Perque sense ceba sóm. Però sóm menys. És claríssim.ç
Com que de tota manera sóm, menjem. I si menjem, millor si ens fem un bon plataco per a gaudir de la estoneta. O no? Aquestes mandonguilles han anat de carmanyola.
Mandonguilles de vedella quan em vaig trobar sense ceba.
Ingredients:
500 grs de carn de vedella picada
3 patates generoses
250 grs de xampinyons
500 grs. de tomàquet madur
Quatre o cinc dents d'all
300 grs de pastanaga
Julivert
Una copa de vi ranci
2 cullerades de salsa romesco
Sal, oli, pebre
Una mica de farina
Dues llesques de pa
Mig got de llet
dues fulles de llorer
Procediment:
Com que no tenim ceba, haurem de fer el procediment de sofregit però he decidit canviar la ceba per una base de pastanaga. S'ha de vigilar el tema de que no quedi massa dolç, però t'evita posar sucre per a que el tomàquet no quedi acid i alhora dona un punt interessant al fons del plat.
Pelem les pastanagues i les tallem en làmines, a la paella amb oli i a fer-se suaument.
Pelem la meitat dels alls, els tallem en làmines i quan la pastanaga està cuita li afegim per a que perfumi l'oli.
Podem ratllar el tomàquet si tenim pressa, o pelar i tallar treient les llavors. L'afegim a la pastanaga i fem el procediment normal de sofregit. Recordeu salpebrar i posar el llorer -que al final retirarem-.
Quan ja tenim fet el sofregit, afegim el vi ranci i l'evaporem durant uns minuts. Passem per la turmix, colem i reservem.
A banda, saltem els xampinyons. La meitat tallats en troços grandets per a que es trobin. L'altra meitat la saltem tallats en brunoise molt petita, els incorporarem a la carn per a les mandonguilles.
També saltem la meitat dels alls que quedàven, tallats també molt petits.
Ara preparem les mandonguilles, salpebrant la carn i afegint els xampis petits i els alls. Hi afegirem el pa sucat en llet i tallat molt petit per a que les mandonguillles quedin flonjes. Com que son de vedella aquest pas és necessari ja que tenen menys greix que les de porc.
Donem forma a cada mandonguilla, la passem per farina i la posem a daurar en oli. Només daurar, ja es couran al final.
Per acabar, fregim les patates -així ho fan a Extremadura i de tant en tant jo també ho faig, en comptes de coure la patata en brou o la salsa les afegeixen fregides-.
I ara ja només ens queda posar a una cassola el sofregit, afegir-hi les mandonguilles i coureles vuit minutets. Al final posem els xampis grans i les patates. La salsa romesco com a concepte de picada.
12 comentaris:
Amb cebes o sense, quan hi ha gana.... tot va bé, o bé quasi tot.
Bon cap de setmana!
Mira que quedar-te sense cebes!!!! de totes maneres t'has sortit prou bé, i les mandonguilles tenen una pinta excepcional...ummm!!!! amb la gana que tinc ara mateix....
Petonets
Un català sense ceba és com un basc sense pebrots...(òndia...ha quedat una mica...). Bé, sigui amb o sense ceba aquestes mandonguilles tenen un aspecte sucoset fantàstic!Bon cap de setmana Oscar!!!
Amb ceba o sense, pinten suculentes a mes no poder!
Bon profit!!
Ostres... no sé si sabria estar-me sense cebes! jajaja Tot i això, les amndonguilles fan una pinta espatarrant!!
Petons!
Sandra
A mi em passa com a tu, m'agrada molt la ceba a la cuina. Ara, aquestes mandonguilles teues fan molt bona cara, que conste. Salutacions
Doncs que consti que jo ne me les he menjat!!!!!
A casa sempre en tinc, perquè les utilitzo molt, però en poca quantitat, perquè no és que ens agradin gaire.
Si alguna vegada me n'he quedat sense, he fet servir el porro, que sempre en tinc a la nevera per posar al caldo.
Amb pastanaga segur que aquestes mandonguilles han quedat delicioses! I amb més color, sens dubte!
Doncs amb l'aspecte que tenen, s'hauran de provar sense ceba!!!
pues con cebolla seguro que estan mejor, pero de la manera que las veo creo que con hambre y una buena compañia y un buen vino nadie se entera y te quedan sin mandonguillas
bon cap de setmana
miquel
Què faríem sense ceba??? És veritat que la ceba està ala base del 99% dels plats...
Ara bé, estic segura que aquest tupper va ser l'enveja de la feina, amb o sense ceba ;)
La teva frase del principi m'ha fet pensar que enlloc del clàssic "penso, aleshores existeixo" hauríem de dir "menjo, aleshores existeixo", je je je...
DOncs amb ceba o sense .... t'han quedat de luxe !!!! Quina salseta mmmmm
A mi m'ha passat més d'una vegada i fa rabia eh? Je je je
Bon cap de setmana
Petonets
Jopé, doncs t'han sortit d'allò més bé igualment! no tenies porro per posar-hi? és el més semblant a la ceba... jejejeje. I totes aquestes te les has menjat tu solet? si és que et portes uns tuppers mida industrial, noi! jajajaja
Publica un comentari a l'entrada