- Instituto de Polimofias y psicodramas Argentino, ¿En que puedo axudarle?
- Bueno, quería saber su opinión sobre la alimentación ortomolecular...
- ¿Como?!?
- Ya sabe, la alimentación ortomolecular...
- Andá a chuparle la concha a tu madre, boludo!!
Clink.
La Quinoa me la va presentar un llibre sobre alimentació ortomolecular.
Si i teniu interès AQUÍ hi ha un resum extens i força complert de les tèsis que vaig trobar al llibre.
Jo no en sóc pas un seguidor. De fet cada cop estic més fregit amb totes les teoríes i dietes miraculoses, cadascuna amb la seva la raó i la seva veritat absoluta sobre quina és la millor manera d'alimentar-se.
En tot cas, a la ortomol.lecular li reconec una profunditat i quantitat d'arguments que supera de llarg la mitjana habitual d'aquests assumptes.
D'altra banda, continuo menjant xocolata de tant en tant, sucre de tant en tant i carn vermella de tant en tant. Faltaria més.
Ara que la quinoa va venir a la meva cuina per a quedar-se. Aquest pseudocereal (no és pas una gramínia com els cereals, però contè tant de midò que es pot assimilar alimentariament com si ho fòs) es cultiva desde fa més de 5.000 anys a la serralada andina i si feu un cop de google trobareu força documentació.
Per exemple AQUÍ en fan una extranya bandera identitaria i reivindicativa alhora que en donen forçes dades alimenticies interessants.
Només us destacarè per acabar que la quinoa s'ha de rentar bé abans de posar a coure, ja que està envoltada d'una substància resinosa amarga i una mica irritant que hem d'el.liminar del nostre plat.
Jo al final, només volia fer un dinaret de tàper que fos estimulant i sà, la veritat. L'interès del plat que us porto radica simplement en la utilització de la quinoa. Si no la coneixeu doneu-li una oportunitat a aquesta mena de llentíes blanquetes i semitransparents. No estan gens malament!!
Anem per la recepta.Quinoa amb verdures.
Ingredients
300 grs de quinoa
2 carbassons
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 pastanaga
1 ceba
5 tomàquets
duest dents d'all
sal, oli, pebre
una cullerada de sucre
Una fulla de llorer
Procediment:
Farem primer un sofregit, tallant la ceba i posant-la a una cassola amb oli per a que es dauri però sense arribar a torrar-se. Quan la tenim ben toveta, afegim els alls picats i els tomàquets triturats (o tallats, segons gustos). Cullerada de sucre per a treure l'acidesa tomaquera.
Ho sofregim una bona estona fins que el sofregit estigui al nostre gust.
Hi posem la pastanaga en trocets primer, i posteriorment la resta de verdures també tallades. Salpebrem i coem cinc minutets. Ja tenim la base del plat.
Ara rentem bé la quinoa en un colador (es nota de seguida quan ja no té aquesta resina perque al principi sembla que a l'aigua li costa 'mullar' la quinoa). La posem amb les verdures i afegim aigua calenta per a coure durant uns 20 minuts.
En això és com la majoria d'arrosos: doble d'aigua que de quinoa.
A mitja cocció rectifiquem de sal i pebre i llestos. Ja tenim un plat sanote sanote per a posar al tàper.
Bon profit :)
he de confessar que sóc dels que no coneixen la quinoa (ni la dieta ortonoséquè) però em farà gràcia tastar-la, m'has acabat de convèncer.
ResponEliminaA mi la quinoa m'agrada, no acostumo a cuinar-la... però avui crec que si en trobo al super en compraré! També m'has convençut, jo vull dinar de tupper com tu! jeje
ResponEliminaJo tampoc l'he tastat mai, però segur que m'agradarà quan ho faci. Jo abans era reàcia a provar segons què, però m'estic adaptant a les idees que volten per casa. El mill, per exemple, abans ni tastar-lo i ara està dintre de la meva llista de la compra!
ResponEliminaPetons
Creo que, en un día como hoy, deberías hacer el túper con quinoa en su tinta.
ResponEliminaTinc moltes ganes de tastar la quinoa, en quant a les dietes no crec en ninguna, totes son qüestió de modes.
ResponEliminaEl vi sense alcohol, pasa millor el blanc, el negre si el fiques a la nevera es beu millor.
Avui he fet una recepta teva, la de cigrons amb bacallà, sabía que en agradaría. Gràcies.
Petons.
jo no la he tastada mai la quinoa, i la veritat és que m'atreu molt poc. Potser hauré de fer l'esforç i aleshores podre opinar amb coneixement, no et sembla?
ResponEliminaApa, siau, i bona MONA!
Ptnts dolça