de no todo el monte es dehesa

Feia uns dies, parlàvem per telèfon amb els meus pares que viuen a Mérida, tot comentant el reportatge sobre el funcionariat que va emetre el programa Salvados ,de La Sexta.
Per a il.lustrar el programa, es van dirigir a la ciutat d'Espanya amb un major nombre de funcionaris per càpita. Ouyeah, la capital d'Extremadura: Mèrida.

A part dels pares, allà hi tinc molta familia, i fa 21 anys consecutius que hi passo en un moment o altre de l'any. M'ho conec una mica.

A casa xerrem molt, som opinadors de mena. I sovint hem comentat un aspecte que sortia al reportage: la importància del sector públic dins la economía extremenya.
De fet, és el motor econòmic de la comunitat i fins i tot jo, que de petit habitava dues tardes a la setmana a la seu de la CNT de Barcelona, sé que el sector públic no pot ser el motor econòmic de res.
Per a fer conya i unes pinzellades de la situació, ja teniu el video del Salvados que ho fan molt millor que jo.

Afortunadament, encara que siguin minoria i no estigui de moda el treball i la constància, de persones emprenedores i dinàmiques amb empenta hi ha a tot arreu.
I evidentment, a Extremadura també.

Per això quan em va arribar la informació sobre aquesta empresa extremenya (Dieta Mediterránea, Aceites y Vinagres SA. ), que ha sabut innovar i obrir un nou nínxol de mercat...vaig decidir escriure aquest post.

La idea és simple com quasi totes les idees que funcionen. Agafo els cultius propers i els hi dono un valor afegit que impulsa el seu valor comercial i em permet ser competitiu. En aquest cas el valor afegit està en afegir un valor saludable com és la reducció del colesterol i un efecte antioxidant.

El producte es diu Aceisterol (que aixequi la mà qui pensi que el nom es horrible, jo ho faig després que ara necessito les dues per a teclejar). Definitivament, com a minim té una dicció complicada, s'han donat casos de locutors professionals que al voler-ho dir tres vegades seguides han patit un aneurisma, ep, ho dic de fonts fiables.

És un oli d'oliva verge ecològic enriquit amb extracte de tomàquet, el que significa que és ric en licopens.
Els licopens fa temps que donen voltes per la literatura dietètica, formant part de la llista 40 principales dels antioxidants. I els tomàquets en van plens.


Segons la mateixa web de l'empresa:

Aceisterol® es un nuevo producto hecho a partir de dos de los principales alimentos que caracterizan nuestra beneficiosa Dieta Mediterránea, el aceite de oliva virgen extra y el tomate. Para llegar a realizar esta síntesis, hemos utilizado nuestro mejor aceite de oliva virgen extra ecológico, obtenido de la variedad morisca, y un extracto de tomate que contiene una cantidad concentrada de los compuestos que hacen a esta hortaliza tan saludable.

O sigui, és oli amb tomàquet. Simple, oi?
Està clar, no pot competir organolèpticament amb fregar un tomàquet al pa i fotre-li un bon raig d'oli d'oliva per sobre. Alerta, que aquest producte no és purè de tomàquet amb oli. Es oli amb extràcte de tomàquet (mireu la foto).

Però no he vingut pas a discutir sobre la idoneitat gourmet del producte, ni tant sols sobre la idoneitat dietètica, donat que és evident que podem obtenir el mateix resultat saludable amb els dos productes per separat.

Els estudis i el sentit comú demostren que menjar oli d'oliva verge i tomàquet (licopens) es bó per a la salut. Algu ha decidit vendrel's junts de forma que augmenta el valor comercial dels mateixos. Punto.
I es de suposar que voldran perdurar en el mercat i per això ho han fet amb un oli de qualitat i uns tomàquets de qualitat. Ja us avanço que jo no ho he provat, així que no espereu que us ho confirmi. No ho sé.

El que vull destacar és que hi ha marge per a la creació i empenta empresarial.
Aquesta empresa ho està fent amb aquest producte i està exportant moltíssim als Estats Units on sospito que la rel.laciò amb el pa amb tomàquet ja no es que li diguin 'tumaca' (pordió!) sino que no saben ni el que és.

Han tingut l'encert de comercialitzar petites càpsules individuals que ja imagino són la moda entre els administratius de Manhattan que surten a menjar l'amanida al parc de devant del Edifici Chrisler. Un gran encert.


Amb això no estic pas dient res concret del producte, que ja us he dit que personalment NO HE TASTAT.

Simplement he volgut fer un crit d'atenció: fa falta més gent que crei, inventi i no respongui al clitxé del clientelisme subvencionari que tant s'estila per tota la península.
I es pot fer desde el sector gastronòmic i/o alimentari. I es pot fer basant-se en productes agrícoles de casa. I es pot fins i tot ser ecològic.

I en aquest cas, són extremenys. Que consti.