La prova principal de que els èssers humans no vivim en una simul.lació informàtica que en forma de matriu ens configura una realitat mentalment acceptable és la següent: No hi ha cap màquina capaç d'inventar un fast-long canned food com aquest.
Fast-long food: el rínxol del rínxol. El segón nivell d'abstracció.
La capa conceptual sobre la capa conceptual i sobre la capa una.
Una hamburguesa prefabricada (d'aquí el fast) que dura mesos (qui sap si anys, d'aquí el long) dins d'una llauna emportable, lleugera, eficaç.
Ara només espero veure com els de Al Filo de lo Imposible em mostren el cim de l'Everest trufadet de les llaunes d'hamburgueses buides, perque si malauradament aquesta idea triomfa entre la grey excursionista (heh!) no dubteu que ens ho trobarem per els boscos de casa nostra.
Colpejat per la realitat, de vegades hom pot entendre perfectament a alguns personatges que el que volen és que Matrix els hi simuli la tendresa d'un bon filet sucòs, tendre i gens 'fast'...
PD:
Gràcies a Serjo, que m'ha facilitat l'enllaç a la pàgina on VENEN REALMENT aquest producte : megagadgets
En Serjo és mag (bó) i amic, així que li faig una mica de publicitat gens encoberta ;-P
11 comentaris:
ostres tu, 6.95 eur! però a dins la llauna també hi ha el pa?
sense paraules! :D
Lleva pepinillo?
cada vegada que algú menja una trunya d'aquestes Déu mata un gatet!
becus
Madre miaaaa! Esto ya es el summun de la comida rápida. Pero de verdad eso (llamemosle "eso" porque no es más que eso) va a estar bueno? Sí la gracia de la comida rápida es la grasa acumulada de la plancha!!!!
;-)
Mandarina, per no dir paraules per això ho poso en format matrix...
Anónimo, sospecho que sí basándome en la foto. Pepinillos de la variedad Mou.
Amargos que te cagas.
Taller de la cuina, això demostra que Déu és molt generòs, només matar-ne un quan hi ha per matar-ne dotze...
Petroglifa, doncs suposo que 'cracies' XD
Arantxi, tu lo sabes. Yo lo se. Pero por alguna razón alguien ha decidido que muchos no lo saben. Veremos si lleva razón :D
Ei, je je je... quins records el filet de carn que demanen a Matrix :)
Per què... com poden saber les màquines quin gust fa el pollastre? :)
Ostres, si em trobo una llauna d'aquestes al cim del Montblanc, em retiro de l'alpinisme, ho prometo! ;)
Tastaré el clip d'en Serjo, però per excursions i sortidetes (digue'm tradicional) continuaré amb la truita de patates i carn arrebossada dins d'una carmanyola.
Amigho, véxote moi sobrado. Ri-te, ri-te, que eu aínda lembro cando o glorioso quedou por diante de vós, e non fai nen unha década. A vida, que che dá voltas a eito.....
E o gol foi gol.
No m'ho imagino, però igual triomfa. Ves a saber.
Petons.
Diguem el que vulguis, però jo com l’Oscar, truita de patates i carn arrebossada i a la carmanyola
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada