la mar de macos, i molt interessant el punt de vista del periodista que l'escriu.

Haig de reconèixer que hi ha molt blog ensucrat, però també t'haig de dir que depen molt de qui l'escriu.

A mi m'han arribat a felicitar per una recepta a mig publicar que amb les boires de la son havia dit "publicar" en comptes de "guardar borrador". Als 30 segons em felicitaven per la "meravellosa recepta" :-D

Del que no estic d'acord és amb la decadència, sino que tot es transforma i creix cap a una altra cosa que està per venir.

Una abraçada,

Anna

petitacuina ha dit...

La veritat que no he vist encara la revista :(, m'hagués agradat poder anar'hi i coneixer persionalment a la majoria de vosaltres...

Això si, els anòmins m'han fet passar una bona estona...

A tots es han deixat comentaris que no tenien res a veure amb el plat... (fins i tot em van felicitar pels dos pastissos, en un post en el que només hi havia un, serà que això de posar el pas a pas lia un xic :P)..
Ep... i que no ho critico ehhh!!! de ben segur que jo també l'he cagada més d'un cop i nim'henterao...

La veritat es que ara quan comento ho faig amb peus de plom i molta diplomàcia... quan vaig començar vaig fer una crítica a un conegut bloc (va ser sense mala llet, era un post sobre un coulant... hi havien molts Ohhhh.... uhhhhhhhh... (casi com una peli per adults :)))).. en resum, el post era sobre un coulant preparat al que se li havia d'afehir, la farina, el sucre..(realment encara no ho acabo d'entendre) i li vaig suggerir que per que no el feia directamet que era molt senzill... s'em van menjar amb papas entre totes les comentaristes... i desde llavors que vaig amb cura per que una cosa es debatir o donar un cop de vista diferent, i en aquelll moment em vaig adonar que vaig ofendre sense voler a tokiski.
Ave maria purísima.... me voy a rezar unos padres nuestros...

Jajajja...
Salut!
I felicitats a totes les marones .

starbase ha dit...

Jo crec que el xupapollisme és escandalòs i li treu interes al tema. Com ha destacat en Cesc Castro i també alguns dels anònims.

Així que he decidit aplicar-m'ho i 'quitarme de lo mío'... que jo també he tingut/tinc el virus... :D

xisca ha dit...

Vaja , ente tant anònim m'he arribat a embullar !!!! supòs que també deu ser més fàcil dir per segons qui dir el que pensa posant "anònim" , penso que és cert que a vegades hi ha massa comentari ensucrat però també pens que hi ha blocs que es mereixen que els hi diguin lo bé que ho fan perquè és així , no és diplomàcia ni peloteo. Mai he dit res que no pensés. I crec que és cert que hi podria haver crítica però constructiva , sinó no és critica sinó "mala milk". Esperem que no sigui cert que els blocs estiguin en decadència , n'hi ha alguns com aquest que valen molt la pena. Si un bloc no m'agrada no el segueixo i punt.