dilluns, 23 de maig del 2011
d'arrós d'esparrecs d'ou de diumenge de dieta (mes o menys)
Aquest cap de setmana vem tenir un dissabte poderòs, així que també hem volgut fer una mica de bondat i fer-nos un arrosset de gust potent però de dietètica amable.
Per a això ens han fet falta uns espàrrecs, la verdura més poderosa de l'univers gustatiu (amb la seva cosina carxofa) i una mica d'arrós arborio. Però no hem fet un risotto, que té molt de greix i com us dic voliem fer bondat.
Hem fet un arrosset cremós amb un puntet de mantega i parmesà al final de tot però sense arribar a risottejar com Deu mana.
Arrós cremós d'espàrrecs i ou escalfat.
Ingredients:
300 grs. d'arrós de gra rodó (arborio en el nostre cas)
500 grs. d'espàrrecs verds.
Un porro
Una ceba tendra grandeta
Quatre alls tendres
Brou de pollastre molt suau (volem que domini molt el gust de l'esparrec, oi?)
Un got de vi blanc
Una cullerada de mantega
oli d'oliva verge
Sal i pebre
Un ou per persona
Procediment:
Tallem la ceba, el porro i els alls tendres en bocins petits. Els posem a la cassola amb una cullerada de mantega i una cullerada d'oli. Han de quedar tous però no daurats. Bé si li volem afegir uns gustos torrats al plat es poden daurar, però en principi no és el que jo buscava.
Mentrestant tallem els espàrrecs ben petits i els afegim quan les tres verduretes ja estan toves. Els courem 5 minuts, però no més ja que jo trovo que si es cou massa estona l'espàrrec perd molta força de sabor. I encara ha de coure amb l'arròs.
Afegim l'arrós i li donem unes voltes fins que es quedi anacarat. En aquest moment, el gotet de vi blanc i quan l'hagi absorvit i anem afegint el brou suau. De mica en mica i remenant per a que surti el midó de l'arrós.
O sigui, el procediment estàndard de risotto. La nostra diferència és que al final no li vaig posar tanta quantitat de mantega i de parmesà. I per això si us fixeu a la foto no queda amb aquell aspecte 'cremòs a tope' dels risottos. La salsa no està tan lligadal.
Per sobre, li posem un ou escalfat o 'moulé' com en diuen a França: en una cassola amb aigua i una mica de vinagre, posem els ous quan l'aigua bull i baixem el foc per a que faci xup-xup suau. El vinagre 'recull' els ous i els hem de fer uns tres minuts fins que veiem que la clara ja està cuallada però el rovell encara està líquid.
I ca c'est tout. Més simple que un càntir. Però sa i gustós :)
Salut!
jo m´apunto aquest arrossos, sencill, gustos, dietètic i porta ou, la meva perdició.
ResponEliminaDoncs, m'agrada molt com t'ha quedat, te una pinteta boníssima.
ResponEliminaMuxus/Petonets
M'encanta!! l'ou li ha de donar molt bon gust i cremositat!!!
ResponEliminaUn bon arròs de diumenge!!!!
ResponEliminacremosset i suau... ummmmm!!!
Petonets
No se si es dietètic o no, però m'ha encantat l'idea de l'ou!
ResponEliminac'est tout? A qualsevol cosa li dieu fer bondat???
ResponEliminaUnes quantes fulles d'enciam i un tall de pollastre a la planxa, això si que és fer bondat!
Fent bondat o no, aquest arrosset amb l'ou per sobre... quina pinta!!!
PTNTS
Dolça
Brutal el toc cremós de l'ou escalfat... m'encanta!Ja em podeu convidar a dinar els diumenges si us cuideu així ;)
ResponEliminaun buen plato de arroz, sencillo y sabroso
ResponEliminaYa te vale a tí con la dieta: arroz, mantequilla y queso. Y al final el que tome café que le eche sacarina. Hipócrita :-)
ResponEliminaGràcies als que us ha encantat, i als que dieu que no es gaire de dieta... doncs la clau està en les quantitats: POCA mantega,POC formatge,...i bé d'arròs no puc dir que n'hi hagués poc :-P
ResponEliminaDiem-li doncs semi-risotto. Molt bo amb espàrrecs i el ou escalfat.
ResponEliminaPetons.
molt bo aquest arros de dieta res dietetic si lòu molt be
ResponEliminamiquel
Molt adequat per no tenir remordiments i per gaudir de grans sabors!
ResponEliminaSi tots els plats de règim fossin com aquest, faria dieta cada dia! Clar que la miqueeeeeta de parmesà i mantega del final són una petit detallet que passarem per alt, je je je...
ResponEliminaUn arròs de dieta ben gustos, encara que per a mi el ou hauria d’estar mol més fet però que molt més fet, al miquel li encantaria tal i com esta aquest
ResponEliminaUna abraçada