Sí, de motius per protestar ens en sobren. Però per somriure també en tenim uns quants. I si no feu una passejada/debat per la Barcelona acampada amb aquest parell de dones revolucionaries que es van haver d'exiliar durant la dictadura.
I després us foteu un dinar al bar de la Boquería (i cap a casa carregadets de verdura i peix fresc).
I ahora quien es el guapo que me borra la sonrisa de la cara...¿Eh?
I tant que tens motius per somriure, i tots ben macos!!!
ResponEliminaEiiiiiiii, un grapat en tens!!
ResponEliminaApa, maco, bessets.
Salut,
Encara que hi hagi molts motius per plorar sempre es millor buscar els moments per somriure i buscar la banda positive.
ResponEliminapetons.
Tens tota la raó, i que per molts anys no en faltin de motius per somriure!
ResponEliminaCom diu en Josep, que no et faltin mai els motius per sonriure!!!!
ResponEliminaPetonets
Com diuen en castellà: " al mal tiempol buena cara" !
ResponEliminaEncara que costi somriure, per tot plegat, ho hem de fer! Tens quatre motius que s'han d'aprofitar!! ah! els platillos també són importants...! petó
ResponElimina