de dubtes i morsilles.

Em passa la informació el meu estimat oncle Diego, que sent ell mateix un delicat gourmand que ha recorregut nombroses taules de restaurants selectes de tant em facilita alguna noticia o informació curiosa o interessant per al blog.

Aquest diumenge apareix al diari El País un interessant artícle escrit per Rosa Rivas sobre la modernització de la oferta gastronòmica al voltant del món del embotit.
Començant per algunes propostes molt cridaneres amb la mítica morcilla de Burgos (I'm lovin it) i acavant per alguna proposta ben propera com un ecofuet del Montseny.

Entre las propuestas más sorprendentes: unos nachos de morcilla. Con apariencia de chocolate con sal, la cosa cambia cuando entran por la boca además de por los ojos. La base es morcilla suprema de Burgos (de tripa natural de cerdo), sin conservantes ni rastro de gluten, y con arroz bomba, que incrementa su aporte crujiente.

Dubto d'entrada devant la proposta, no pas en fer-ne un post, es clar.
Dubto sobre quina opinió em mereixen aquestes noves creacions tan modernes que apareixen a l'article:

Nachos de morcilla
Calamar relleno de morcilla
Pinchos preparados de morcilla
chococecina
ecofuet
mini-longaniza con trufa

Per una banda podem assumir que tot està boníssim. Perqué no fer-ho?
Millor tenir una visió optimista de la vida i posats a imaginar el resultat de casar (maridar, perdò) xocolata i cecina de León... podem perfectament imaginar-nos un resultat fantàstic.
De fet, quan els meus vols a Galicia eren freqüents varies vegades vaig portar amb mi alguna caixa d'aquests bombons barcelonins i de disseny que porten parmesà, pebre, etc...

Per tant imaginem que tots tenen un resultat magnífic al paladar. Es molt imaginar un encert del 100%, però com us dic, posem-hi llum a la vida.
Aleshores digievolucionem a la seguent fase i entrem en els motius per a que unes empreses dedicades desde fa dècades a el.laborar productes tradicionals cerquen aquestes combinacions tan agosarades.

La chococecina, una tableta de chocolate negro con una sorpresa salada en el interior (virutas de cecina) es fruto de la colaboración de dos empresas de Astorga, con naves vecinas en el polígono industrial: Confíterías El Arriero Maragato (www.elarrieromaragato.com) y Cecinas Pablo.

Recerca de la conquesta de mercats exteriors? Alguna cosa s'insinua en aquest sentit a l'article.

La conquesta del mercat gourmet? Quin mercat gourment, el que vol comprar morcillas excel.lents? El que vol divertir-se una vegada o dues tastant alguna combinació novedosa? El que necessita lluir excentricitats per a demostrar que cavalca al capdamunt de la onada del glamour?
Segurament amb la crisi que tenim a sobre a tots, es clar.

I aleshores es quan em sorgeixen algunes preguntes que jo mateix no sóc capaç de respondre. Sempre ha estat més fàcil preguntar que contestar. No diguem ja contestar encertadament que la cosa es posa dramàtica.

Un producte tan excel.lent com la morcilla de Burgos ha d'expandir-se internacionalment a traves d'uns nachos? Quin sentit tindria posem per cas que un gafapasta de San Francisco descobreixi la morcilla de Burgos a traves del format nachos? Són aquestes gourmenderies uns complements que passaran de forma discreta per la nostra taula i la taula de restaurants de la zona original? O per contra correm perill que en uns anys trobar unes cartes farcides de productes 'derivats' dels originals i en canvi tenir problemes per a que ens serveixin un menú tradicional de la zona?
Aquest darrera pregunta, sorgida del també interessant article que us he enllaçat al blog Diario del Gourmet de Provincias.

Jo ja he dit que no tinc gaires respostes. En canvi sí que tinc curiositat per tastar alguna d'aquestes especialitats tot i que de fet, ja se que seran petits divertimentos per saltar-se la rutina... oh wait! Quina rutina? Però si jo només menjo cecina i morcillas de Burgos cada tres anys!!!!

I finalment un petit apunt al marge:
Fer ecofuet no em sembla que sigui pas la mateixa innovació que les altres que apareixen a l'article. Puc estar disposat a pagar o no el preu d'un fuet ecològic, però la proposta per molt que sigui tendència actual no té res a veure amb barrejar xocolata i cecina.
És, de fet i simplement, fer el fuet com s'havia fet 'tota la vida' (je, quin perill que té això de 'com s'ha fet tota la vida'... La vida de qui?)